El filòleg i traductor mallorquí Pere Suau explica que el poble iranià percep els versos de Hafez de Xiraz, un poeta persa del segle XIV, «com oracles en els quals cerca senyes amb què poder preveure el futur». De fet, la seva tomba és un dels llocs més visitats del país. És, afegeix Suau, «un poeta imprescindible», autor d’uns versos que descriu com «joies de saviesa i lirisme». Ha estat el mateix Suau qui ha entomat el desafiament de traduir «des del gaudi», per primera vegada, de la llengua farsí al català vuitanta poemes de Hafez -el corpus són sis-cents- reunits a l’antologia Tots els motius de l’èxtasi (Cal·lígraf).
El filòleg i traductor mallorquí Pere Suau explica que el poble iranià percep els versos de Hafez de Xiraz, un poeta persa del segle XIV, «com oracles en els quals cerca senyes amb què poder preveure el futur». De fet, la seva tomba és un dels llocs més visitats del país. És, afegeix Suau, «un poeta imprescindible», autor d’uns versos que descriu com «joies de saviesa i lirisme». Ha estat el mateix Suau qui ha entomat el desafiament de traduir «des del gaudi», per primera vegada, de la llengua farsí al català vuitanta poemes de Hafez -el corpus són sis-cents- reunits a l’antologia Tots els motius de l’èxtasi (Cal·lígraf).
El filòleg i traductor mallorquí Pere Suau explica que el poble iranià percep els versos de Hafez de Xiraz, un poeta persa del segle XIV, «com oracles en els quals cerca senyes amb què poder preveure el futur». De fet, la seva tomba és un dels llocs més visitats del país. És, afegeix Suau, «un poeta imprescindible», autor d’uns versos que descriu com «joies de saviesa i lirisme». Ha estat el mateix Suau qui ha entomat el desafiament de traduir «des del gaudi», per primera vegada, de la llengua farsí al català vuitanta poemes de Hafez -el corpus són sis-cents- reunits a l’antologia Tots els motius de l’èxtasi (Cal·lígraf).. Pere Suau admet en el pròleg del llibre que l’obra de Hafez «acarona tots els racons de l’ànima» i aboca al lector «a un món d’una delicadesa, d’una sensualitat i d’un misticisme difícilment igualables». Entre la senzillesa i la complexitat, la poesia de Hafez desplega una imatgeria rica i desbordant. Durant la recent presentació del volum al Museu del Joguet de Figueres, Pere Suau va reconèixer que el gran tema de la poesia de Hafez és «l’amor des de tots els punts de vista: carnal, espiritual, amistat…Ell ens ajuda a entendre que el misticisme no té perquè està allunyat de l’amor carnal, corpori, del desig, la carícia o el bes. Pots trobar Déu en una besada, això és el que ens diu Hafez». Al mateix temps, el poeta Lluís Bosch va exalçar del poeta «la capacitat de fer aforismes; la seva no és una poesia gens banal sinó que es fa les grans preguntes metafísiques de l’existència, amb una veu consellera i des de la humilitat amb un llenguatge molt senzill allunyat de la presumpció».. D’altra banda, Pere Suau va assegurar que una de les qualitats de la poesia de Hafez, de la vida del qual se’n coneixen ben pocs detalls, és que «permet fugir del teu jo i del teu món tancat i arribar a un altre lloc». Un dels seus grans ensenyaments o lliçons de vida que aporta Hafez és «despendre’s d’allò que no és essencial» i fent-ho «seràs lliure i feliç». El poeta diu: «No et cortrenquis si aquest misteri de viure no arribes a comprendre». Es tracta, deia Suau, «d’assumir el misteri no com una mancança sinó com un goig».
