Era l’any 2017 quan el compositor Lluís Albert Rivas va donar el llegat literari i artístic, que preservava amb molta cura, de la seva tia, Caterina Albert (1869-1966). Aquell mateix any, l’Ajuntament de l’Escala, liderat per l’alcalde Víctor Puga, va adquirir el Clos del Pastor, una finca davant el passeig marítim que l’amiga i admiradora Antònia Bartomeu Baró havia regalat a l’escriptora l’any 1915. Inicialment, Bartomeu va fer tirar a terra les dues barraques de pescadors que hi havia per aixecar l’actual edifici, batejat com Solitud, dotat d’un jardí modernista i una caseta pel jardiner. Aquest espai, on es feien tertúlies literàries, ara s’ha museïtzat i s’ha obert al públic fa un parell de setmanes. Fins a finals d’any es faran visites guiades gratuïtes cada dissabte a les 11 del matí, però cal inscriure’s, i, a partir de l’any vinent, passarà a formar part del programa de rutes gestionades pel Museu de l’Escala.
Era l’any 2017 quan el compositor Lluís Albert Rivas va donar el llegat literari i artístic, que preservava amb molta cura, de la seva tia, Caterina Albert (1869-1966). Aquell mateix any, l’Ajuntament de l’Escala, liderat per l’alcalde Víctor Puga, va adquirir el Clos del Pastor, una finca davant el passeig marítim que l’amiga i admiradora Antònia Bartomeu Baró havia regalat a l’escriptora l’any 1915. Inicialment, Bartomeu va fer tirar a terra les dues barraques de pescadors que hi havia per aixecar l’actual edifici, batejat com Solitud, dotat d’un jardí modernista i una caseta pel jardiner. Aquest espai, on es feien tertúlies literàries, ara s’ha museïtzat i s’ha obert al públic fa un parell de setmanes. Fins a finals d’any es faran visites guiades gratuïtes cada dissabte a les 11 del matí, però cal inscriure’s, i, a partir de l’any vinent, passarà a formar part del programa de rutes gestionades pel Museu de l’Escala.
Era l’any 2017 quan el compositor Lluís Albert Rivas va donar el llegat literari i artístic, que preservava amb molta cura, de la seva tia, Caterina Albert (1869-1966). Aquell mateix any, l’Ajuntament de l’Escala, liderat per l’alcalde Víctor Puga, va adquirir el Clos del Pastor, una finca davant el passeig marítim que l’amiga i admiradora Antònia Bartomeu Baró havia regalat a l’escriptora l’any 1915. Inicialment, Bartomeu va fer tirar a terra les dues barraques de pescadors que hi havia per aixecar l’actual edifici, batejat com Solitud, dotat d’un jardí modernista i una caseta pel jardiner. Aquest espai, on es feien tertúlies literàries, ara s’ha museïtzat i s’ha obert al públic fa un parell de setmanes. Fins a finals d’any es faran visites guiades gratuïtes cada dissabte a les 11 del matí, però cal inscriure’s, i, a partir de l’any vinent, passarà a formar part del programa de rutes gestionades pel Museu de l’Escala.. Tot i que Caterina Albert no va viure mai al Clos del Pastor és un espai que manté la seva empremta, reflex de totes les seves passions: l’escriptura, però també el dibuix i la pintura, «dues de les seves dèries», així com l’escultura i l’arqueologia que va explorar amb intensitat a partir del 1899 quan la família va comprar uns terrenys a Empúries i ella va començar a excavar, «no a espoliar», sinó amb voluntat de col·leccionar i documentar les peces, dibuixant-les en una llibreta. Entre aquestes hi ha un llagrimal de vidre d’època romana que va trobar intacte, tancat. Això la va emocionar de tal manera que li va dedicar un article.. L’àmbit dedicat a la faceta d’arqueòloga de Caterina Albert. / Basili Gironès. Qui s’atansi al museu, a més, tindrà el privilegi d’escoltar per primera vegada la veu de la gran escriptora catalana i, fins i tot, veure-la en un dels pocs enregistraments en vídeo que existeixen i que s’ha pogut recuperar gràcies al treball de Quim Paredes. Aquest material inèdit, que es projectarà exclusivament en aquest espai, correspon a la visita que li van fer les Daines Víctor Català, del moviment escolta de Catalunya, a les que va rebre al llit un mes i mig abans de morir. Al document se la veu agrair-los el gest amb molta afabilitat posant-se el mocador que li regalen. Aquest vídeo es traduirà al castellà, francès i anglès, amb subtítols de tot el que es diu.. «Víctor Català esdevé un fenomen literari des que el 1905 publica Solitud, la novel·la catalana més traduïda a llengües estrangeres», assegurava la directora de l’Arxiu Històric i del Museu de l’Escala, Lurdes Boix dijous passat a l’inici d’una visita integrada per tècnics de turisme i cultura, que tindran la tasca de difondre aquest patrimoni que Lluís Albert va preservar en vida i que ara, després d’habilitar-ho, ja és visitable. Val a dir que la restauració que s’ha fet no ha eliminat les empremtes que van deixar soldats tant republicans com franquistes durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, alguns dels quals s’entretenien fent punteria amb les escultures, una d’elles L’espinari de Josep Llimona, que encara manté senyals de bales, i una Venus «que va quedar trinxada» i que Lluís Albert va substituir per un bust de l’escriptora fet per Frederic Marès. A ambdues escultures, Caterina Albert els va dedicar uns poemes.. Una visita oferta per Lurdes Boix a tècnics de Turisme i Cultura al Clos del Pastor, la setmana passada. / Basili Gironès. Lluís Albert va tenir cura del Clos durant quatre dècades i es va passar tretze anys ordenant la documentació de l’arxiu de la seva tia. El 1975, va obrir l’espai a investigadors només fent accessible els documents «que ell va considerar, deixant fora els més personals». Mentre que els manuscrits i primeres edicions es conserven ara l’Arxiu Històric, ubicat a la segona planta de l’Alfolí de la Sal, el Clos del Pastor exhibeix altres edicions dels seus llibres.. Abans d’accedir a l’única sala del Clos, el visitant pot admirar l’interior de la torreta, molt petita, dedicada al músic Lluís Albert. Tot seguit, ja es passa a la sala principal on l’espera un audiovisual de quinze minuts que resumeix a grans trets qui va ser Caterina Albert. Nascuda en una casa de propietaris rurals, «la família li va facilitar l’ambient propici per la seva formació autodidacta». En aquest ambient sorgeix, de ben petita, la vocació pel dibuix. «Era la meva dèria predilecta, la meva veritable fal·lera, embrutava llibres i cartipassos i així vaig voler perpetuar en una gramàtica castellana la sortida d’una diligència», va deixar per escrit. De fet, ella mateixa assegurava que «vaig escriure perquè no vaig poder pintar. Malgrat tot em vaig acontentar a dibuixar». Si era quasi impensable que una dona fos escriptora professional, en aquells temps, encara menys ser pintora o escultora. Ella, però va disposar d’un estudi a l’antic graner de la casa pairal on immortalitzar «mons sencers, d’harmonia, de llibertat». Tanmateix, només va veure exhibida, en una sola ocasió, la seva producció pictòrica i de dibuixos, de la que ara al museu se’n mostra una petita part. Tenia vuitanta-sis anys i va ser gràcies a Joaquim Folch i Torres qui va organitzar una exposició al Cercle Artístic Sant Lluc, a Barcelona.. En un dels àmbits de la sala s’exhibeixen les pintures de Caterina Albert. / Basili Gironès. «Caterina Albert va tocar tots els estils, té una obra molt eclèctica perquè li agradava tot», explicà Boix. Una selecció d’aquests dibuixos, aquarel·les i, fins i tot, un cartell per a un concurs de Codorniu, s’exhibeixen en una de les parets de la sala. Entre aquests, destaquen un parell dedicat a un gavià, un ocell ferit que no podia volar i van rescatar que, sorprenentment, va sobreviure anys observant el mar des d’un punt alçat i retornant cada vespre al Clos. L’escriptora ho detalla al llibre autobiogràfic ‘Mosaic’. A l’altre pany de paret, una representació d’olis, entre ells, un en blanc i negre amb el qual retrata al seu professor particular de pintura i la més colpidora, la del seu pare en el llit de mort, el 1890. «Quan el va acabar, després d’hores al seu davant, es va desmaiar», explicà emocionada Lurdes Boix.