Hi ha tres sèries d’aquest text, tot canviant també els títols i la llengua. El primer és Costa Brava. Guía general y verídica, que apareix el 1941 i es reedita (1945, 1948, 1955, 1965) amb ampliacions. Totes cinc edicions en castellà. Amb fotografies espectaculars. El 1973 apareix de nou en castellà amb el títol Costa brava i amb fotografies de Francesc Català-Roca. El 1976 una altra edició dins Tres guies, en català. Serà dins l’Obra Completa, al volum 30, que l’aplega junt amb les guies de les Illes i la de Catalunya. El 2009, a Edicions 62 apareix amb el títol de La Costa Brava en edició de butxaca i en català.
Hi ha tres sèries d’aquest text, tot canviant també els títols i la llengua. El primer és Costa Brava. Guía general y verídica, que apareix el 1941 i es reedita (1945, 1948, 1955, 1965) amb ampliacions. Totes cinc edicions en castellà. Amb fotografies espectaculars. El 1973 apareix de nou en castellà amb el títol Costa brava i amb fotografies de Francesc Català-Roca. El 1976 una altra edició dins Tres guies, en català. Serà dins l’Obra Completa, al volum 30, que l’aplega junt amb les guies de les Illes i la de Catalunya. El 2009, a Edicions 62 apareix amb el títol de La Costa Brava en edició de butxaca i en català.
Hi ha tres sèries d’aquest text, tot canviant també els títols i la llengua. El primer és Costa Brava. Guía general y verídica, que apareix el 1941 i es reedita (1945, 1948, 1955, 1965) amb ampliacions. Totes cinc edicions en castellà. Amb fotografies espectaculars. El 1973 apareix de nou en castellà amb el títol Costa brava i amb fotografies de Francesc Català-Roca. El 1976 una altra edició dins Tres guies, en català. Serà dins l’Obra Completa, al volum 30, que l’aplega junt amb les guies de les Illes i la de Catalunya. El 2009, a Edicions 62 apareix amb el títol de La Costa Brava en edició de butxaca i en català.. En aparèixer l’obra hi ha el pròleg d’Alberto Puig. El franquisme obligava que l’edició fos en castellà, fora d’unes excepcions bibliogràfiques minoritàries però una Guia destinada al gran públic era impensable amb el franquisme repressor. Fins i tot els noms havien de ser escrits en castellà en la seva política de persecució, i Josep Pla era José Pla com a autor. Puig elabora un text elogiós per a Pla i en canta les excel·lències. El pròleg és sentit, escriu: «A pesar del título de Guía, este libro ni por un momento es áspero ni desabrido. El entusiasmo con que fue escrito se trasluce en cada página, y entre descripciones de paisajes -arte en que excele Pla- notas históricas, se suceden anécdotas fulgurantes, ingeniosas y agudas, que comunican a la obra el rimo alborozado a que nos tiene acostumbrados el autor en sus artículos periodísticos».. El llibre apareix, doncs, el 1941, a l’agost del 1945 apareix la segona edició i l’editorial en fa remarca de la presentació de luxe, relligat en tela, i les imatges, 200 per a les 400 pàgines del volum. Les imatges d’un conjunt de fotògrafs rellevants seran un element molt important en l’obra i en les edicions posteriors, tret de l’obra completa que és només text.. Apareix, finalment, en català, el 1976 i el mateix any la revista Els Marges li dedica una crítica de dues pàgines, indica com l’obra completa s’havia de tancar en aquest volum, el trentè, però faltava encara molt paper per recuperar. Pla no l’havia recuperat en català i ara, molts anys després, amb llibertat ja per publicar en la llengua del país, fou possible. El director de la revista acadèmica escriu: «Pla intenta captar-hi la música amagada: el palpitar d’un paisatge, d’una terra, d’una història, d’un temps, d’unes vides anònimes. L’obra de Pla és una contínua aproximació a la seva pròpia experiència vital de la realitat que l’envolta», efectivament, el batec vital, el viure i Pla et recomana un restaurant on va -Ca la Nieves de L’Escala- o assenyala la necessitat d’arranjar unes carreteres per facilitar el moviment. Arreu hi ha crítiques i lloances de l’obra. Lloret Gazeta en reprodueix una, el 1979, d’un diari del nord de la península i, com diu Pla mateix, aquesta Guia contribuirà a rellançar la Costa Brava.. L’obra es divideix en nou itineraris, de baix a dalt, com si Pla la fes per a mostrar-la. Tres acolorits mapes, molt ben dibuixats per Evarist Mora, ens hi apropen. Els itineraris són nou i els detallem perquè és el sentit de Pla en veure la costa per etapes: I: De Blanes a Tossa de Mar (Blanes, De Blanes a Lloret-Santa Cristina i Santa Clotilde, Lloret de Mar, De Lloret a Tossa); II: De Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols (Tossa de Mar, De Tossa a Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Guíxols); III: De Sant Feliu de Guíxols a Palamós (Sant Pol i S’Agaró, De S’Agaró a Roques Planes: Platja d’Aro, De Roques Planes a Palamós, Palamós); IV: De Palamós a Llafranc (Rocafosca i Castell, De l’Agulla de Castell a Cap de Planes, Les illes Formigues, Cap Roig, Calella de Palafrugell, Llafranc); V: De Llafranc a Sa Riera (Begur), (El Cap de Sant Sebastià, Tamariu, Aigua-Xellida, Aiguablava i Fornells, Begur i el Cap de Begur, Sa Tuna i Aiguafreda, Sa Riera); VI: De Sa Riera (Begur) a l’Escala i Empúries (La platja de Pals, L’Estartit, Les Medes, La costa de Torroella, L’Escala, Empúries); VII: De l’Escala a Roses (De Sant Martí d’Empúries a la desembocadura del Fluvià, Del Fluvià a la Muga, Roses); VIII: De Roses a Cadaqués (De Roses a Montjoi, De Montjoi a Cap Norfeu, De Cap Norfeu a la Punta de la Figuera, De la Punta de la Figuera a la badia de Cadaqués, De Roses a Cadaqués per la carretera del litoral, La badia de Cadaqués, Cadaqués); IX: De Cadaqués a Portbou (La costa de Portlligat, Portlligat, La mar d’avall: de Portlligat a Cap de Creus, La mar d’amunt: de Cap de Creus als Tres Frares, De la punta de Tres Frares al Port de la Selva, Sant Pere de Roda i el Port de la Selva, Del Port de la Selva a Llançà: el Port de Llançà, Del Port de Llançà a França). Conté també un plànol a escala de Ricard Dolcet.. Sabem que Pla no ho va traduir, els errors, i al fragment en remarquem dos, ens ho indiquen, però ens consta que l’editor cercava traductors. A més la literalitat absoluta, i Pla és creació, encara ho ratifica. Tres detalls que permeten veure com l’obra que ens ocupa va ser escrita en castellà i traduïda per un tercer. Sigui com sigui, és un cant a l’ahir, com el mateix pròleg de Tres guies on la nostàlgia apareix en la seva plenitud: «Havíem vist totes les roques, dormit a totes les cales i voltejat tots els vents. La nostra dignitat no ens permetia de navegar a motor, i anàvem, sempre que podíem, a la vela i, quan el vent mancava, remàvem, fèiem, pacientment, el que el meu inoblidable amic l’Hermós en deia armar les crosses. Menjàvem peixos delicats acabats de treure, milers de sardines a la brasa, bevíem vi negre i cantàvem les velles, adorables cançons de pescadors». Era un món desaparegut que el mateix 1975, quan Pla escriu aquest pròleg a Mas Llofriu, s’esvaïa i ara, fora d’algun indret especial, és només recordable en vells documentals en blanc i negre i en la prosa exquisida del més llegit escriptor i un dels millors del segle XX.. Subscriu-te per seguir llegint
