Tenim moltes televisions -massa?- però no totes amb una bona marca. Durant molts anys, La 1 es va anomenar popularment «la normal», en l’època en què només n’hi havia dues, amb programes mítics de la casa com ara Informe semanal, Cesta y puntos o Los payasos de la tele. Després vam saber que els pallassos de veritat no van ser Gaby, Fofó i Miliki, sinó els gestors d’aquella casa que durant dècades va gestionar el franquisme.
Tenim moltes televisions -massa?- però no totes amb una bona marca. Durant molts anys, La 1 es va anomenar popularment «la normal», en l’època en què només n’hi havia dues, amb programes mítics de la casa com ara Informe semanal, Cesta y puntos o Los payasos de la tele. Després vam saber que els pallassos de veritat no van ser Gaby, Fofó i Miliki, sinó els gestors d’aquella casa que durant dècades va gestionar el franquisme.. En l’època en què Ramon Colom dirigia l’ens públic, es va batejar, per a mi amb encert, com La Primera. Ignoro com, i per què, es va deixar escapar aquesta marca. La 2 va ser el segon canal de TVE i va començar les seves emissions el 1965. Durant els seus primers anys, emetia des de les set del vespre fins a mitjanit. Va ser batejada des dels inicis com la UHF, en termes populars la Uachefe, i rebia aquest nom perquè aquest era el tipus de freqüència en què se sintonitzava. Posteriorment, es va denominar «la segona cadena», i ja fa anys que ha escurçat el seu nom a La 2.. Des de l’octubre passat, les emissions a Catalunya de La 2 estan sota la marca La 2 Cat. Malgrat els escassos sis mesos d’existència, crec que és una marca que, en un temps rècord, està més que consolidada, tant entre els professionals com entre els espectadors, si bé jo tinc la impressió que La 2 Cat ha estat a casa tota la vida. D’acord: tota, no. Però l’essència de La 2 Cat va començar a finals dels 60, amb desconnexions i programassos com Giravolt, Vostè pregunta i tants d’altres. Avui, La 2 i La 2 Cat conviuen a la mateixa casa i en la mateixa freqüència.. TV3 arribarà als 43 anys el setembre vinent i és una marca històrica, admirada i reconeguda internacionalment. L’aparició de la marca 3Cat, batejant propostes digitals de la casa, dona lloc a algunes confusions i sospito que la gent del carrer no n’ha comprat el nom.. Si obrim el meló del canal SX3 («quina marca tan impronunciable!»), descobrim que és el succedani d’aquell Canal 33, que reparteix els seus continguts així: l’S3 per a preescolar, l’X3 per a adolescents i un 33 nocturn dirigit a adults, que inclou l’emissió del gran programa La renaixença, de Peyu, que sens dubte mereix un embolcall millor. He parlat amb alguns professionals de la casa i directament no ho entenen. Per això crec que convindria explicar millor aquesta marca a la ciutadania. O directament rebatejar-la.
Tenim moltes televisions -massa?- però no totes amb una bona marca. Durant molts anys, La 1 es va anomenar popularment «la normal», en l’època en què només n’hi havia dues, amb programes mítics de la casa com ara Informe semanal, Cesta y puntos o Los payasos de la tele. Després vam saber que els pallassos de veritat no van ser Gaby, Fofó i Miliki, sinó els gestors d’aquella casa que durant dècades va gestionar el franquisme.
