La poeta Laura G. Ortensi (Roses, 1991) transita del ressentiment cap a la tendresa en el seu segon poemari, La marca de l’ham. Després del celebrat recull de poemes Matar la mare (Fonoll, 2021), amb què es va endur el premi Joan Duch per a joves escriptors, la rosinca torna a la poesia amb un llibre escrit «des d’un lloc totalment diferent» en què s’ha «desempallegat» de tota la ràbia del seu debut, definit pel jurat del guardó com «un gran cop de puny».
La poeta Laura G. Ortensi (Roses, 1991) transita del ressentiment cap a la tendresa en el seu segon poemari, La marca de l’ham. Després del celebrat recull de poemes Matar la mare (Fonoll, 2021), amb què es va endur el premi Joan Duch per a joves escriptors, la rosinca torna a la poesia amb un llibre escrit «des d’un lloc totalment diferent» en què s’ha «desempallegat» de tota la ràbia del seu debut, definit pel jurat del guardó com «un gran cop de puny».
La poeta Laura G. Ortensi (Roses, 1991) transita del ressentiment cap a la tendresa en el seu segon poemari, La marca de l’ham. Després del celebrat recull de poemes Matar la mare (Fonoll, 2021), amb què es va endur el premi Joan Duch per a joves escriptors, la rosinca torna a la poesia amb un llibre escrit «des d’un lloc totalment diferent» en què s’ha «desempallegat» de tota la ràbia del seu debut, definit pel jurat del guardó com «un gran cop de puny».. «Abans de rebre el premi estava molt prolífica, tenia moltes ganes d’escriure i vaig començar diversos projectes, però el doll creatiu es va estroncar amb la promoció del llibre, els recitals…», assenyala l’autora per explicar el temps que ha passat entre un poemari i l’altre.. «El segon llibre és com el segon fill, és el més difícil de fer perquè és com si el primer et mirés tota l’estona. Matar la mare tenia un missatge molt contundent i violent, no s’hi parla mai d’amor i és un llibre molt agre, molt desagradable, perquè parla d’alliberament, però hi ha dolor, i em va costar una veu diferent, va ser un procés lent desfer-me’n», continua la poeta, que també és periodista, filòloga i criminòloga.. La marca de l’ham, publicat per la jove editorial llagosterenca Cap de Brot Edicions, està dividit en dues parts, La tassa de vàter i La tassa de cafè, que marquen el trànsit entre la mala bava i la disconformitat amb el món i la tendresa, una dicotomia, afirma, que està poc en voga i que ha volgut explorar per investigar la seva vulnerabilitat.. «El ressentiment ara no està gens de moda, és una emoció que ens censurem, costa d’admetre-la perquè ara que tothom va a teràpia no es pot tenir cap emoció tòxica. El ressentiment és una emoció que quan no estàs bé surt, i escriure és una manera de treure-la», apunta sobre la primera part del llibre, que ha servit per fer una transició més natural cap a la segona.. «Matar la mare estava escrit amb un to molt més punky i sexual, i, en canvi, escriure un poema dient que estimes algú no és tan revolucionari, però jo recitant un poema sobre el clítoris no em sento gens vulnerable ni avergonyida, i en canvi sí parlant d’amor i de tot allò que s’associa a la poesia que fan les dones, que és confessional i de sentiments», explica.. Tot i aquesta llibertat temàtica, però, Laura G. Ortensi ha treballat amb la cotilla de la forma, perquè la majoria dels poemes d’aquest volum són sonets. «Pots escriure el que vols i alhora no, és part de la gràcia. L’art és l’únic espai de la vida en què pot passar de tot, però alhora la mètrica i la rima suposen una constricció. És com fer un sudoku, i això és molt estimulant», assegura l’autora, convençuda que l’objectiu de la poesia ha de ser «comunicar».. «A part de rimar, el poema ha de dir coses. Estic molt en contra d’aquest missatge que la poesia, com més hermètica i difícil d’entendre, millor».. Pel que fa al títol, la Marca de l’Ham és el barri de Figueres on va arribar la família del seu pare en arribar d’Andalusia, però està escrit en minúscula perquè, tot i que s’hi inspira, l’autora empordanesa no el fa servir com a topònim, sinó com una metàfora de les cicatrius que deixa la vida.. El barri que sí que apareix al llibre és Torre Baró, on va treballar l’any passat com a professora de català: «En vincular-m’hi vaig pensar que Torre Baró és a Barcelona el que la Marca de l’Ham és a Figueres, un barri on la pobresa i el dolor estan tan enquistats que la gent sempre intenta mirar cap a una altra banda. I justament en aquest barri, que tothom em deia que hi patiria molt per tot això, és on vaig retrobar la tendresa i l’amor».. Laura G. Ortensi presenta el llibre a la biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses aquest dissabte (11.00). Estarà acompanyada dels professors Alba Blanco i Àngel Rodríguez. L’acte comptarà amb l’actuació de la cantant Madamme Mustash.. Subscriu-te per seguir llegint