Francisco Ibáñez (1936-2023) va morir al peu del canó i les mans tacades de tinta, i les pàgines inacabades de ‘París, 2024’, obra en què estava treballant just abans de morir, van quedar com el testament inconclús del mag de la historieta. Aquell Ibáñez pòstum, 20 pàgines de guió a màquina i vinyetes a llapis amb Mortadel·lo i Filemó sembrant el caos a la ciutat francesa durant les Olimpíades, va arribar com una bola extra; un regal inesperat que permetia, a més, acostar-se una mica més al procés creatiu de l’historietista barceloní i pràcticament asseure’s sobre la seva espatlla per veure’l filar gags i inventar memorables batzegades.
Francisco Ibáñez (1936-2023) va morir al peu del canó i les mans tacades de tinta, i les pàgines inacabades de ‘París, 2024’, obra en què estava treballant just abans de morir, van quedar com el testament inconclús del mag de la historieta. Aquell Ibáñez pòstum, 20 pàgines de guió a màquina i vinyetes a llapis amb Mortadel·lo i Filemó sembrant el caos a la ciutat francesa durant les Olimpíades, va arribar com una bola extra; un regal inesperat que permetia, a més, acostar-se una mica més al procés creatiu de l’historietista barceloní i pràcticament asseure’s sobre la seva espatlla per veure’l filar gags i inventar memorables batzegades.
Francisco Ibáñez (1936-2023) va morir al peu del canó i les mans tacades de tinta, i les pàgines inacabades de ‘París, 2024’, obra en què estava treballant just abans de morir, van quedar com el testament inconclús del mag de la historieta. Aquell Ibáñez pòstum, 20 pàgines de guió a màquina i vinyetes a llapis amb Mortadel·lo i Filemó sembrant el caos a la ciutat francesa durant les Olimpíades, va arribar com una bola extra; un regal inesperat que permetia, a més, acostar-se una mica més al procés creatiu de l’historietista barceloní i pràcticament asseure’s sobre la seva espatlla per veure’l filar gags i inventar memorables batzegades.. Publicat menys d’un any després de la seva mort, ‘París, 2024’ va ser, així es va dir llavors, l’última missió de Mortadel·lo i Filemó, l’últim Ibáñez. A partir d’aquí, el no-res. Només memòria i reedició. ‘C’est fini’. O gairebé. «Infinitat de lectors m’havien preguntat: ‘¿No heu trobat cap altre àlbum? ¿En algun armari, en un calaix?’. Tots seguíem àvids de llegir una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó», explica la filla del dibuixant, Nuria Ibáñez, en el pròleg de ‘Haixix… ¡Salut!’ (Bruguera), àlbum inèdit que feia més d’una dècada que estava guardat en un calaix i, des d’ara mateix, aquest cop sí, l’última aventura de Mortadel·lo i Filemó, l’últim Ibáñez. «Amb el ritme de publicació que portava, és pràcticament impossible que donés temps a fer res més», assegura l’expert i divulgador Jordi Canyissà, responsable de l’edició crítica que inaugura la col·lecció ‘Ibáñez Mítico’. «Ibáñez és un clàssic, així que se la de tractar com a tal», remarca Canyissà.. ‘Haixix… ¡Salut!’, a les llibreries a partir del 16 octubre, és un estrany cas d’obra pràcticament acabada i llesta per entrar a impremta que, no obstant, va acabar saltant del ‘planning’ editorial. La portada estava acolorida, s’havien maquetat les guardes i la portadella i la traducció al català també estava llesta, però de l’àlbum (gairebé) res se’n va saber fins fa relativament poc. «A la vista del títol, es podria pensar que té a veure amb la temàtica de l’àlbum, però no. Ibáñez mai va tenir inconvenient a tractar assumptes que es podrien considerar polèmics», apunta Canyissà. Tenim, per exemple, les seves incursions en el botellon (‘La litrona… ¡Vaya mona!), la okupació (‘¡Okupas!’), el tabac (‘Prohibido fumar’) o l’abús de substàncies il·legals en l’esport (‘EL dopaje… ¡Qué potaje!’).. ¿Què va passar, llavors, perquè una aproximació tan divertida al narcotràfic, les màfies internacionals i les xarxes de distribució d’haixix acabés agafant pols? La culpa, assegura el també coautor al costat d’Antoni Guiral d’‘Los 200 primeros casos de Mortadelo y Filemón. 1958-1961’, la va tenir ‘El tesorero’. Explica Canyissà que l’èxit d’aquell àlbum d’abril del 2015 en què Ibáñez parodiava l’extresorer del PP Luis Bárcenas va ser tan gran, amb més de 10.000 exemplars venuts només el primer dia, que l’editorial va decidir aprofitar l’empenta política i canviar de plans: en lloc de ‘¡Haixix… ¡Salut!’, que hauria d’haver sigut el següent, va aparèixer ‘¡Elecciones!’. «Ara que s’està parlant tot el dia de les eleccions en tots els mitjans, si jo no toqués el tema la gent pensaria: ¿On és l’autor?, ¿de vacances a Nairobi», va ironitzar el mateix autor durant la presentació del còmic a finals del 2015. Un altre èxit, amb prop de 50.000 exemplars venuts, i un nou retard a què se sumaria, poc després, l’inesperat ‘boom’ de la integral de ‘13 rue del Percebe’.. En aquell moment, 80 anys acabats de complir, Ibáñez facturava fins a tres historietes a l’any, però l’èxit d’‘El tesorero’ i ‘¡Elecciones!’ va trastocar qualsevol previsió i va retardar entre tres i quatre anys les dates de publicació d’altres títols com ‘Por el Olimpo ese’, ‘Misterio en el Hipermercado’ i ‘Miseria, la Bacteria!’. Cap d’aquests, no obstant, va córrer la (mala) sort de ‘¡Haixix… ¡Salut!’, còmic que ni tan sols la seva família sabia que existia. Va ser l’editorial, de fet, la que va avisar que per allà quedava un Mortadel·lo llest per enviar a impremta. «Per mi va ser com trobar un valuós tresor: es repetia la mateixa sensació que vaig experimentar al veure les pàgines inacabades de ‘París 2024’ sobre el seu tauler de dibuix’, assegura Nuria Ibáñez.. En la línia d’altres històries al·lucinades i al·lucinògenes com ‘L.S.D’ o ‘Un alijo algo canijo’, ‘¡Haixix… ¡Salut!’ respon a la voluntat d’Ibáñez, assegura Canyissà, de sintonitzar amb l’actualitat i convertir Mortadel·lo i Filemó en testimonis i reflex de l’època. «Els mitjans informen d’actuacions de la policia per decomissar partides d’estupefaents i atrapar narcotraficants i alguns grups polítics proposen, ja el 2013 i sense èxit, la despenalització del cultiu de cànnabis», detalla. Tot això una explica bé una historieta generosa en disfresses, patacades, ‘cameos’ i línies argumentals desenraonades i en què, sorpresa, cobra especial rellevància el personatge d’Ofèlia, la secretària de la T.I.A. «El que veiem és Ibáñez fent tot el possible per renovar-se», resumeix Canyissà.. En la mateixa línia de renovació i reivindicació neix també ‘Ibáñez mítico’, col·lecció que preveu repescar cada any un títol de l’historietista barceloní acompanyant-lo, quan sigui possible, d’originals dibuixats i mecanografiats com els que inclou ‘¡Haixix… ¡Salut!’. En paraules de la filla d’Ibáñez, «l’última aventura inèdita de Mortadel·lo i Filemó obre una nova col·lecció en homenatge al gran mestre que tan bons moments ens ha fet passar amb la seva desbordant i infinita imaginació».
