Després d’una primera infància més dura del que sovint s’explica, amb infinites nits de son interromput o inexistent i una lluita diària per educar i formar els fills, arriba l’adolescència i totes les etapes anteriors semblen una broma. D’un dia per l’altre, deixen de ser nens. «Conviure amb un adolescent és conviure amb una atmosfera radioactiva», assegura, amb humor, el psicòleg i educador Jaume Funes, que fa dècades que divulga i escriu sobre la pubertat, una etapa vital crucial que sol coincidir amb l’entrada a l’ESO i que dispara en moltes famílies —sobretot en les mares, que continuen carregant amb la cura logística i emocional dels fills— el fenomen del burnout.
Després d’una primera infància més dura del que sovint s’explica, amb infinites nits de son interromput o inexistent i una lluita diària per educar i formar els fills, arriba l’adolescència i totes les etapes anteriors semblen una broma. D’un dia per l’altre, deixen de ser nens. «Conviure amb un adolescent és conviure amb una atmosfera radioactiva», assegura, amb humor, el psicòleg i educador Jaume Funes, que fa dècades que divulga i escriu sobre la pubertat, una etapa vital crucial que sol coincidir amb l’entrada a l’ESO i que dispara en moltes famílies —sobretot en les mares, que continuen carregant amb la cura logística i emocional dels fills— el fenomen del burnout.. L’estrès crònic, el desgast i l’esgotament emocional no són exclusius del món laboral, sinó que també s’estenen a les llars. Un estudi recent elaborat per l’organització Make Mothers Matter entre 10.000 mares d’11 països de la UE assegura que el burnout afecta el 21 % de les mares espanyoles, davant del 18 % de les europees. Gairebé la meitat de les enquestades tenen més de 40 anys, una època en què se sol buscar «pau biològica i social», en paraules de Funes. L’adolescència dels fills, la por que alguna cosa «es faci malbé» en la seva vida i la incertesa davant noves preocupacions (xarxes socials, alcohol, amistats, estudis…) impedeixen aquesta estabilitat desitjada. «No és que et cremis pel burnout, és que vius en un forn», bromeja el psicòleg.. L’adolescència és una etapa molt exigent a casa, ja que el desenvolupament biològic dels joves fa que s’allunyin dels progenitors, fins i tot els rebutgin, per convertir els iguals (els amics) en una tribu sagrada que els genera oxitocina, l'»hormona del benestar». «Moltes mares ho veuen com una pèrdua de respecte i no és així.
Després d’una primera infància més dura del que sovint s’explica, amb infinites nits de son interromput o inexistent i una lluita diària per educar i formar els fills, arriba l’adolescència i totes les etapes anteriors semblen una broma. D’un dia per l’altre, deixen de ser nens. «Conviure amb un adolescent és conviure amb una atmosfera radioactiva», assegura, amb humor, el psicòleg i educador Jaume Funes, que fa dècades que divulga i escriu sobre la pubertat, una etapa vital crucial que sol coincidir amb l’entrada a l’ESO i que dispara en moltes famílies —sobretot en les mares, que continuen carregant amb la cura logística i emocional dels fills— el fenomen del burnout.
