“President, hi ha molts morts”. Cap a les vuit del vespre del 29 d’octubre de 2024 (ningú no ha pogut fixar l’hora exacta, però les fonts consultades per aquest diari sempre es refereixen a aquest moment), el cap del Consell, Carlos Mazón, arriba caminant fins a la porta del Palau. Ha fet a peu el trajecte des del pàrquing de la Glorieta Paz, on s’ha acomiadat de la periodista Maribel Vilaplana després de sortir del restaurant El Ventorro, on han compartit un dinar llarg, de gairebé quatre hores.
“President, hi ha molts morts”. Cap a les vuit del vespre del 29 d’octubre de 2024 (ningú no ha pogut fixar l’hora exacta, però les fonts consultades per aquest diari sempre es refereixen a aquest moment), el cap del Consell, Carlos Mazón, arriba caminant fins a la porta del Palau. Ha fet a peu el trajecte des del pàrquing de la Glorieta Paz, on s’ha acomiadat de la periodista Maribel Vilaplana després de sortir del restaurant El Ventorro, on han compartit un dinar llarg, de gairebé quatre hores.. A l’entrada de la seu de la Generalitat, al carrer Cavallers, l’espera un dels membres del seu equip, Josep Lanuza. És ell qui li diu la frase: “President, hi ha molts morts”. Només en aquell instant Mazón comença a intuir la dimensió de la tragèdia, que fins aleshores no havia sabut valorar en tota la seva magnitud. Des del Palau marxen cap al Cecopi. Pel camí, als mòbils, reben l’Es-Alert.. Des del mateix moment en què es va produir la tragèdia, que va segar la vida de 229 persones i de la qual es complirà un any, el que va fer o va deixar de fer el president de la Generalitat aquell dia ha estat al centre de la polèmica. Primer es va intentar ocultar que havia estat en un dinar. Després es va saber que havia estat al restaurant El Ventorro i que l’altra comensal havia estat Vilaplana, a qui, segons la versió oficial, va citar per oferir-li la direcció d’À Punt, proposta que la comunicadora va declinar.. Més endavant, es van succeir les versions sobre la naturalesa del dinar: primer es va justificar que no constés a l’agenda oficial perquè era “privat”; després es va dir que era “de treball”; i finalment, per evitar entregar la factura que l’oposició va demanar a les Corts, es va assegurar que era “de partit”. Una explicació que mai no ha quadrat amb l’objectiu confessat de la trobada: si es tractava d’una reunió per tantejar una periodista per a la direcció d’un ens públic, quin sentit tenia que Mazón hi acudís com a president del partit i no del Consell, tenint en compte que amb els canvis legislatius recents —impulsats pel seu govern amb el suport de Vox— el nomenament recau en el consell d’administració d’À Punt, format majoritàriament per membres proposats per l’Executiu?. Des de l’entorn de Mazón es va mantenir inicialment que el dinar havia acabat cap a les 17 h. La comunicadora, a través de portaveus autoritzats, va afirmar que la trobada es va tancar cap a les 17.30 h, i el mateix president de la Generalitat va fer seva aquesta versió: al voltant de les 17.30 h, ell hauria anat al Palau, on hauria romàs al despatx, informat permanentment, fins que, passades les 20 h, es va dirigir al Cecopi, el centre de direcció de l’emergència, on —segons les imatges fetes públiques posteriorment per la Generalitat— va arribar a les 20.28 h.. Abans, a les 20.11 h, s’havia llançat l’Es-Alert que la jutgessa instructora del cas considera tardà, erroni i inútil, quan la majoria de les víctimes ja havien mort.. Aquesta seqüència horària va ser rectificada en una carta oberta publicada per Maribel Vilaplana el 5 de setembre, deu mesos després de la catàstrofe. En ella, la periodista corregia la seva versió anterior i afirmava que el dinar amb Mazón no va acabar a les 17.30 h, sinó entre les 18.30 i les 18.45 h. La Generalitat no ha contradit aquesta versió, fet que implica assumir que, en moments crítics de l’alerta, el cap del Consell continuava un dinar aparentment intranscendent, sense que el que estava passant —amb ciutadans aïllats per les aigües i cossos als carrers i garatges— alterés els seus plans.. Resta per respondre, però, què va fer Carlos Mazón des que va acabar el dinar a El Ventorro, segons Vilaplana, entre les 18.30 i les 18.45 h, i la seva arribada al Cecopi a les 20.28 h. La Generalitat no ha aportat cap prova —ni al jutjat, ni a les Corts, ni als mitjans— que acrediti que el president va estar al seu despatx durant aquest temps.. La versió que aquest diari ha pogut contrastar amb fonts molt pròximes al mateix Mazón difereix completament de l’oficial. Segons aquests testimonis, Mazón va abandonar El Ventorro en companyia de Vilaplana i va acompanyar la periodista fins al pàrquing proper de la Glorieta Paz, on ella tenia el cotxe. Tant la comunicadora com el president reconeixen ara per primera vegada aquest extrem. Així ho manifesten a aquest diari fonts autoritzades properes a tots dos, que afegeixen que, des d’allà, Mazón va anar a peu fins al carrer Cavallers, segons la seva versió, força minuts abans de les vuit del vespre.. Lanuza, l’assessor que va pronunciar la frase que encapçala aquesta informació (“President, hi ha molts morts”), és un politòleg valencià convertit en un dels col·laboradors més pròxims a Mazón. Ja havia estat un dels pocs acompanyants del president en la seva reunió amb Pedro Sánchez a la Moncloa, abans de la riuada. Aquell dia fatídic, apareix al seu costat entrant al centre d’emergències de l’Eliana a les 20.28 h, en la imatge difosa per la Generalitat per documentar el moment de l’arribada del cap del Consell.. Lanuza és habitual al Palau de la Generalitat i als seus voltants des d’aleshores, tot i que no és personal eventual de Presidència, sinó contractat pel PPCV. “Treballa amb nosaltres en campanyes publicitàries amb honoraris per la seva feina”, asseguren fonts del partit.. Després del dinar, les fonts discrepen sobre si Mazón —a qui la frase de Lanuza va impactar com un tret— va entrar al Palau per canviar-se de roba o ja hi va arribar vestit de nou, però coincideixen que la sortida cap al Cecopi va ser gairebé immediata després de sentir que hi havia “molts morts”.. Les paraules de Lanuza van ser un cop de realitat per a un Mazón que, fins aquell moment, no era conscient del desastre. A excepció d’ells dos, president i assessor, ningú sap què va passar a continuació. Però la versió d’una persona molt propera a Mazón indica que aquest, trasbalsat, li va preguntar què volia dir, què volia expressar quan afirmava “hi ha molts morts”. “No ho sé, president, no ho puc concretar. Només m’han dit que hi ha molts morts”, hauria respost Lanuza, segons aquesta font. Aquell va ser el moment en què, per a Mazón, tot va canviar.. La Presidència de la Generalitat rebutja comentar aquesta escena i es remet al que el cap del Consell ja ha explicat a les Corts i en entrevistes pel Nou d’Octubre. Per la seva banda, una font autoritzada pròxima a Vilaplana assegura a Levante-EMV que, efectivament, després de sortir d’El Ventorro entre les 18.30 i les 18.45 h, el president va acompanyar la periodista fins a l’aparcament esmentat, a pocs minuts a peu, un gest que qualifica de total “normalitat”. Des d’allà, subratlla, cadascú va seguir el seu camí.
“President, hi ha molts morts”. Cap a les vuit del vespre del 29 d’octubre de 2024 (ningú no ha pogut fixar l’hora exacta, però les fonts consultades per aquest diari sempre es refereixen a aquest moment), el cap del Consell, Carlos Mazón, arriba caminant fins a la porta del Palau. Ha fet a peu el trajecte des del pàrquing de la Glorieta Paz, on s’ha acomiadat de la periodista Maribel Vilaplana després de sortir del restaurant El Ventorro, on han compartit un dinar llarg, de gairebé quatre hores.
