Aquesta herència epigenètica es refereix a la transmissió d’informació sobre condicions adquirides a la generació següent sense que estigui codificada a la seqüència d’ADN
Un grup d’investigadors de la Universitat de Turku (Finlàndia) i de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca) han descobert que el maltractament infantil pot afectar l’epigenoma dels espermatozous, influint negativament en el desenvolupament cerebral de la generació següent.. L’estudi FinnBrain ha trobat nivells més baixos de metilació de l’ADN de l’esperma a tres regions de l’ADN i nivells modificats de diverses molècules petites d’ARN no codificant en homes amb alts nivells de maltractament infantil, i després va ser comparat amb homes que n’havien tingut poques experiències de maltractament, tal com havien expressat prèviament en qüestionaris.. Aquesta herència epigenètica es refereix a la transmissió d’informació sobre condicions adquirides a la generació següent sense que estigui codificada en la seqüència d’ADN, per la qual cosa els canvis causats per l’entorn es poden transmetre de generació en generació a través dels gàmetes.. Si bé totes les cèl·lules del cos tenen els mateixos gens i ADN, tenen perfils epigenètics diferents, cosa que determina la seva aparença i funció diferents, per la qual cosa la regulació epigenètica permet diferències en les cèl·lules del cervell, els músculs i la pell en silenciar i activar gens, cosa que té un paper especial en les generacions posteriors.. Prèviament, els científics de l’estudi ja havien trobat una associació entre l’exposició a l’estrès patern a la primera infància i el desenvolupament cerebral del nen, així com que el maltractament infantil estava associat amb diverses característiques epigenètiques dels espermatozoides que poden mediar els efectes en el desenvolupament cerebral dels fills, inclosos els nivells d’expressió de la molècula d’ARN no codificant ‘hsa-miR-34c-5p’ i la metilació dels gens ‘CRTC1’ i ‘GBX2’.. «A continuació, volem estudiar el maltractament infantil, l’epigenoma dels espermatozoides i les característiques dels fills en conjunt. Demostrar l’herència epigenètica en humans reescriuria les regles de l’herència, cosa que ressalta la necessitat de més investigacions», ha afirmat primer autor de l’article, Jetro Tuulari.. Per part seva, la investigadora principal de l’estudi, Noora Kotaja, ha afirmat que aquest és l’estudi «més ampli» i «més complet» realitzat fins ara sobre l’herència epigenètica a través de l’epigenoma de l’espermatozoide en éssers humans.. «La cohort FinnBrain i altres dades multigeneracionals del Centre de Recerca de la Població permetran altres estudis similars d’alta qualitat sobre l’herència epigenètica humana. Tot i això, l’herència d’aquestes troballes encara no s’ha demostrat, per la qual cosa calen més investigacions» , ha explicat el professor emèrit Hasse Karlsson, que va iniciar l’esmentat estudi.. FinnBrain, que es va posar en marxa el 2010, és un estudi de cohort de naixement de la Universitat de Turku en què participen més de 4.000 famílies i que tenen com a objectiu explorar els factors ambientals i genètics que influeixen en el desenvolupament d’un nen. L’estudi dels pares de la cohort també és una part clau de la investigació del projecte, i aquest subestudi se centra en la salut paterna a la cohort.
Aquesta herència epigenètica es refereix a la transmissió d’informació sobre condicions adquirides a la generació següent sense que estigui codificada a la seqüència d’ADN