La sala María Zambrano del Círculo de Bellas Artes de Madrid ha estat l’escenari escollit, aquest dijous a tarda, per presentar dos projectes artístics vinculats a Figueres. Per una banda, el prèstec que fa el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a la Casa Natal de Dalí d’un biombo d’estil oriental pintat per Salvador Dalí cap a l’any 1923 i, per altra, l’exposició temporal de La Madona de Portlligat, que es pot veure, per primera vegada, al Teatre-Museu Dalí de Figueres fins al 22 de febrer. L’acte, que s’emmarca dins la Fira Internacional de Turisme FITUR, ha reunit representants institucionals, professionals del món de l’art, mitjans de comunicació, creadors de contingut i societat civil.
La sala María Zambrano del Círculo de Bellas Artes de Madrid ha estat l’escenari escollit, aquest dijous a tarda, per presentar dos projectes artístics vinculats a Figueres. Per una banda, el prèstec que fa el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a la Casa Natal de Dalí d’un biombo d’estil oriental pintat per Salvador Dalí cap a l’any 1923 i, per altra, l’exposició temporal de La Madona de Portlligat, que es pot veure, per primera vegada, al Teatre-Museu Dalí de Figueres fins al 22 de febrer. L’acte, que s’emmarca dins la Fira Internacional de Turisme FITUR, ha reunit representants institucionals, professionals del món de l’art, mitjans de comunicació, creadors de contingut i societat civil.
La sala María Zambrano del Círculo de Bellas Artes de Madrid ha estat l’escenari escollit, aquest dijous a tarda, per presentar dos projectes artístics vinculats a Figueres. Per una banda, el prèstec que fa el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a la Casa Natal de Dalí d’un biombo d’estil oriental pintat per Salvador Dalí cap a l’any 1923 i, per altra, l’exposició temporal de La Madona de Portlligat, que es pot veure, per primera vegada, al Teatre-Museu Dalí de Figueres fins al 22 de febrer. L’acte, que s’emmarca dins la Fira Internacional de Turisme FITUR, ha reunit representants institucionals, professionals del món de l’art, mitjans de comunicació, creadors de contingut i societat civil.. La delegació empordanesa a Madrid. / Ajuntament de Figueres. Amb la voluntat de reforçar Figueres com a destí cultural i turístic, l’alcalde Jordi Masquef i la regidora de Cultura i historiadora de l’art, Mariona Seguranyes, han presentat la nova peça convidada que s’exhibirà, a partir del pròxim 26 de març i fins al mes setembre, a la Casa Natal de Dalí: aquest biombo, que va pertànyer al notari Dalí, pintat amb motius orientals pel seu fill, Salvador Dalí que aleshores tenia 19 anys. Es tracta d’una peça única, molt sorprenent dins la producció daliniana, que cedeix en prèstec el seu actual propietari, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Mariona Seguranyes destaca l’interès que tenien des de Figueres per exhibir aquesta obra a la Casa Natal tenint en compte els elements que la connecten amb aquest espai d’infantesa i amb la ciutat de Figueres. Durant l’acte, l’alcalde de Figueres ha destacat que aquest préstec “és un exemple de col·laboració institucional al servei del patrimoni i la cultura, i sobretot és un element més de reforç de la capitalitat cultural i turística que té Figueres i que hem de continuar projectant, com diu l’eslògan «De Figueres al món», i de la mà del seu fill més il·lustre, Salvador Dalí”.. En la presentació també ha intervingut la cap de relacions institucionals del Museu Reina Sofía, Carlota Álvarez Basso, i ha explicat la importància de l’adquisició d’aquesta obra de Dalí, i ha posat en valor la col·laboració institucional en favor de la cultura i la preservació del patrimoni. Per la seva part, la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, ha explicat en detall l’exposició temporal dedicada a La Madona de Portlligat, una de les obres més emblemàtiques i significatives de la trajectòria de Dalí.. Un moment de l’acte al Círculo de Bellas Artes. / Ajuntament de Figueres. Aquest vistòs biombo de motius orientals, pintat sobre un preciós fons blau i amb uns personatges d’ulls allargassats, fa més de dos metres divuit centímetres d’amplada per un metre i mig d’alçada. Acompanyant les figures trobem, per una banda, tot de fanalets que a la historiadora li recorden els que porten els nens per anar a esperar els Reis, un concurs, per cert, en el qual Dalí va fer de jurat. A banda i banda, l’artista pinta dos grans i majestuosos paons que recorden la galeria d’ocells que tenia i criava la seva mare i múltiples insectes, com ara papallones, que observava el seu pare. També es mostra la Lluna plena i aquest celatge de nit plàcida, un exercici, el de contemplar el cel, que els Dalí feien habitualment. “Tota aquesta proximitat amb la naturalesa que surt en aquest paravent té a veure amb tot allò que Dalí havia viscut a la seva infantesa”, assenyala la historiadora.. A hores d’ara, no se sap ben bé l’any que Dalí el va pintar, tot i que es creu va ser el 1923, quan l’artista tenia dinou anys, i que ho deuria fer, dins un encàrrec més ampli, per a alguna persona de Figueres, que no era la seva germana, i sobre la que ara s’està acabant d’estudiar la possible identitat. D’entrada, no estranyen els motius japonesos del biombo perquè el japonisme era un corrent o una moda molt estesa en aquells temps a Europa i també a Catalunya. Mariona Seguranyes recorda que “els pintors modernistes, com Santiago Russiñol o Rafael Casas feien ombres xineses al Cau Ferrat”. “Eren uns aires europeus que també té a veure amb l’Art Deco”, afegeix. Malgra tot sí que sobta aquesta obra dins la producció de Dalí i més encara, remarca la historiadora, “pel format tan curiós d’un paravent” que no és altra cosa que un moble que consisteix en dos o més bastidors coberts de pell o tela i que serveix per a resguardar de l’aire o per a establir una separació dins una habitació.. Una de les idees que apunta Mariona Seguranyes és que aquest paravent formava part d’una decoració més gran, però que només s’ha conservat aquesta peça. Durant dècades la va preservar la germana del pintor, Anna Maria Dalí, a la segona casa que tenia la família al Llaner, a Cadaqués, on es van traslladar després de la Guerra Civil Espanyola juntament amb totes les seves pertinences. Posteriorment, va ser venuda l’any 1964 al col·leccionista i pintor Joan Abelló i, finalment, a una altra col·lecció privada fins a aquesta última subhasta. Cal dir que en cap moment, l’Ajuntament de Figueres es van plantejar adquirir-la, ja que partia d’un preu de sortida de 35.000 euros. Finalment es va vendre per 50.000 a l’Estat espanyol. L’obra resta dipositada als fons del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. La regidora desvela que ha calgut negociar llargament el prèstec, ja que es tracta de la primera vegada que s’exposarà públicament des de la seva adquisició. En aquest sentit, la regidora agraeix la generositat i complicitat dels responsables del Museu Reina Sofia i obre les portes a futures complicitats tenint en compte l’important fons que preserva aquest museu nacional vinculat a Salvador Dalí.. Mariona Seguranyes valora molt positivament aquest prèstec i el descriu com “el més important que hem tingut fins ara”. En destaca, a més, que es tracta d’una peça gairebé inèdita que s’ha vist en un parell d’ocasions, concretament, a les exposicions Homage to Barcelona, the city and its art 1888-1936 al Hayward Gallery de Londres (1985-1986) i Japonismo: La fascinación por el arte japonés al Caixa Forum de Madrid (2013-2014). A més, quan arribi a Figueres estarà just acabada de restaurar. L’exhibició del biombo s’emmarca dins una estratègica d’oferir nous incentius per repetir la visita a la Casa Natal i també per atraure públic nou. “Volíem tenir una obra convidada de nivell i en aquest cas és un motiu molt gran per tornar-hi”, admet la regidora, ella mateixa sorpresa, tot i ser una gran especialista en el pintor empordanès, davant l’amplitud de l’univers dalinià, d’aquesta capacitat que té Dalí de dir coses noves, m’autosorprèn que encara podem descobrir coses d’ell i això ens dona una idea del potencial d’artista que era en aquell moment”. Seguranyes remarca com “tot i la seva joventut, era ja un creador molt atrevit, perquè fa coses de qualitat”. “Aquesta petita gran obra”, com la descriu la historiadora, ho demostra. També es preveu que, des de l’Ajuntament de Figueres, s’editi un catàleg acompanyant la mostra, amb textos dels historiadors Ricard Bru i la mateixa Mariona Seguranyes.
