Amb una carrera de divuit anys i una evolució contínua després de la marxa de veus com Sílvia Pérez Cruz i Alba Carmona, Las Migas van ser guardonades amb un Grammy Llatí el 2022 pel millor àlbum de música flamenca amb Libres. En lloc d’estancar-se, aquest quartet femení dedicat a la guitarra i el cant ha llançat dos àlbums addicionals, Rumberas i Flamencas, que han contribuït a la seva expansió internacional i a captar nous seguidors. Ofereixen un concert el 3 d’agost al festival Portalblau de l’Escala, al magnífic escenari del Mar d’en Manassa, on ja han venut totes les entrades.
Amb una carrera de divuit anys i una evolució contínua després de la marxa de veus com Sílvia Pérez Cruz i Alba Carmona, Las Migas van ser guardonades amb un Grammy Llatí el 2022 pel millor àlbum de música flamenca amb Libres. En lloc d’estancar-se, aquest quartet femení dedicat a la guitarra i el cant ha llançat dos àlbums addicionals, Rumberas i Flamencas, que han contribuït a la seva expansió internacional i a captar nous seguidors. Ofereixen un concert el 3 d’agost al festival Portalblau de l’Escala, al magnífic escenari del Mar d’en Manassa, on ja han venut totes les entrades.
Amb una carrera de divuit anys i una evolució contínua després de la marxa de veus com Sílvia Pérez Cruz i Alba Carmona, Las Migas van ser guardonades amb un Grammy Llatí el 2022 pel millor àlbum de música flamenca amb Libres. lluny de conformar-se, aquest quartet femení que es dedica a la guitarra i el cant ha llançat dos àlbums més, Rumberas i Flamencas, ampliant la seva visibilitat internacional i guanyant seguidors en concerts, com el que realitzaran el 3 d’agost al festival Portalblau de l’Escala, en el magnífic escenari del Mar d’en Manassa, on ja han venut totes les entrades. «Ens trobem en un moment excel·lent i és fascinant.» Amb més de dues dècades en la nostra trajectòria, podríem estar celebrant-nos i recordant els nostres èxits passats, però la realitat és que estem experimentant un moment de gran evolució i creixement. «No només per l premi, que ens va aportar molta motivació, sinó perquè hem trobat un camí», afirma la guitarrista Marta Robles, l’única membre fundadora que continua en el quartet femení. Reconéix, però, que el reconeixement les ha col·locat en el punt de mira dels mitjans i del públic. «Ens diuen ‘les noies del Grammy’, però el que realment volem és millorar cada vegada més.» Això ens ha ajudat a obrir-nos pas als Estats Units i a Llatinoamèrica, i ha fet que més gent ens conegui. Finalment, el que estem fent és crear moltes cançons i esforçar-nos per millorar constantment, sense quedar-nos estancats en un únic estil, Paula Ramírez, Laura Pacios i Alicia Grillo són les integrants que completen la formació d’aquesta banda, que es va fundar el 2004 a Barcelona. «Hem mantingut sempre una versatilitat en el gènere de la música del sud, amb arrels tradicionals, però al mateix temps hem estat molt curioses i experimentals.» «Els anys ens han aportat això: hem experimentat molt, però amb un estil ben personal que, malgrat fer coses diverses, ens identifica com a nosaltres mateixes», comenta Robles. Després d’un àlbum més orientat a la rumba -Rumberas, també nominat als Latin Grammy- han tornat a les seves arrels amb Flamencas. «Tenia la necessitat de descobrir quina part de nosaltres és flamenca i quina no, ja que sempre hem portat aquesta etiqueta; quan estem fora, ens veuen molt flamencs, però aquí, menys», comenta Robles, qui lidera el projecte i escriu les cançons del grup. «Hem reflexionat molt sobre què ens agrada i què no del flamenc i, sobretot, sobre el que voldríem modificar, com les lletres, perquè les més antigues no es poden interpretar i hem creat de noves», afegeix. Basant-se en els estils tradicionals flamencs, Las Migas continuen defensant la llibertat i l’empoderament femení amb lletres com les de la cançó Celos: Nunca me des un beso/Sin sentirlo/Nunca me tengas miedo/El amor es pa’ vivirlo/Sin secretos, sin cadenas/Sin promesas, sin anillos. «Encara hem de continuar recordant que les dones poden fer el que vulguin amb els seus cossos, les seves vides i el seu futur… és un missatge que semblen repetit, però estem molt lluny de que això sigui una realitat a tot el món», lamenta. Sobre el debat constant del purisme del flamenc, assegura que hi ha espai per a tot, tant per a la tradició com per a la fusió que el grup ha implementat amb col·laboracions amb artistes com Viva Suecia, Rozalén, El Kanka, Kevin Johansen, Raül Refree o Tanxugueiras. «És meravellós que artistes joves però arrelats a la tradició estiguin guanyant popularitat.»
