(Actualitzat a les 15:55 hores)
Després de més d’una dècada de tràmits i entrebancs burocràtics, l’Ajuntament de Xerta (Baix Ebre) ha pogut adquirir, finalment, el molí de l’Assut, un referent patrimonial del municipi i un dels pocs vestigis d’arquitectura industrial renaixentista que queden a Catalunya. La signatura de l’acta d’ocupació aquest dilluns ha de permetre el consistori actuar urgentment per reparar la coberta malmesa i frenar l’avançat estat de deteriorament d’aquest edifici construït al segle XVI enganxat al marge dret del riu Ebre. El següent pas, segons ha avançat l’alcalde xertolí, Roger Avinyó, serà recuperar l’accés públic al voltant del molí i a l’assut, una reivindicació històrica dels veïns del municipi.
El molí de l’Assut ha passat aquest dilluns a mans municipals després que el consistori hagi consignat formalment el pagament de 13.500 euros acordat pel Jurat d’Expropiació de Catalunya. L’immoble, sobre el paper, pertanyia des del anys 40 del segle passat a la Reial Companyia de Canalización y Riegos de l’Ebro, una vella entitat pública que va acabar sent privatitzada fa poques dècades.
La signatura ha culminat el procés engegat per l’Ajuntament de Xerta l’any 2021 amb l’aprovació de la modificació inicial del POUM que va qualificar l’edifici del molí com a sistema d’equipaments públics i l’entorn immediat com a sistema d’espais lliures. Uns canvis que la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va certificar el 2023 per poder començar el procediment d’expropiació.
Un cop resolta la paperassa en aquest sentit, el govern municipal té pressa per actuar a l’espai davant la situació de deteriorament de l’immoble. La consolidació estructural i el canvi de coberta del molí fariner construït l’any 1575 per la ciutat de Tortosa a l’assut, tal com testimonia l’escut encara present sobre un bloc de la part inferior de l’edifici, té un cost de 433.562.
Així ho va calcular el projecte redactat per encàrrec de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) l’any passat. Avinyó confia que una subvenció del Departament de Cultura i una posterior de la Diputació de Tarragona permetin cobrir el 90% d’aquest cost.
L’alcalde de Xerta, Roger Avinyó, subratlla que la primera prioritat serà consolidar l’edifici i després caldrà recuperar l’accés; remarca la importància patrimonial de l’edifici i l’entorn; apunta que estudiaran que el molí tingui usos turístics al mateix temps que permeti instal·lar una turbina per produir energia hidroelèctrica. Foto: Jordi Marsal
El molí de l’Assut, adquirit per l’Ajuntament de Xerta, amb la rampa de peixos i l’Assut, a la dreta. Foto: Jordi Marsal
Reunions amb la CHE
Caldrà també, però, que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) validi el projecte . L’alcalde, en aquest sentit, ja ha anunciat que es reunirà properament amb el president i el comissari d’aigües de l’organisme per demanar-los “celeritat” en la tramitació. La idea és poder iniciar el 2026 unes obres que han de servir per evitar que un element patrimonial del territori “acabi convertit en un munt de runa”.
Després de l’intent fallit que el Tribunal Suprem va certificar el 2008 d’intentar declarar el conjunt del molí, l’assut i una farinera de la zona com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el consistori creu possible que el Departament de Cultura tramiti i aprovi ara la catalogació únicament de l’immoble. Actualment, només té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Amb aquest tràmit per part de la Generalitat i un cop s’hagi fet front a la reforma estructural per evitar el deteriorament, la idea és posar emprendre un nou projecte per definir els usos del molí i recuperar el seu ús públic. Avinyó recorda que la “ubicació singular” de l’espai, actualment al mig del riu Ebre, les possibilitats són restringides.
En aquest sentit, recorda que la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que ha permès l’expropiació preveia ja usos turístics, però també industrials. De fet, es va encarregar al COPATE que estudiés la possibilitat d’instal·lar al mateix edifici una petita central de generació hidroelèctrica. Un projecte, remarca l’alcalde, per al qual podrien comptar amb els recursos del Fons de Transició Nuclear. “D’aquesta manera, això generaria un retorn i no seria només un pou d’inversió”, ha precisat.
La hidroelèctrica i l’accés perdut
Però no només els camins administratius i jurídics per recuperar el molí han estat altament complexos. També la garantia d’un accés públic a l’espai serà un dels altres grans entrebancs pendents de resoldre. La construcció l’any 1989 de la central hidroelèctrica, uns pocs metres aigües avall del mateix molí, va suposar la pèrdua de l’única via d’accés terrestre a l’edifici i a l’entorn de l’Assut.
L’adequació de la bocana del canal de la dreta i la creació del canal d’abastament de la mateixa central van deixar el molí aïllat dins d’una franja de terra situada al mig del riu i només accessible a través de les instal·lacions de la mateixa central. Avinyó remarca que la recuperació d’aquest accés s’ha convertit en una reivindicació històrica per al veïnat. “Ens haurem d’asseure. Ara que l’Ajuntament és propietari de l’edifici del molí, ens hauran de donar un pas per accedir a la propietat”, ha avançat.
“L’assut és un element patrimonial lligat al poble de Xerta. És l’element distintiu: la gent, famílies i visitants venien a visitar aquest indret. D’ençà que es va construir la central hidroelèctrica va quedar tallat. Va quedar la recuperació com una assignatura pendent. Es va dir en aquell moment que no es perdria l’accés i es recuperaria l’edifici. Però tot això no es va acabar fent. Va ser una assignatura que va quedar pendent. Per això la importància de recuperar-ho”, ha tancat Avinyó.
La història
Construït el 1575 per la ciutat de Tortosa per aprofitar la força de l’Ebre en la molta de blat, el Molí de l’Assut de Xerta és un dels pocs exemples d’arquitectura industrial del Renaixement que es conserven a Catalunya. L’edifici, adossat al marge dret de l’assut, destaca per la seua base de carreus ben treballats, una làpida esculpida amb les armes de la ciutat de Tortosa amb inscripcions referents a la seua construcció i als notaris i procuradors de l’època. A finals del segle XIX es va convertir en central elèctrica i a l’interior encara es conserven elements singulars com les rodes dentades i les turbines, testimonis del seu ús hidràulic.
L’Ajuntament de Xerta adquireix, per fi, el Molí de l’Assut i avança en la seva protecció com a Bé Cultural d’Interès Nacional (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
(Actualitzat a les 15:55). Després de més de deu anys de tràmits i obstacles administratius, l’Ajuntament de Xerta (Baix Ebre) ha aconseguit, per fi, obtenir el molí de l’Assut, un emblemàtic patrimoni del poble i un dels pocs exemples d’arquitectura industrial renaixentista que es conserven a Catalunya. La signatura de l’acta d’ocupació aquest dilluns permetrà al consistori prendre mesures immediates per reparar la coberta danyada i aturar el deteriorament avançat d’aquest edifici del segle XVI situat al marge dret del riu Ebre. Segons ha informat l’alcalde de Xertó, Roger Avinyó, el pròxim pas serà restablir l’accés públic al voltant del molí i de l’assut, una antiga demanda dels veïns. Aquest dilluns, el molí de l’Assut ha estat transferit a l’ajuntament després que el consistori hagi efectuat formalment el pagament de 13.500 euros que va ser acordat pel Jurat d’Expropiació de Catalunya. L’edifici, segons els documents, ha estat propietat de la Reial Companyia de Canalización y Riegos de l’Ebro des dels anys 40, una antiga entitat pública que es va privatitzar fa pocs anys. La firma ha finalitzat el procés iniciat per l’Ajuntament de Xerta el 2021 amb l’aprovació de la modificació inicial del POUM, que va classificar l’edifici del molí com a sistema d’equipaments públics i la zona al seu voltant com a sistema d’espais lliures. Canvis que la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va aprovar el 2023 per iniciar el procés d’expropiació. Un cop completada la documentació necessària, l’ajuntament està urgent a intervenir en l’espai a causa del mal estat de l’edifici. La reforma estructural i la renovació de la coberta del molí de farina que la ciutat de Tortosa va construir l’any 1575 a l’assut, com indica l’escut que es pot veure en un bloc de la part baixa de l’edifici, té un cost estimat de 433.562 euros. Aquesta xifra prové del projecte elaborat per l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) l’any passat. Avinyó espera que una subvenció del Departament de Cultura i una altra de la Diputació de Tarragona cobreixin el 90% dels costos. L’alcalde de Xerta, Roger Avinyó, destaca que la primera necessitat és asegurar l’edifici i després recuperar l’accés. També destaca la importància patrimonial de l’edifici i el seu entorn, i menciona que estudiaran la possibilitat de dotar el molí d’ús turístic alhora que permetin instal·lar una turbina per generar energia hidroelèctrica.
(Actualitzat a les 15:55 hores) Després de més de deu anys de gestions i obstacles burocràtics, l’Ajuntament de Xerta (Baix Ebre) ha aconseguit per fi adquirir el molí de l’Assut, un símbol patrimonial del municipi i un dels pocs exemples d’arquitectura industrial renaixentista que queden a Catalunya. La firma del documento de ocupación este lunes debe […] El Ayuntamiento de Xerta finalmente adquiere el Molí de l’Assut y avanza en su reconocimiento como Bien Cultural de Interés Nacional (video) es un artículo de EbreDigital.cat.
Social media platforms: Facebook, Instagram, WhatsApp, Telegram, and YouTube. «Tardeo Solidari» at Mítics Club in l’Aldea Category: Solidarity Event Location: l’Aldea. Entrades per als concerts disponibles a Ebreticket i a l’Ajuntament. Revisa el programa aquí. maig2a Edició de Tasta Vilalba
Categoria: Fires i Festes
Localitat: Vilalba dels Arcs. A més, podràs degustar vins i vermuts locals. Al llarg de tot el dia, hi haurà food trucks i música per amenitzar l’esdeveniment. T’hi esperem! Dissabte 31 de maig. Arenal Square.
