L’artista Joan Salas porta a escena un dels seus treballs més personals, lligat a un moment existencial que l’ha fet deixar els escenaris i la capital, per tornar a casa i cuidar la seva mare, assumint el que ara considera el paper més important de la seva vida: «De petit, somiava fer tantes coses… Mai hauria pensat que acabaria sent cuidador. Deixar-ho tot i tornar a casa per cuidar la mare, amb una patologia degenerativa, no és gens senzill. Sentir que algú depèn de mi ha fet que el meu món canviï completament. Per a mi, la millor teràpia per a la meva mare és donar-li tot el meu amor. Donar-li temps per recordar, moments per conversar, per riure, sortir al carrer i respirar aire fresc, contemplar la llum del sol o passejar a prop del mar… Ara és el moment de retornar-li tot l’amor i les cures que ella sempre em va dedicar. I tinc una nova missió amb ella: que mai deixi de somriure», afirma.
L’artista Joan Salas porta a escena un dels seus treballs més personals, lligat a un moment existencial que l’ha fet deixar els escenaris i la capital, per tornar a casa i cuidar la seva mare, assumint el que ara considera el paper més important de la seva vida: «De petit, somiava fer tantes coses… Mai hauria pensat que acabaria sent cuidador. Deixar-ho tot i tornar a casa per cuidar la mare, amb una patologia degenerativa, no és gens senzill. Sentir que algú depèn de mi ha fet que el meu món canviï completament. Per a mi, la millor teràpia per a la meva mare és donar-li tot el meu amor. Donar-li temps per recordar, moments per conversar, per riure, sortir al carrer i respirar aire fresc, contemplar la llum del sol o passejar a prop del mar… Ara és el moment de retornar-li tot l’amor i les cures que ella sempre em va dedicar. I tinc una nova missió amb ella: que mai deixi de somriure», afirma.
L’artista Joan Salas porta a escena un dels seus treballs més personals, lligat a un moment existencial que l’ha fet deixar els escenaris i la capital, per tornar a casa i cuidar la seva mare, assumint el que ara considera el paper més important de la seva vida: «De petit, somiava fer tantes coses… Mai hauria pensat que acabaria sent cuidador. Deixar-ho tot i tornar a casa per cuidar la mare, amb una patologia degenerativa, no és gens senzill. Sentir que algú depèn de mi ha fet que el meu món canviï completament. Per a mi, la millor teràpia per a la meva mare és donar-li tot el meu amor. Donar-li temps per recordar, moments per conversar, per riure, sortir al carrer i respirar aire fresc, contemplar la llum del sol o passejar a prop del mar… Ara és el moment de retornar-li tot l’amor i les cures que ella sempre em va dedicar. I tinc una nova missió amb ella: que mai deixi de somriure», afirma.. De tota aquesta experiència, surt una obra teatral que s’estrena el 18 de gener a Roses el 27 de febrer a la Cate de Figueres: Un Cuidador (in)Expert, una obra escrita amb humor i amor que explora el viatge d’un fill que torna a casa per cuidar la seva mare amb una patologia degenerativa. Basant-se en la seva pròpia experiència, Joan Salas ha creat un monòleg divertit on combina la paraula amb actuacions musicals. L’espectador podrà gaudir de l’habilitat d’aquest entranyable cuidador, que decideix abandonar la seva carrera artística a la capital per interpretar el paper que li exigeix el cor.. Explica l’artista i cuidador que «la decisió que he pres de cuidar la meva mare és una lliçó de vida que sempre em quedarà a la memòria. Per a mi, no hi ha millor manera de compartir aquests moments especials i únics amb ella que amb humor i molt d’amor» i fa referència a «la manca de recursos públics dedicats a la dependència, que sovint requereix tot el teu temps de manera exclusiva com a cuidador. Les polítiques envers les cures encara són insuficients per fer front a tota l’atenció que les famílies necessitem».. Vinculada a l’obra es podrà veure l’exposició Ser cuidador del 17 de gener fins al 2 de març, a la sala d’exposicions de Ca l’Anita de Roses. La mostra que va ser inaugurada a Vilafant, la presenta la Taula comarcal pels drets de les persones grans i el programa Temps per Cures. Ens endinsa en l’experiència personal d’en Joan com a cuidador de la seva mare, l’Emilia, i ha format part del procés de creació de l’obra de teatre Un cuidador (in)expert de Joan Salas.. Les cures, sovint invisibles, però imprescindibles per mantenir-nos vius, engloben totes aquelles tasques que generen benestar físic i emocional. Dins i fora de la llar, les feines relacionades amb les cures han estat, i són, realitzades principalment per dones, sense que la seva tasca tingui el reconeixement social ni econòmic que mereix. Al llarg de la vida, totes les persones serem cuidats i cuidarem. Som éssers vius, vulnerables, i depenem els uns dels altres. Les cures i els drets de les persones teixeixen comunitats més solidàries on viure i envellir dignament. Aquesta exposició vol posar en valor la tasca de les cuidadores des d’una perspectiva àmplia, amb una mirada interseccional i de gènere, i fent èmfasi en la necessitat de la corresponsabilitat en les cures.