Les xarxes socials estan a l’ordre del dia i aquestes afecten Els infants, joves i adults. «Hem de tenir present que mai poden substituir la connexió humana. Som éssers socials i necessitem la companyia de les persones reals», remarca Helena Esparraguera fundadora de Tàndem Psicòlegs.
Les xarxes socials estan a l’ordre del dia i aquestes afecten Els infants, joves i adults. «Hem de tenir present que mai poden substituir la connexió humana. Som éssers socials i necessitem la companyia de les persones reals», remarca Helena Esparraguera fundadora de Tàndem Psicòlegs.
Les xarxes socials estan a l’ordre del dia i aquestes afecten Els infants, joves i adults. «Hem de tenir present que mai poden substituir la connexió humana. Som éssers socials i necessitem la companyia de les persones reals», remarca Helena Esparraguera fundadora de Tàndem Psicòlegs.. Afegeix que si bé tenen coses bones com: promoure causes valuoses, són un espai creatiu d’autoexpressió, ajuden a trobar persones o grups amb interessos comuns i fan que comunicar-nos sigui còmode amb amics o família; també «són perilloses». Plataformes com Facebook, X, TikTok, Instagram, etc., «són eines tecnològiques que s’han creat per acostar-nos els uns als altres, però irònicament són motiu de sentir-nos aïllats, i a més poden provocar addicció, ansietat, depressió i FOMO (de l’anglès fear of missing out)».. El FOMO és «l’ansietat que se sent quan tens la sensació que et perds alguna cosa si estàs desconnectat de les xarxes socials», explica Esparraguera. També provoquen inadequació sobre la vida i l’aparença, «és a dir, tots sabem que el que veiem a les xarxes no és la realitat, però d’alguna manera ens afecta encara que en siguem conscients». En aquest sentit, Esparraguera explica que pel que fa als infants i joves «han d’anar amb compte perquè acaben relacionant l’èxit amb ser ric, famós i atractiu. De fet, molts cops ens enfoquem en el que no és real i sembla que ens manquen moltes coses quan no és així».. Així mateix, en aquestes plataformes es fa scroll a les pantalles, i la psicòloga destaca que hi ha estudis que evidencien que «el gest d’anar amunt i avall amb el dit genera addicció i acaba afectant les mateixes àrees del cervell que la ludopatia. Penseu en infants de 12 anys consumint xarxes i que això els afecta al cervell com l’addicció al joc».. Les xarxes ens poden afectar de manera negativa si hi passem més temps que amb els nostres amics reals, si ens comparem de manera desfavorable amb els altres, si s’experimenta assetjament, si ens distraiem de la feina o l’escola. Si no tenim temps per autoreflexionar o participem en conductes de risc per obtenir m’agrades. Per combatre això podem reduir el temps d’ús del mòbil i tenir més estones amb els amics reals.