La paperassa i la falta d’un relleu generacional a la construcció frenen l’ampliació del parc d’habitatges, segons denuncia el sector de la construcció. El president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, diu en una entrevista a l’ACN que de mitjana es triguen uns tres anys entre l’obtenció de la llicència d’obres i […] La manca de relleu generacional i la burocràcia frenen la construcció: “Hem hagut de renunciar a alguna obra” és un article de EbreDigital.cat.
La manca de relleu generacional i la burocràcia frenen la construcció: “Hem hagut de renunciar a alguna obra” – EbreDigital.cat. . ;. . . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. nov.II Jornades de Memòria Democràtica a la SéniaCategoriaJornadaPoblacióLa Sénia. Dilluns 25 de novembre. Lectura del manifest institucional, acompanyat de Nàiade Martínez al Violoncel. 11 h. Plaça del Mercat. Acció performativa 25N a càrrec de En clau de Dona. De 9 h a 19 h. Plaça del Mercat. Exposició Entre Llops, un conte sobre la violència de gènere, de les germanes Besolí. 20 h. A l’Espai Dones»}. nov.25 N a AmpostaCategoriaJornadaPoblacióAmposta. Aquest novembre, ens unim per alçar la veu contra qualsevol forma de violència masclista. En el marc del Dia Internacional contra les violències masclistes, hem preparat un seguit d’actes amb l’objectiu de conscienciar, reflexionar i, sobretot, avançar cap a una societat lliure de violències.. Dilluns, 25 de novembre. Dia Internacional contra les violències masclistes. Lloc: Plaça 8 de març. Hora: 19 h. Lectura de les dones assassinades als Països Catalans a càrrec de l’Associació de Dones de Flix i lectura del Manifest del 25N»}. nov.25N a FlixCategoriaJornadaPoblacióFlix. Programa:. Dissabte 30 de novembre: 15:00h | Obertura de inscripcions 18:00h | Musclada 19:30h | Jocs motards 21:30h | Sopar de germanor 23:30h | Concert amb Mr. Highland Diumenge 1 de desembre: 9:00h | Esmorzar motard 10:30h | Sortida turística a la Cartoixa d’Escaladei 13:00h | Aperitiu i entrega de trofeus. «}. nov.des.39a Concentració Motorista de la Ribera d’EbreCategoriaJornadaPoblacióVinebre. Més de 60 expositors, espai infantil, tallers, una exposició de diorames, degustacions i molt més pensat per a tu. No t’ho perdis, el 30 de novembre i 1 de desembre, t’esperem a Ascó a la zona de la Rambla Catalunya.»}. nov.des.XV Fira de Nadal i XIII Mostra del Cava d’AscóCategoriaFires i FestesPoblacióAscó. Per assistir a la Jornada heu d’emplenar el formulari d’inscripció que trobareu a. https://arqueologia.tte.cat. Consulta el programa aquí. «}. nov.VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’EbreCategoriaCultura,JornadaPoblacióTortosa. Mostrar més esdeveniments
La paperassa i la falta d’un relleu generacional a la construcció frenen l’ampliació del parc d’habitatges, segons denuncia el sector de la construcció. El president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, diu en una entrevista a l’ACN que de mitjana es triguen uns tres anys entre l’obtenció de la llicència d’obres i l’entrada dels residents a les seves noves llars. Alhora, també veu dificultats per “arrossegar la mà d’obra jove”. De fet, un estudi apunta que dos de cada deu treballadors tenen més de 55 anys, i una constructora admet que ha hagut de “renunciar a alguna obra”. El dinamisme del sector s’ha frenat en l’última dècada, en què s’ha construït una desena part del que es feia abans de la crisi de 2008.. Les dades del nombre de llars edificades cada any publicades per la secretaria d’Habitatge mostren la caiguda dràstica de construccions, i també el repunt dels últims anys. Durant els anys 90 del segle passat, el nombre d’habitatges inaugurats va ser de 406.636, una xifra que la dècada següent es va elevar fins als 631.758. Quan la bombolla immobiliària va esclatar, el sector es va desplomar i la dècada passada només es van acabar 88.020 cases i pisos. Entre el 2021 i el 2023 s’han sumat 40.214 més, gairebé la meitat que en tota la dècada anterior. L’auge de la bombolla va coincidir amb una crescuda de la població del país, però mentre que els residents a Catalunya han continuat pujant, la tendència del ritme de construcció ha estat inversament proporcional des del 2008.. El temps que passa entre la sol·licitud de la llicència de construcció en un sòl d’un municipi i l’entrada a viure dels inquilins, segons Vilajoana, és d’uns tres anys. Uns càlculs que divideix en uns vuit mesos inicials per obtenir el permís, entre 18 i 20 mesos d’obres i el període de “postconstrucció”, que pronostica que s’allarga al voltant de cinc mesos. Per això, diu que “tot el que sigui escurçar aquests terminis, benvingut sigui”, en referència al que va anunciar el president de la Generalitat, Salvador Illa, per agilitzar els tràmits a la meitat.. Relleu generacional. Un estudi de l’associació i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre l’evolució de la promoció i construcció residencial destaca que dos de cada deu treballadors d’aquest sector tenien més de 55 anys el 2022. A la vegada, indica que la ràtio de menors de 30 anys va passar del 12,4% el 2012 al 9,2% el 2022. L’anàlisi també apunta que la crisi del sector del 2008 va provocar que els assalariats joves es traslladessin a altres ocupacions com ara l’hostaleria i alerta que aquesta tendència no s’ha revertit.. El president de l’APCE, Xavier Vilajoana, considera que “la industrialització pot ajudar” en la manca de relleu generacional al sector, però puntualitza que “la construcció de tota la vida seguirà tenint un pes molt important” i que, per tant, cal mà d’obra.. Per atraure més jovent, Vilajoana suggereix rebaixar l’edat de les pràctiques dels 18 als 16 anys en l’FP Dual. Una visió que comparteix el director general de la constructora Garcia Riera, amb seu a Vila-seca (Tarragonès), Xavier Garcia, que avisa que als 18 “quasi es fa tard” per atraure aquest jovent a la construcció.. Garcia remarca que les obres són els seus “centres de treball” i defensa que no són igual que fa 20 o 30 anys. En aquest sentit, aposta per “modernitzar la imatge” del sector i remarca que això passa per “potenciar la formació”. Especialment, puntualitza, “cal incidir en la prevenció per fer la professió més segura”, perquè la gent vincula l’ofici a una imatge de certa “accidentalitat”.. El director general de la constructora tarragonina confirma que la bombolla immobiliària va provocar que “molta gent migrés cap altres sectors” com ara l’automoció i els serveis. Una mà d’obra que “ara ja no torna”. Per això, Garcia insisteix en “fer més atractiu el sector” i suggereix, per exemple, la “millora de la flexibilitat horària”. De fet, les constructores també busquen “incorporar la dona”, perquè s’està “escapant totalment el talent femení”.. Tot i així, els promotors també admeten que actualment “no hi ha els ritmes de producció, ni de construcció ni de volum necessaris” per reclutar més mà d’obra. El president de la institució confia que “quan s’hagin de necessitar, es trobaran” els paletes, i diu que “l’administració pot facilitar certes coses”. Per exemple, entre algunes mesures, proposa “la regulació d’immigrants que vulguin treballar” en aquest àmbit.. “Hi ha una sèrie de possibilitats, per si arriba el moment, no tenir problemes en poder abastir la demanda”, assenyala. Alhora, puntualitza que els salaris es troben “tranquil·lament” entre un 20 i 30% per sobre de la mitjana dels convenis de l’Estat.. El responsable de Garcia Riera, en canvi, contradiu Vilajoana i afirma que ha hagut de dir “no” alguns projectes per manca de mans. En alguns casos, ha apuntat, ha hagut de descartar obres al tenir tots els paletes treballant i no poder garantir la qualitat que considera que havia d’oferir. Garcia qualifica de “frustrant” haver de renunciar a treballs i això que compta amb cinc empreses “per buscar perfils tècnics per dirigir les potencials obres que poden entrar”.. “S’ha fet un salt important vinculat al creixement en vendes, pel nou ressorgir de l’edificació residencial”, destaca Garcia. La seva empresa, de caràcter familiar i amb 60 anys d’experiència en aquest àmbit, ha notat una lleu millora des de 2017, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, malgrat costar-li trobar mà d’obra.. Per la seva part, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, també subscriu que falta mà d’obra i suma un altre element que fomenta la manca de nou estoc d’habitatge: la falta de material, i el seu preu, que considera “molt alt”.. “Posem per exemple els tancaments d’alumini: per produir-lo a gran escala com s’hauria de produir si es fessin tots els habitatges que necessita l’Estat espanyol, no sé si donaríem a l’abast”, diu Gorgues. Per això, considera que en habitatge no només cal resoldre “el tema polític i econòmic” sinó també, i fins i tot, “el problema logístic”.. L’Alt Pirineu i Aran al capdavant de pisos finalitzats l’últim any. La construcció d’habitatges va a un ritme desigual arreu del territori, i destaca l’Alt Pirineu i Aran. De fet, quatre comarques pirinenques són les que registren més pisos finalitzats durant l’últim any a tot Catalunya en proporció a la seva població. Segons dades de la secretaria d’Habitatge, la Vall d’Aran és el territori que lidera el país, amb 297 habitatges nous entre l’octubre passat i aquest setembre, amb una ràtio que es dispara als 28.296 immobles per cada milió d’habitants –la mitjana catalana és de 1.657. L’Alta Ribagorça, la Cerdanya i el Pallars Sobirà la segueixen, per davant del Garraf i el Baix Empordà.. El Barcelonès està per sota de la mitjana (ràtio de 1.074) i les que estan a la cua coincideixen amb algunes de les més envellides, com ara el Pallars Jussà (372), el Montsià (284) o la Ribera d’Ebre (181).. Entre l’octubre del 2019 i el setembre del 2024, les tendències són similars, amb l’Aran i el Pallars Sobirà amb les ràtios de construcció més altes, seguides del Berguedà, la Cerdanya, el Garraf i l’Alta Ribagorça. El Barcelonès també queda per sota de la mitjana, mentre les comarques ebrenques (menys el Baix Ebre), a banda del Pallars Jussà i l’Alt Camp tanquen el rànquing.. Per municipis, la tendència és similar, ja que durant l’últim any, a Naut Aran (Val d’Aran), un municipi amb 1.921 habitants, s’hi han construït 279 habitatges, una ràtio de 145.236 per cada milió d’habitants, la més alta del país. Espot (Pallars Sobirà), Molló (Ripollès), Ger i Das (Cerdanya) completen el ‘top 5’. Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Vilablareix (Gironès) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça) són els municipis de més de 2.000 habitants amb ràtios més altes en un llistat en què també destaquen Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Arenys de Mar (Maresme) i Martorell (Baix Llobregat).. Pel que fa als últims cinc anys, Rupit i Pruit (Osona) té la ràtio més alta del país, amb 588 habitatges acabats per una població de 277 persones, el que equivaldria a més de dos llars per habitant. Naut Aran, Vilabreix, Bellver de Cerdanya també estan a llocs capdavanters, així com Begur (Baix Empordà), Port de la Selva (Alt Empordà), Vielha e Mijaran (Val d’Aran) o bé Sant Just Desvern (Baix Llobregat).. Fons Next Generation. Un dels elements que pot impulsar la construcció són els fons públics, especialment els relacionats amb la Comissió Europea. Però el president de l’APCE critica l’actitud “molt garantista” de la Generalitat en el repartiment dels fons Next Generation dedicats a la rehabilitació d’habitatges, ja que “primer s’han d’avançar els diners per fer l’actuació i després demostrar que es compleixen amb els requisits”. “Això no ajuda”, lamenta.. Vilajoana assegura que “hi ha altres comunitats autònomes” que ho han fet a la inversa i recorda que Catalunya té “un parc d’habitatge en el qual un 80% és de propietat horitzontal i, per tant, depèn de tota una comunitat” quins treballs fer. Al seu parer, “costarà que s’exhaureixin” aquests recursos.. Inicialment, aquesta partida es va dividir en quatre programes, enfocats en gran part a l’eficiència energètica però també a la millora dels immobles, dotada amb 480 milions d’euros i una potencial actuació sobre 65.000 habitatges, segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.. La manca de relleu generacional i la burocràcia frenen la construcció: “Hem hagut de renunciar a alguna obra” és un article de EbreDigital.cat.