Amb una trajectòria que travessa fronteres i disciplines, Antonio G. Nicolás (Granada, 1955) és un creador inquiet i compromès amb la poètica dels materials i la memòria del territori. Des de fa més de dues dècades, desenvolupa la seva obra entre l’escultura —amb una gran presència de materials reciclats— i la pintura sobre llenç o paper, en un diàleg constant entre l’expressió íntima i la crítica social.
Amb una trajectòria que travessa fronteres i disciplines, Antonio G. Nicolás (Granada, 1955) és un creador inquiet i compromès amb la poètica dels materials i la memòria del territori. Des de fa més de dues dècades, desenvolupa la seva obra entre l’escultura —amb una gran presència de materials reciclats— i la pintura sobre llenç o paper, en un diàleg constant entre l’expressió íntima i la crítica social.
Amb una trajectòria que travessa fronteres i disciplines, Antonio G. Nicolás (Granada, 1955) és un creador inquiet i compromès amb la poètica dels materials i la memòria del territori. Des de fa més de dues dècades, desenvolupa la seva obra entre l’escultura —amb una gran presència de materials reciclats— i la pintura sobre llenç o paper, en un diàleg constant entre l’expressió íntima i la crítica social.. Fins a aquest diumenge podem veure la seva obra en una nova exposició a Maçanet de Cabrenys, Pensaments en l’estudi, que es pot visitar fins al 25 de maig de 2025 a la Sala d’Exposicions del municipi. Ha exposat arreu d’Europa –Suïssa, França, Itàlia i Espanya– i el seu treball forma part de col·leccions públiques i privades. «He crescut a Suïssa, on vaig fer les primeres exposicions, incloent-hi la primera individual a principis dels vuitanta. El 1998 em vaig traslladar a Catalunya, a l’Alt Empordà, amb la família per continuar dedicantme al meu art».. L’artista i la seva obra / Jordi Meli. A Suïssa, explica, mantenir un estudi era costós i les condicions climàtiques dificultaven el treball; la pintura es congelava. Recorda com el seu pas pel Saló del Llibre a Ginebra li va permetre vendre en pocs mesos la producció de deu anys. Aquest èxit li va facilitar establir-se a Catalunya, on va adquirir la seva primera casa i emprendre una desitjada nova vida a l’Empordà. Els seus pares s’havien traslladat feia un temps a l’Escala, i ell va decidir establir-se prop d’ells, concretament a Fortià.. Des del 2020, Nicolás viu a Cabanes i ja s’ha convertit en una figura referent de l’escena artística empordanesa. Una de les primeres intervencions artístiques que va fer a l’Alt Empordà va ser al llegendari festival Maçart, de la mà de l’artista Birgit ter Steege celebrat al poble fins a mitjans dels anys 2000: «Gràcies a la invitació d’amics que em van acollir molt bé, guardo un record extraordinari d’aquestes trobades artístiques; acabava d’arribar a Catalunya i buscava conèixer gent i fer-me un lloc com a artista». En aquella ocasió, va decidir exposar Cerebros obsesivos, que ja té més de vint anys. «La meva obra s’inspira en l’expressionisme alemany, la figuració lliure, els còmics i el grafit».. L’artista en la inauguració de l’exposició / Jordi Meli. Treballa amb un llenguatge expressionista, formes desinhibides i colors vius que poden semblar lúdics, a primera vista. Però sempre hi ha un concepte profund darrere de cada peça; una reflexió que convida a mirar més enllà de l’estètica. Les seves pintures i escultures són una explosió de color, creativitat i crítica social que conviden l’espectador a fer una reflexió incòmoda però necessària sobre una societat plena de contradiccions. Amb un llenguatge visual potent, Antonio Nicolás ens convida a mirar el món amb uns altres ulls –més crítics i sensibles– treballant amb l’actualitat: «No tinc cap missatge ni veritat absoluta per transmetre; m’interessa generar preguntes i provocar emocions». No pretén donar lliçons sinó obrir finestres. «Ara mateix estic centrant-me en temes relacionats amb la guerra que es viu a Gaza; aquesta preocupació no és nova».. Ja fa anys, quan va esclatar la guerra dels Balcans, va crear una instal·lació amb diaris de l’època com a material de creació. Aquella obra es recuperarà per a la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries, el mes d’octubre. L’exposició d’Antonio G. Nicolás a Maçanet de Cabrenys s’ha tancat eaquest dissabte dia 24 de maig amb una actuació especial del grup de dansa contemporània El Paller.. La mostra reuneix obres recents –escultures i pintures– que aborden diverses temàtiques amb l’estil inconfusible de l’artista. Entre les peces destacades, hi ha una escultura d’un home fent surf sobre una taula de planxar. Antonio Nicolás és conegut per les seves instal·lacions de gran format; actualment treballa en una nova obra composta per un joc de bitlles d’1,60 metres d’alçada cada un. Per ell, l’objectiu principal no és vendre les seves obres sinó expressar-se i compartir la seva visió del món.
