Entre els mesos de gener i febrer de l’any 1941, la pensadora i politòloga alemanya Hannah Arendt (1906-1975) i el seu marit Heinrich Blücher (1899-1970) van arribar a Portbou. Tenien visat per anar fins a Lisboa i d’allà a Nova York, però van decidir aturar-se al poble empordanès. Temps enrere, durant l’estada que va fer Blücher a París fugint de la persecució nazi va conèixer al filòsof Walter Benjamin. Va ser aquest qui li va presentar Hannah Arendt amb qui després es casaria. La parella, doncs, sabia que l’amic Benjamin havia mort a Portbou i van buscar-ne les restes al cementiri municipal. «En una carta que Arendt escriu a un amic comú que compartien, Gershom Scholem, que vivia a Palestina, li explica que ha anat al cementiri, potser el lloc més bonic que ha vist a la vida, però que no el va trobar. No ho va fer perquè es va enterrar a Benjamin amb el nom girat». Així ho ha recordat el director del Memorial Democràtic Jordi Font durant la presentació, aquest dijous al centre cívic Ca l’Herrero, de la 18a edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin que se celebrarà a Portbou entre el 25 i el 27 de setembre i que té com a motor, enguany, la figura d’Arendt coincidint amb els cinquanta anys de la seva mort. Jordi Font ha puntualitzat que aquests dies es parlarà d’ella «amb una projecció de present i de futur valorant el seu pensament i llegat que ens dona moltes eines útils per analitzar problemàtiques actuals» com és «el dret a tenir drets», una frase escrita per la mateixa Arendt i que els organitzadors empren per titular aquesta edició del Col·loqui. La frase, segons Font, pren tot el sentit en el present actual «assetjat pels autoritarismes postdemocràtics i l’ascens d’opcions d’extrema dreta arreu del món i on les persones refugiades i migrants són objecte de marginació».
Entre els mesos de gener i febrer de l’any 1941, la pensadora i politòloga alemanya Hannah Arendt (1906-1975) i el seu marit Heinrich Blücher (1899-1970) van arribar a Portbou. Tenien visat per anar fins a Lisboa i d’allà a Nova York, però van decidir aturar-se al poble empordanès. Temps enrere, durant l’estada que va fer Blücher a París fugint de la persecució nazi va conèixer al filòsof Walter Benjamin. Va ser aquest qui li va presentar Hannah Arendt amb qui després es casaria. La parella, doncs, sabia que l’amic Benjamin havia mort a Portbou i van buscar-ne les restes al cementiri municipal. «En una carta que Arendt escriu a un amic comú que compartien, Gershom Scholem, que vivia a Palestina, li explica que ha anat al cementiri, potser el lloc més bonic que ha vist a la vida, però que no el va trobar. No ho va fer perquè es va enterrar a Benjamin amb el nom girat». Així ho ha recordat el director del Memorial Democràtic Jordi Font durant la presentació, aquest dijous al centre cívic Ca l’Herrero, de la 18a edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin que se celebrarà a Portbou entre el 25 i el 27 de setembre i que té com a motor, enguany, la figura d’Arendt coincidint amb els cinquanta anys de la seva mort. Jordi Font ha puntualitzat que aquests dies es parlarà d’ella «amb una projecció de present i de futur valorant el seu pensament i llegat que ens dona moltes eines útils per analitzar problemàtiques actuals» com és «el dret a tenir drets», una frase escrita per la mateixa Arendt i que els organitzadors empren per titular aquesta edició del Col·loqui. La frase, segons Font, pren tot el sentit en el present actual «assetjat pels autoritarismes postdemocràtics i l’ascens d’opcions d’extrema dreta arreu del món i on les persones refugiades i migrants són objecte de marginació».
Entre els mesos de gener i febrer de l’any 1941, la pensadora i politòloga alemanya Hannah Arendt (1906-1975) i el seu marit Heinrich Blücher (1899-1970) van arribar a Portbou. Tenien visat per anar fins a Lisboa i d’allà a Nova York, però van decidir aturar-se al poble empordanès. Temps enrere, durant l’estada que va fer Blücher a París fugint de la persecució nazi va conèixer al filòsof Walter Benjamin. Va ser aquest qui li va presentar Hannah Arendt amb qui després es casaria. La parella, doncs, sabia que l’amic Benjamin havia mort a Portbou i van buscar-ne les restes al cementiri municipal. «En una carta que Arendt escriu a un amic comú que compartien, Gershom Scholem, que vivia a Palestina, li explica que ha anat al cementiri, potser el lloc més bonic que ha vist a la vida, però que no el va trobar. No ho va fer perquè es va enterrar a Benjamin amb el nom girat». Així ho ha recordat el director del Memorial Democràtic Jordi Font durant la presentació, aquest dijous al centre cívic Ca l’Herrero, de la 18a edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin que se celebrarà a Portbou entre el 25 i el 27 de setembre i que té com a motor, enguany, la figura d’Arendt coincidint amb els cinquanta anys de la seva mort. Jordi Font ha puntualitzat que aquests dies es parlarà d’ella «amb una projecció de present i de futur valorant el seu pensament i llegat que ens dona moltes eines útils per analitzar problemàtiques actuals» com és «el dret a tenir drets», una frase escrita per la mateixa Arendt i que els organitzadors empren per titular aquesta edició del Col·loqui. La frase, segons Font, pren tot el sentit en el present actual «assetjat pels autoritarismes postdemocràtics i l’ascens d’opcions d’extrema dreta arreu del món i on les persones refugiades i migrants són objecte de marginació».. A banda de les migracions, el Col·loqui vol abordar «el món d’avui», com ha assenyalat l’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, qui ha matisat que «es tractaran qüestions importants com la salvació, el col·lapse del món actual a causa de la mentida permanent per fer caure les democràcies liberals i els governs que les sustenten; el dret a les migracions i a l’esperança, de com il·luminar amb ella aquests temps». Qui parlarà d’esperança serà la filòsofa Judith Butler, una de les grans teòriques dels feminismes, la teoria queer, la filosofia política i l’ètica vinculada a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, que ha estat convidada a obrir el primer dia el Col·loqui. L’endemà participaran l’assagista i filòsof Thomas Meyer, biògraf de Hannah Arendt i que resseguirà el viatge que va fer la pensadora de París a Nova York; la politòloga Máriam Martínez-Bascuñán qui parlarà sobre la mentida com a forma de govern. Tancaran el programa les intervencions el filòsof Agustín Serrano de Haro Martínez i la politòloga i sociòloga Blanca Garcés Mascareñas. Amb aquest cartell, el director de la Càtedra Walter Benjamin de la UdG, Maximiliano Fuentes, ha avalat la «línia ascendent pel que fa a rellevància i prestigi del Col·loqui» i ha avançat que les ponències s’allunyaran de l’academicisme perquè arribin a tothom. En aquest sentit, per fer-ho més accessible a tothom enguany s’oferirà traducció simultània de l’anglès al català, francès i castellà i del castellà i català a l’anglès i francès.. Un moment de la intervenció de l’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, durant la presentació del Col·loqui als mitjans, aquest dijous al matí. / Cristina Vilà. En el cartell del Col·loqui també hi haurà presència del talent empordanès i local. Per una banda, la pintora Gemma Romero Goday presentarà l’exposició Els somnis de Walter Benjamin a la sala Benjamin mentre que s’escenificarà l’obra Caure/To Fall de la dramaturga Helena Tornero de la mà de la companyia Ad Hoc. Com ha explicat el director del Museu Memorial de l’Exili, Miquel Aguirre, aquesta peça teatral neix fruit d’una ajuda econòmica del Memorial Democràtic i dins el projecte europeu WIRE (Women in Resistence) liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona. «Es tracta de les experiències d’una dona i les seves emocions que ressegueix diferents dècades del franquisme», ha detallat. L’últim dia del Col·loqui tampoc faltarà un dels seus clàssics: l’itinerari a peu de Banyuls a Portbou, la ruta Walter Benjamin, que inclourà una intervenció artística que es finançarà gràcies a la 14a beca de creació de la Nau Côclea i el mateix Museu de l’Exili. Aguirre ha avançat que enguany editaran un llibre que recollirà les diferents rutes artístiques que s’han dut a terme fins ara.. Tots els assistents han exalçat el paper de Portbou. Així, Jordi Font ha recordat que «Portbou és un punt central pel que fa a les polítiques públiques de memòria i té un vessant internacional i europeu no només pel vincle amb Walter Benjamin sinó per l’exili republicà, per haver estat un pas de salvació durant la Segona Guerra Mundial». Per a Jordi Font està clar que Portbou «és un dels llocs de memòria més importants que hi ha dins la xarxa d’espais de memòria a Catalunya, segurament el que concentra més senyalitzacions dins l’espai públic». També vist, avui dia, com «un far d’esperança», com l’ha descrit l’alcalde Gael Rodríguez qui ha avançat, a més, que aquest aspecte, així com el treball que s’està fent a través de l’espai memorial Walter Benjamin, quedarà reflectit en una exposició, amb disseny de Manel Gràvalos, que s’inaugurarà a Madrid la setmana prèvia al Col·loqui. Serà una exposició itinerant que farà parada a París, Barcelona i Berlin, entre altres ciutats europees, i que es podrà produir gràcies a una subvenció de 25.000 euros que han rebut des de la secretaria d’Estat de Memòria Democràtica (SEMD). Per a l’alcalde és evident que «el Col·loqui és testimoni de tot el procés que estan impulsant per transformar Portbou en una capital memorial a tot Europa». Per fer-ho possible, ha afegit, és vital l’aliança de tots els agents i institucions possibles. Com a exemple d’èxit ha posat als organitzadors del Col·loqui que no són altres que el Memorial Democràtic, la Càtedra Walter Benjamin, el Museu Memorial de l’Exili i el mateix Ajuntament de Portbou.
