«La pedra seca és qüestió de posar pedra sobre pedra i, tot i que és difícilment demostrable, és una tècnica tan antiga com la humanitat», assenyala l’editor empordanès Jenar Fèlix, profund coneixedor del tema. Del Neolític, per exemple, s’han trobat coves com la de les Portes, al Port de la Selva, tancada amb mur de pedra o, ja a finals del segle XVII, «es democratitza» la tècnica de la falsa volta que «permet tenir petits aixoplucs coberts amb pedra seca, molt importants per facilitar, a la ramaderia o l’agricultura, la colonització de territoris més agrestes i allunyats del lloc habitat» com la península del cap de Creus on la pedra seca ha estat molt important. Per a Jenar Fèlix ha estat l’excusa perfecta per explorar aquest territori, també zones on no hauria anat mai, i fer-ho amb una intensitat i curiositat diferent de qui empeny a anar a la muntanya a fer el cim. La conseqüència és el llibre ‘La pedra seca al cap de Creus’ (Brau), una porta excepcional per conèixer la riquesa i bellesa d’aquest «patrimoni rural, el més humil i extens, implantat en un trenta per cent de la superfície del país, vinculat al conreu de la vinya, l’olivera i els ametllers, però que ha quedat sempre a la cua de les reivindicacions». El llibre, que inclou més de sis-centes fotografies de Robin Townsend, es presenta, per primer cop, el divendres 29 de novembre, a les set de la tarda, a la biblioteca de Roses, dins els actes de la Setmana de la Pedra Seca, que va arrencar aquest divendres 22 de novembre amb la presentació de l’exposició ‘Pedra seca i biodiversitat’ a la Ciutadella, i aquest dissabte continua amb una jornada participativa de restauració a càrrec d’un membre de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya en què s’explicaran els mètodes i tècniques de treball emprats en la restauració i es restaurarà un mur. Els actes es tanquen amb una sortida de descoberta el 30 de novembre.
«La pedra seca és qüestió de posar pedra sobre pedra i, tot i que és difícilment demostrable, és una tècnica tan antiga com la humanitat», assenyala l’editor empordanès Jenar Fèlix, profund coneixedor del tema. Del Neolític, per exemple, s’han trobat coves com la de les Portes, al Port de la Selva, tancada amb mur de pedra o, ja a finals del segle XVII, «es democratitza» la tècnica de la falsa volta que «permet tenir petits aixoplucs coberts amb pedra seca, molt importants per facilitar, a la ramaderia o l’agricultura, la colonització de territoris més agrestes i allunyats del lloc habitat» com la península del cap de Creus on la pedra seca ha estat molt important. Per a Jenar Fèlix ha estat l’excusa perfecta per explorar aquest territori, també zones on no hauria anat mai, i fer-ho amb una intensitat i curiositat diferent de qui empeny a anar a la muntanya a fer el cim. La conseqüència és el llibre ‘La pedra seca al cap de Creus’ (Brau), una porta excepcional per conèixer la riquesa i bellesa d’aquest «patrimoni rural, el més humil i extens, implantat en un trenta per cent de la superfície del país, vinculat al conreu de la vinya, l’olivera i els ametllers, però que ha quedat sempre a la cua de les reivindicacions». El llibre, que inclou més de sis-centes fotografies de Robin Townsend, es presenta, per primer cop, el divendres 29 de novembre, a les set de la tarda, a la biblioteca de Roses, dins els actes de la Setmana de la Pedra Seca, que va arrencar aquest divendres 22 de novembre amb la presentació de l’exposició ‘Pedra seca i biodiversitat’ a la Ciutadella, i aquest dissabte continua amb una jornada participativa de restauració a càrrec d’un membre de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya en què s’explicaran els mètodes i tècniques de treball emprats en la restauració i es restaurarà un mur. Els actes es tanquen amb una sortida de descoberta el 30 de novembre.
«La pedra seca és qüestió de posar pedra sobre pedra i, tot i que és difícilment demostrable, és una tècnica tan antiga com la humanitat», assenyala l’editor empordanès Jenar Fèlix, profund coneixedor del tema. Del Neolític, per exemple, s’han trobat coves com la de les Portes, al Port de la Selva, tancada amb mur de pedra o, ja a finals del segle XVII, «es democratitza» la tècnica de la falsa volta que «permet tenir petits aixoplucs coberts amb pedra seca, molt importants per facilitar, a la ramaderia o l’agricultura, la colonització de territoris més agrestes i allunyats del lloc habitat» com la península del cap de Creus on la pedra seca ha estat molt important. Per a Jenar Fèlix ha estat l’excusa perfecta per explorar aquest territori, també zones on no hauria anat mai, i fer-ho amb una intensitat i curiositat diferent de qui empeny a anar a la muntanya a fer el cim. La conseqüència és el llibre ‘La pedra seca al cap de Creus’ (Brau), una porta excepcional per conèixer la riquesa i bellesa d’aquest «patrimoni rural, el més humil i extens, implantat en un trenta per cent de la superfície del país, vinculat al conreu de la vinya, l’olivera i els ametllers, però que ha quedat sempre a la cua de les reivindicacions». El llibre, que inclou més de sis-centes fotografies de Robin Townsend, es presenta, per primer cop, el divendres 29 de novembre, a les set de la tarda, a la biblioteca de Roses, dins els actes de la Setmana de la Pedra Seca, que va arrencar aquest divendres 22 de novembre amb la presentació de l’exposició ‘Pedra seca i biodiversitat’ a la Ciutadella, i aquest dissabte continua amb una jornada participativa de restauració a càrrec d’un membre de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya en què s’explicaran els mètodes i tècniques de treball emprats en la restauració i es restaurarà un mur. Els actes es tanquen amb una sortida de descoberta el 30 de novembre.. Mur acabat amb rastell que fa partió entre el mas Vell i el mas Godo, al Port de la Selva. | ROBIN TOWNSEND. Jenar Fèlix es defineix a si mateix com un home empeltat de la cultura mediterrània. Viatjant per aquests pobles germans, «posant-hi la lupa», se’n va adonar, ja fa dècades, que el patrimoni que ell observava a casa, també s’hi replicava, cosa que portava implícita la idea que «tots havien passat per una mateixa fase de culturització i això ens igualava, tot i que amb diferències». El patrimoni de la pedra seca al cap de Creus és molt extens en superfície, no lineal, i obliga a recórrer en extensió, «puges la muntanya, però ho fas en ziga-zaga perquè has d’anar per tots els racons, t’obliga a conèixer el territori, en aquest cas, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Selva de Mar». El llibre que ara es presenta condensa tot l’interès, dedicació i treball de camp «exhaustiu» de Jenar Fèlix aportant molta informació de cada element i es completa amb mapes de localització i fotografies de Robin Townsend, un altre enamorat d’aquest patrimoni. Malgrat no poder immortalitzar tots els elements citats i visitats -un total de 1.389- sí que es fixen gràficament els més interessats o als que es pot accedir millor.. Bauma murada al rec Vidrera al Port de la Selva, amb acabat de lloses. | ROBIN TOWNSEND. L’autor del llibre explica que l’objectiu final era «conèixer bé totes les barraques per agafar una sèrie de paràmetres -mides, orientació i estructura-, veure les diferències entre elles i travar una teoria sobre quines utilitats tenien -aixopluc humà, ramaderia, vinya, olivera-, com havien anat evolucionant i quines dificultats van tenir a l’hora de construir-les». De les 1.389 visitades no totes són iguals: n’hi ha de ben construïdes, altres no tant; unes són més petites, altres més grans; unes són rodones, altres quadrades… Quan es parla de conservació, Fèlix diferencia entre les estructures de pedra seca existents a la Garriga, «un espai molt més assequible i fàcil de conservar», i les del cap de Creus, amb una geografia més complicada i una presència, tant de barraques com de feixes, molt més extensa. A tot això se li ha de sumar l’efecte agressiu de la meteorologia, essent un espai molt ventat i salabror a l’aire, que ha fet que les construccions patissin molt. Així, per exemple, les portes, o forats per entrar, són molt més baixes que no les de la Garriga amb l’objectiu que no hi entrés el vent.. ‘La pedra seca al cap de Creus’ és una guia vital per entendre el perquè de la seva existència i finalitat. L’autor, a més, realça un element genuí i exclusiu del cap de Creus, molt antic: les baumes murades, llocs que les persones van aprofitar per fer llocs d’aixopluc, primer amb grans megàlits i després amb murs de pedra seca. «Això no es dona en altres llocs com passa al cap de Creus». Una reflexió que aporta el llibre és que «la vida potser no era tan còmode com ara, però hi havia molta més població». Ho retrata a la perfecció el Capbreu de la celleria del monestir de Sant Pere de Rodes (1420), localitzat per Arnald Plujà i estudiat per Sònia Masmartí, que detalla com era el territori en aquell temps, la quantitat de ramats, vinyes i gent que hi havia i com arribaven al territori a través de la pedra seca, de les feixes, les baumes, les barraques, aixoplucs, elements essencials per a la vida.