Marc Vilajuana és un artista difícil d’etiquetar. La seva formació, que va iniciar quan tot just era un infant, és molt àmplia i variada i abraça tant el camp de les arts escèniques -teatre i dansa- com el de la música, tot i que ell, confessa, inicialment volia ser il·lustrador, i per això va decantar els estudis al batxillerat artístic plàstic. Finalment, allò no va poder ser i va optar, o es va sentir cridat, per «les arts vives». Serà amb aquesta faceta de compositor i intèrpret de música minimalista que visitarà aquest dijous, a les vuit del vespre, l’església de Santa Maria de Lladó per oferir, en solitari, un concert de cambra de caire genuí i personal amb cant gregorià i composició pròpia sacra, dins un festival que s’estrena, Els dijous de Lladó.
Marc Vilajuana és un artista difícil d’etiquetar. La seva formació, que va iniciar quan tot just era un infant, és molt àmplia i variada i abraça tant el camp de les arts escèniques -teatre i dansa- com el de la música, tot i que ell, confessa, inicialment volia ser il·lustrador, i per això va decantar els estudis al batxillerat artístic plàstic. Finalment, allò no va poder ser i va optar, o es va sentir cridat, per «les arts vives». Serà amb aquesta faceta de compositor i intèrpret de música minimalista que visitarà aquest dijous, a les vuit del vespre, l’església de Santa Maria de Lladó per oferir, en solitari, un concert de cambra de caire genuí i personal amb cant gregorià i composició pròpia sacra, dins un festival que s’estrena, Els dijous de Lladó.
Marc Vilajuana és un artista difícil d’etiquetar. La seva formació, que va iniciar quan tot just era un infant, és molt àmplia i variada i abraça tant el camp de les arts escèniques -teatre i dansa- com el de la música, tot i que ell, confessa, inicialment volia ser il·lustrador, i per això va decantar els estudis al batxillerat artístic plàstic. Finalment, allò no va poder ser i va optar, o es va sentir cridat, per «les arts vives». Serà amb aquesta faceta de compositor i intèrpret de música minimalista que visitarà aquest dijous, a les vuit del vespre, l’església de Santa Maria de Lladó per oferir, en solitari, un concert de cambra de caire genuí i personal amb cant gregorià i composició pròpia sacra, dins un festival que s’estrena, Els dijous de Lladó.. La proposta de Marc Vilajuana és molt diferent del que es pot veure habitualment en un festival de casa nostra. «Indiferentment del gènere, m’interessa la peça artística», assegura. El resultat que presenta és una barreja estètica de tot allò que li agrada, ja sigui des de la música sacra i tradicional a la contemplativa. En el concert de cambra que proposa fer a Lladó, Vilajuana aprofitarà l’acústica natural de l’espai de l’església de Santa Maria, que reconeix és excepcional, i presentarà composicions pròpies, música popular i sacra. Aquesta darrera especialitat va començar a cultivar-la una dècada enrere. «Em va captivar molt intuïtivament i vaig començar com a tirar el fil», rememora. Ningú entorn seu es dedicava a la música i aquell amor sobtat «va ser bastant fortuït» i, a mesura que passa el temps, ha anat in crescendo. De fet, Vilajuana ha estat integrant del cor de gregorià Schola Gregoriana de Catalunya o del Vocal Vircan, en aquest cas, dedicat a la polifonia georgiana, «música vocal amb un pes històric molt fort».. «El cant gregorià és una música molt senzilla que requereix que la base, que és la veu, juntament amb l’espai, estiguin molt precises, que hi hagi un compromís amb l’instrument i la interpretació perquè en el gregorià només hi ha la veu i la reverberació de l’espai i, per tant, no pots ocultar-ho amb altres coses, s’ha de valer per si sola», assegura Vilajuana.. Entre els anys 2021 i 2022, l’artista, que es defineix a si mateix com un cantautor català, va presentar els seus dos àlbums, Solstici i Equinocci, dels quals és compositor i intèrpret, i ara està treballant en un tercer disc, que sortirà a finals d’any, part del qual es podrà degustar a Lladó. Aquí, Vilajuana ve tot sol i «el protagonisme el tindrà, per aquest ordre: veu, espai, percussions i campana». El públic que el vingui a veure no serà aliè al que allí s’esdevingui. Marc Vilajuana explica que li agrada que els seus concerts siguin «socials i experiencials» pel públic, en el sentit que «es puguin relacionar amb l’espai de manera en què jo em vaig desplaçant en ell, que integrin l’espai com un altre instrument».. Marc Vilajuana descriu la proposta que durà a Lladó com «molt despullada i austera», però ell és del parer que «quan reiterem en les formes austeres, pots veure la riquesa i la subtilitat en les formes simples». Reconeix que, de qualsevol creació artística, l’atrau que «si li treus la decoració es pugui mantenir en si mateixa». Vilajuana descriu què cerca: «Busco l’esquelet essencial de la peça, del contingut, del missatge i fer un concert a través d’això».. Entre els seus nombrosos viatges musicals, Marc Vilajuana ha anat obrint nous camins dins el gregorià, traient-lo del seu marc habitual, duent-lo a indrets insospitats, «eixamplant-lo cap a zones socials, no necessàriament litúrgiques o enteses així». Així va néixer el projecte Gregotechno que realitza amb Alejandro Narés i Xavier Arqué i que combina l’antiga tradició del cant gregorià amb la música electrònica contemporània, creant una experiència escènica, musical i audiovisual única.. També el nou disc amb el qual està treballant, explica, «juga molt amb el concepte sacre subjectiu, és a dir, que una cosa no és sacra o no és bella o no és compromesa si una persona no ho sent. No hi ha una institució jerarquitzada que determini què és una cosa o una altra i ha de ser cadascú que ho ha de posar en judici, amb mirada crítica i experienciar-ho». Dins aquesta línia, ell parla de sacre subjectiu o misticisme autogestionat. El nou treball recull instrumentació, retalls de sons de moments de la seva vida i d’espais on ha estat.
