Quan a Carme Ferrer, a qui tothom a Lladó coneixia com la Barrala, de can Barral, se li van presentar al mas Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet, de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, interessant-se per les cançons que coneixia i demanant-li que els hi cantés, devia quedar perplexa. Però ho va fer. Els va regalar una vintena de peces i també es va deixar fotografiar en la seva senectut. Tenia 78 anys i això passava entre els anys 1926 i 1927. La seva imatge, sense artificis, serveix per il·lustrar la coberta del llibre El Cançoner de Lladó i Navata (Norfeu), segon volum de la col·lecció «Recull» que impulsa l’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional.
Quan a Carme Ferrer, a qui tothom a Lladó coneixia com la Barrala, de can Barral, se li van presentar al mas Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet, de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, interessant-se per les cançons que coneixia i demanant-li que els hi cantés, devia quedar perplexa. Però ho va fer. Els va regalar una vintena de peces i també es va deixar fotografiar en la seva senectut. Tenia 78 anys i això passava entre els anys 1926 i 1927. La seva imatge, sense artificis, serveix per il·lustrar la coberta del llibre El Cançoner de Lladó i Navata (Norfeu), segon volum de la col·lecció «Recull» que impulsa l’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional.
Quan a Carme Ferrer, a qui tothom a Lladó coneixia com la Barrala, de can Barral, se li van presentar al mas Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet, de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, interessant-se per les cançons que coneixia i demanant-li que els hi cantés, devia quedar perplexa. Però ho va fer. Els va regalar una vintena de peces i també es va deixar fotografiar en la seva senectut. Tenia 78 anys i això passava entre els anys 1926 i 1927. La seva imatge, sense artificis, serveix per il·lustrar la coberta del llibre El Cançoner de Lladó i Navata (Norfeu), segon volum de la col·lecció «Recull» que impulsa l’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional.. Carme Ferrer, la Barrala. / CANÇONER DE LLADÓ I NAVATA. Aquest nou volum, que apareix després del dedicat a Figueres, inclou totes les cançons que van aplegar, cent una, el gruix principal, seixanta-vuit, a Lladó i trenta-tres, a Navata, totes amb la seva partitura i lletra, així com l’intèrpret i la seva fotografia. També, com explica el curador de l’obra, Jordi Jordà, la història d’aquella missió concreta, l’estada i les vivències d’aquella gent als pobles. En aquest cas, a més, van tenir dos col·laboradors d’excepció: Pere Vayreda, a Lladó, i Sebastià Trullol, a Navata, avi de Montserrat Vayreda. El llibre es completa amb un escrit de Quim Tremoleda que posa en context la vida en els dos pobles fa cent anys i la subsistència depenent del bestiar i del camp, «sense temps per gairebé res més». Cantar, però, sí que ho feien, a totes hores, «fent camí, treballant, rentant, llaurant, collint olives, no hi havia ràdio encara, i explicaven històries d’amor, de desamor, de soldats…». Una mateixa cançó podia interpretar-se a pobles diferents perquè «eren populars i potser algú l’escoltava en un poble i se li quedava a la memòria». Si la peça tenia variacions en la melodia o la lletra, diu Jordà, la gent de les missions la recollien.. Jordi Jordà explica que el pare Massot va dipositar l’Obra del Cançoner Popular a l’Abadia de Montserrat, tornant de l’exili. Ell va publicar-ho en vint-i-un volums, però fent una tria de cançons. «És una obra magna impressionant que està tot en unes prestatgeries, però calia difondre’l», diu Jordà. L’associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional s’ha marcat «donar a conèixer la música de la nostra terra i, en aquest cas, de l’Empordà». Després de la publicació d’aquests dos volums la intenció és continuar.
