La malaltia venosa crònica es caracteritza per una dificultat de retornar la sang, des de les venes de les extremitats inferiors, cap al cor. El retorn venós s’ha de fer en contra de la gravetat, però amb l’ajut de les vàlvules que hi ha a l’interior de les venes de les cames, que la propulsen cap al cor, que és el seu destí final.
La malaltia venosa crònica es caracteritza per una dificultat de retornar la sang, des de les venes de les extremitats inferiors, cap al cor. El retorn venós s’ha de fer en contra de la gravetat, però amb l’ajut de les vàlvules que hi ha a l’interior de les venes de les cames, que la propulsen cap al cor, que és el seu destí final.
La malaltia venosa crònica es caracteritza per una dificultat de retornar la sang, des de les venes de les extremitats inferiors, cap al cor. El retorn venós s’ha de fer en contra de la gravetat, però amb l’ajut de les vàlvules que hi ha a l’interior de les venes de les cames, que la propulsen cap al cor, que és el seu destí final.. Aquesta és una malaltia crònica que evoluciona a pitjor amb el temps. Per entendre i parlar amb rigor de què passa, d’ençà que es comencen a tenir els primers símptomes fins a la seva evolució final, s’ha adoptat una classificació amb una nomenclatura comuna, utilitzada per la comunitat científica, i per la població general. La classificació CEAP ens dona una imatge de l’estatge de la malaltia, com si es tractés d’una fotografia. Les sigles CEAP volen dir, C estatge clínic, E la seva causa, A la seva anatomia i P la seva fisiopatologia. Però malgrat aquestes quatre lletres, se sol utilitzar només la lletra C (classificació clínica) quan se’n parla. Aquesta va des del número 0 fins al 6. Essent el zero la presentació incipient i la sis la de màxima gravetat, quan la malaltia ja està molt evolucionada. És habitual que des de la primera fase (C0) a la darrera (C6) puguin passar molts anys. Encara que de vegades ho fa més ràpidament. El significat de la lletra C, acompanyada d’un número al seu darrere determina la classificació segons la manifestació clínica de la seva evolució. C0 equival a la presència de desconfort a les cames sense que es vegi o es palpi cap evidència de malaltia venosa. En la C1 es veuen petites aranyes vasculars o telangièctasis, o venes reticulars. En la C2 apareixen ja les varius, que es veuen a simple vista. En la C4 hi ha varius i canvis a la pell, sense que hi hagi cap úlcera. Pot haver-hi dermatitis, hiperpigmentacions i altres alteracions dèrmiques, sense arribar a l’aparició d’una llaga. A la C5 a part de les varius, hi ha les cicatrius d’una úlcera curada. També poden haver-hi alteracions tròfiques de la pell. Arribats a C6 és quan apareix l’úlcera, en una cama en la qual hi ha varius i alteracions de la pell.. La descripció d’aquesta classificació va acompanyada de possibles molèsties associades. L’úlcera és la darrera manifestació. Aquesta redueix significativament la qualitat de vida de qui la pateix. D’altres símptomes que apareixen abans i que poden coexistir són les rampes, la inflor i la pruïja. Aquests símptomes i signes fan malviure i poden abocar a complicacions de vegades molt greus.. La salut de les venes de les extremitats inferiors, tenen diferents causes i factors agreujants, però quan es detecten a temps i són degudament tractats, poden alentir l’evolució del procés. Aquí és on rau la responsabilitat de la persona que la pateix, ja que una consulta a temps i el seguiment de les indicacions i tractaments prescrits per un facultatiu especialitzat, alenteixen l’evolució d’una malaltia que cada cop és més valorada, per la seva potencial gravetat, dins el conjunt de les malalties cardiovasculars.