Aquesta setmana s’ha donat a conèixer el projecte (s’espera que definitiu) per apropar el centre de la ciutat a l’Hospital Verge de la Cinta amb la instal·lació dels dos nuclis d’ascensors destinats a facilitar l’accés a l’equipament sanitari. Les obres, amb un cost aproximat de 5,9 milions d’euros (IVA inclòs), s’allargaran vuit mesos. La posada en marxa de l’obra ha donat per a un exercici de memòria històrica (o desmemòria segons uns i altres), rememorant els orígens de la proposta presentada per la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa, presidida llavors per Jordi Moreso, als diversos partits que es presentaven a les eleccions municipals de maig del 2015. En aquell moment Josep Baubí era president de l’Associació de Veïns Centre-Nucli Històric, i explica com entre els onze punts que reivindicaven en cadascuna de les reunions amb les diferents formacions de cara a introduir-les en l’agenda política de la ciutat n’hi havia dues que enllacen el passat amb el present. “La primera passava per millorar la zona d’aparcaments de l’hospital i la segona consistia a instal·lar unes escales mecàniques o en seu defecte uns ascensors darrere del cinema Fèmina per accedir al centre hospitalari. I l’alcalde de l’època, Ferran Bel, ens va assegurar que el tema de les escales d’accés no era possible”.
En un intent de superar la negativa “vam traslladar aquesta proposta, que comptava amb el suport del sindicat CATAC i de la Federació d’Amposta d’Associacions de Veïns, al delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavi Pallarès. D’ell sí que vam rebre una resposta positiva i, de fet, el que era conseller de Salut, Toni Comín, va començar a moure fils”, assegura Baubí.
Sense cap ànim de generar polèmica, l’exalcalde recorda, en canvi, que “des del primer moment vaig deixar clar que les escales mecàniques eren inviables. Entre moltes coses, perquè hauria de salvar molts desnivells, el manteniment anava a càrrec de l’ajuntament i era car, i si s’espatllava un tram, no hi havia continuïtat”. La seva aposta ferma era “la dels ascensors. I ho vaig defensar aferrissadament, com es pot comprovar en les hemeroteques i actes de l’ajuntament. El que passa és que el projecte que vaig impulsar contemplava set plantes, un aparcament com el que al final no es va fer tot i estar acordat amb el departament i accessos directes entre els ascensors i l’hospital per garantir la mobilitat dels usuaris. Tot plegat, és clar, deixant clara la necessitat de garantir el talús que hi ha darrere del Fèmina, que presentava perill tal com es va registrar en informes de Salut. Tal com es preveu en l’actualitat, l’accés només servirà per als veïns dels barris del costat de les escales perquè, sense aparcament, no serà útil per a la gent que va de fora”.
De fet, des del departament (amb Comín com a conseller) es va acabar licitant i adjudicant la redacció del projecte tècnic al gabinet Camps Felip Arquitecturia per un cost que oscil·lava al voltant dels 400.000 euros, per ser finalment aparcat durant el govern republicà de Pere Aragonès, tal com apunta Bel.
L’ascensor de la memòria puja i baixa quan es busca l’impulsor del projecte del Verge de la Cinta és un article de EbreDigital.cat.
Aquesta setmana s’ha donat a conèixer el projecte (s’espera que definitiu) per apropar el centre de la ciutat a l’Hospital Verge de la Cinta amb la instal·lació dels dos nuclis d’ascensors destinats a facilitar l’accés a l’equipament sanitari. Les obres, amb un cost aproximat de 5,9 milions d’euros (IVA inclòs), s’allargaran vuit mesos. La posada en marxa de l’obra ha donat per a un exercici de memòria històrica (o desmemòria segons uns i altres), rememorant els orígens de la proposta presentada per la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa, presidida llavors per Jordi Moreso, als diversos partits que es presentaven a les eleccions municipals de maig del 2015. En aquell moment Josep Baubí era president de l’Associació de Veïns Centre-Nucli Històric, i explica com entre els onze punts que reivindicaven en cadascuna de les reunions amb les diferents formacions de cara a introduir-les en l’agenda política de la ciutat n’hi havia dues que enllacen el passat amb el present. “La primera passava per millorar la zona d’aparcaments de l’hospital i la segona consistia a instal·lar unes escales mecàniques o en seu defecte uns ascensors darrere del cinema Fèmina per accedir al centre hospitalari. I l’alcalde de l’època, Ferran Bel, ens va assegurar que el tema de les escales d’accés no era possible”.. En un intent de superar la negativa “vam traslladar aquesta proposta, que comptava amb el suport del sindicat CATAC i de la Federació d’Amposta d’Associacions de Veïns, al delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavi Pallarès. D’ell sí que vam rebre una resposta positiva i, de fet, el que era conseller de Salut, Toni Comín, va començar a moure fils”, assegura Baubí.. Sense cap ànim de generar polèmica, l’exalcalde recorda, en canvi, que “des del primer moment vaig deixar clar que les escales mecàniques eren inviables. Entre moltes coses, perquè hauria de salvar molts desnivells, el manteniment anava a càrrec de l’ajuntament i era car, i si s’espatllava un tram, no hi havia continuïtat”. La seva aposta ferma era “la dels ascensors. I ho vaig defensar aferrissadament, com es pot comprovar en les hemeroteques i actes de l’ajuntament. El que passa és que el projecte que vaig impulsar contemplava set plantes, un aparcament com el que al final no es va fer tot i estar acordat amb el departament i accessos directes entre els ascensors i l’hospital per garantir la mobilitat dels usuaris. Tot plegat, és clar, deixant clara la necessitat de garantir el talús que hi ha darrere del Fèmina, que presentava perill tal com es va registrar en informes de Salut. Tal com es preveu en l’actualitat, l’accés només servirà per als veïns dels barris del costat de les escales perquè, sense aparcament, no serà útil per a la gent que va de fora”.. De fet, des del departament (amb Comín com a conseller) es va acabar licitant i adjudicant la redacció del projecte tècnic al gabinet Camps Felip Arquitecturia per un cost que oscil·lava al voltant dels 400.000 euros, per ser finalment aparcat durant el govern republicà de Pere Aragonès, tal com apunta Bel.. L’ascensor de la memòria puja i baixa quan es busca l’impulsor del projecte del Verge de la Cinta és un article de EbreDigital.cat.
Aquesta setmana s’ha donat a conèixer el projecte (s’espera que definitiu) per apropar el centre de la ciutat a l’Hospital Verge de la Cinta amb la instal·lació dels dos nuclis d’ascensors destinats a facilitar l’accés a l’equipament sanitari. Les obres, amb un cost aproximat de 5,9 milions d’euros (IVA inclòs), s’allargaran vuit mesos. La posada […] L’ascensor de la memòria puja i baixa quan es busca l’impulsor del projecte del Verge de la Cinta és un article de EbreDigital.cat.
Aquesta setmana s’ha donat a conèixer el projecte (s’espera que definitiu) per apropar el centre de la ciutat a l’Hospital Verge de la Cinta amb la instal·lació dels dos nuclis d’ascensors destinats a facilitar l’accés a l’equipament sanitari. Les obres, amb un cost aproximat de 5,9 milions d’euros (IVA inclòs), s’allargaran vuit mesos. La posada en marxa de l’obra ha donat per a un exercici de memòria històrica (o desmemòria segons uns i altres), rememorant els orígens de la proposta presentada per la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa, presidida llavors per Jordi Moreso, als diversos partits que es presentaven a les eleccions municipals de maig del 2015. En aquell moment Josep Baubí era president de l’Associació de Veïns Centre-Nucli Històric, i explica com entre els onze punts que reivindicaven en cadascuna de les reunions amb les diferents formacions de cara a introduir-les en l’agenda política de la ciutat n’hi havia dues que enllacen el passat amb el present. “La primera passava per millorar la zona d’aparcaments de l’hospital i la segona consistia a instal·lar unes escales mecàniques o en seu defecte uns ascensors darrere del cinema Fèmina per accedir al centre hospitalari. I l’alcalde de l’època, Ferran Bel, ens va assegurar que el tema de les escales d’accés no era possible”.. En un intent de superar la negativa “vam traslladar aquesta proposta, que comptava amb el suport del sindicat CATAC i de la Federació d’Amposta d’Associacions de Veïns, al delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavi Pallarès. D’ell sí que vam rebre una resposta positiva i, de fet, el que era conseller de Salut, Toni Comín, va començar a moure fils”, assegura Baubí.. Sense cap ànim de generar polèmica, l’exalcalde recorda, en canvi, que “des del primer moment vaig deixar clar que les escales mecàniques eren inviables. Entre moltes coses, perquè hauria de salvar molts desnivells, el manteniment anava a càrrec de l’ajuntament i era car, i si s’espatllava un tram, no hi havia continuïtat”. La seva aposta ferma era “la dels ascensors. I ho vaig defensar aferrissadament, com es pot comprovar en les hemeroteques i actes de l’ajuntament. El que passa és que el projecte que vaig impulsar contemplava set plantes, un aparcament com el que al final no es va fer tot i estar acordat amb el departament i accessos directes entre els ascensors i l’hospital per garantir la mobilitat dels usuaris. Tot plegat, és clar, deixant clara la necessitat de garantir el talús que hi ha darrere del Fèmina, que presentava perill tal com es va registrar en informes de Salut. Tal com es preveu en l’actualitat, l’accés només servirà per als veïns dels barris del costat de les escales perquè, sense aparcament, no serà útil per a la gent que va de fora”.. De fet, des del departament (amb Comín com a conseller) es va acabar licitant i adjudicant la redacció del projecte tècnic al gabinet Camps Felip Arquitecturia per un cost que oscil·lava al voltant dels 400.000 euros, per ser finalment aparcat durant el govern republicà de Pere Aragonès, tal com apunta Bel.. L’ascensor de la memòria puja i baixa quan es busca l’impulsor del projecte del Verge de la Cinta és un article de EbreDigital.cat.