D’Isabel Llorach i Dolsa (1874-1954) en queden comptades fotografies i un breu article publicat als anys 40 en un llibre de Carles Soldevila. Rere aquesta migrada petjada que semblaria haver deixat, s’amaga una de les grans promotores i defensores de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX, «una dona fantàstica», com la descriu Maurici Farré qui, després d’un intens treball de documentació per intentar conèixer-la, ha escrit i dirigit el monòleg Darrera conversa de la senyoreta Llorach que s’estrena aquest divendres, a les vuit del vespre, al Divino Hotel, antiga Casa Fages de Figueres. El muntatge, sota el segell de la companyia Gatzara Teatre que representa l’actriu i comunicadora Cristina Cantal, es repetirà els dies 28 de febrer i l’1, 6, 7 i 8 de març.
D’Isabel Llorach i Dolsa (1874-1954) en queden comptades fotografies i un breu article publicat als anys 40 en un llibre de Carles Soldevila. Rere aquesta migrada petjada que semblaria haver deixat, s’amaga una de les grans promotores i defensores de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX, «una dona fantàstica», com la descriu Maurici Farré qui, després d’un intens treball de documentació per intentar conèixer-la, ha escrit i dirigit el monòleg Darrera conversa de la senyoreta Llorach que s’estrena aquest divendres, a les vuit del vespre, al Divino Hotel, antiga Casa Fages de Figueres. El muntatge, sota el segell de la companyia Gatzara Teatre que representa l’actriu i comunicadora Cristina Cantal, es repetirà els dies 28 de febrer i l’1, 6, 7 i 8 de març.
D’Isabel Llorach i Dolsa (1874-1954) en queden comptades fotografies i un breu article publicat als anys 40 en un llibre de Carles Soldevila. Rere aquesta migrada petjada que semblaria haver deixat, s’amaga una de les grans promotores i defensores de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX, «una dona fantàstica», com la descriu Maurici Farré qui, després d’un intens treball de documentació per intentar conèixer-la, ha escrit i dirigit el monòleg Darrera conversa de la senyoreta Llorach que s’estrena aquest divendres, a les vuit del vespre, al Divino Hotel, antiga Casa Fages de Figueres. El muntatge, sota el segell de la companyia Gatzara Teatre que representa l’actriu i comunicadora Cristina Cantal, es repetirà els dies 28 de febrer i l’1, 6, 7 i 8 de març.. Quan Maurici Farré parla d’Isabel Llorach ho fa amb un punt d’admiració: «Era una gestora cultural avant la lettre». En destaca la capacitat que tenia per relacionar-se amb tothom: des dels estaments més baixos de la societat fins a les classes altes i des del més anarquista al més feixista. Isabel Llorach, a més, va ser capaç d’establir una xarxa de coneixences molt àmplia i, per això, Francesc Cambó, de qui em recorda era empordanès de Verges, li va demanar que tirés endavant una institució cultural «per civilitzar la burgesia, que sabia molt de fer diners, però res més». El van anomenar Conferentia Club i el seu escenari d’acció era el saló de ball del Ritz a Barcelona on personalitats de nivell internacional com Emil Ludwig, primer biògraf de Goethe; els poetes Paul Valéry i Federico García Lorca o el filòsof Hermann Keyserling, entre altres, impartien conferències. «Va tenir un èxit impressionant», reconeix Farré. Tot i que Conferentia Club no era el seu primer projecte, va dur a Isabel Llorach a la fama. La Guerra Civil Espanyola va frenar l’activitat fins a la represa, el 1949.. Camilo Julià, Isabel Llorach i Josefina Julià. / ARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Mentre escrivia l’obra, Maurici Farré també va tenir en compte l’escenari «especial» on Llorach va créixer de petita: l’Institut Frenopàtic de les Corts a Barcelona que havien fundat el seu pare, el doctor Llorach, i el seu avi matern, el doctor Dolsa, dos professionals que «van ser dels primers que van considerar que les malalties mentals eren un problema mèdic i no un càstig del cel». Que no es conegui massa de la vida d’Isabel Llorach, ha donat al dramaturg una certa llibertat per barrejar realitat i ficció en un text que, en poc temps, s’ha fet seu Cristina Cantal per a qui, aquest, serà el seu primer monòleg, però no el primer treball amb Farré amb qui havia col·laborat en la lectura dramatitzada de Gust i desingust de la senyora Albert. En aquesta ocasió, Cantal, formada al Galliner, que havia format part de La Mosca Teatre i ha fet ràdio-teatre, es posa a la pell d’una Isabel Llorach de setanta-cinc anys que, després d’un homenatge que li fan pocs mesos abans de la seva mort, revisita, tota sola, la seva vida, el que va fer, les seves amistats, «com si estigués preparant les seves memòries», un punt del tot ficcionat pel dramaturg, «és com la seva autobiografia no escrita», puntualitza Farré. Cristina Cantal reconeix que el procés per construir l’obra a escena «és intens, però, tot i anar sota pressió, m’ho passo molt bé i m’ha agradat molt anar descobrint aquesta dona que en el monòleg homenatja altres dones que, com ella, havien estat precursores i havien quedat en l’oblit».. Una de les dèries del director és anar obrint nous espais teatrals alternatius a Figueres. Això, doncs, el va dur a proposar-los l’aventura als responsables de l’Hotel Divino que es van apuntar immediatament. L’espai, en concret, serà el pati interior de l’hotel, tot i que si el temps no acompanya es traslladarà dins. A banda de la representació, però el preu de l’entrada inclourà una visita prèvia, de la mà de Maurici Farré, per conèixer la casa Fages, un edifici que encara conserva molts racons enigmàtics i autèntics que no han desaparegut durant les obres, com l’antiga capella, i una consumició.. A banda d’aquestes sis sessions a l’hotel Divino de Figueres, ja s’ha previst que es representi a l’espai cultural d’Ullà tancant el cicle Relats en femení, el 18 d’abril.
