Un article publicat fa un parell de setmanes a l’EMPORDÀ va alertar als veïns de Mollet de Peralada. L’article difonia l’estrena d’un espectacle infantil inspirat en la Processó de la Tramuntana i explicava el seu origen a Figueres l’any 1612, després d’una epidèmia de pesta que havia assolat la comarca i que cessà gràcies a la intercessió de la Mare de Déu. Aquest romiatge durava tres dies durant els quals s’anava fins al santuari de Requesens per demanar la presència de la tramuntana. El 1868 la ciutat va deixar de fer-ho, però alguns pobles de l’Empordà i el Rosselló van continuar mantenint pelegrinatges a Requesens que, segons l’historiador Lluís Serrano, «era el santuari de moda al segle XVII on pujava mig Empordà, un referent, un símbol, un centre de culte de primera magnitud». L’article apuntava que es van deixar de fer als anys 90, però, la veritat és que encara queden dos pobles, els únics, que els preserven, amb càntics i rituals, vivint-ho amb una intensitat «quasi visceral»: un, Cantallops, per Sant Joan (fins fa un segle es feia per Pentecosta), i l’altre, naturalment, Mollet de Peralada, dissabte de Pasqüetes.
Un article publicat fa un parell de setmanes a l’EMPORDÀ va alertar als veïns de Mollet de Peralada. L’article difonia l’estrena d’un espectacle infantil inspirat en la Processó de la Tramuntana i explicava el seu origen a Figueres l’any 1612, després d’una epidèmia de pesta que havia assolat la comarca i que cessà gràcies a la intercessió de la Mare de Déu. Aquest romiatge durava tres dies durant els quals s’anava fins al santuari de Requesens per demanar la presència de la tramuntana. El 1868 la ciutat va deixar de fer-ho, però alguns pobles de l’Empordà i el Rosselló van continuar mantenint pelegrinatges a Requesens que, segons l’historiador Lluís Serrano, «era el santuari de moda al segle XVII on pujava mig Empordà, un referent, un símbol, un centre de culte de primera magnitud». L’article apuntava que es van deixar de fer als anys 90, però, la veritat és que encara queden dos pobles, els únics, que els preserven, amb càntics i rituals, vivint-ho amb una intensitat «quasi visceral»: un, Cantallops, per Sant Joan (fins fa un segle es feia per Pentecosta), i l’altre, naturalment, Mollet de Peralada, dissabte de Pasqüetes.
Un article publicat fa un parell de setmanes a l’EMPORDÀ va alertar als veïns de Mollet de Peralada. L’article difonia l’estrena d’un espectacle infantil inspirat en la Processó de la Tramuntana i explicava el seu origen a Figueres l’any 1612, després d’una epidèmia de pesta que havia assolat la comarca i que cessà gràcies a la intercessió de la Mare de Déu. Aquest romiatge durava tres dies durant els quals s’anava fins al santuari de Requesens per demanar la presència de la tramuntana. El 1868 la ciutat va deixar de fer-ho, però alguns pobles de l’Empordà i el Rosselló van continuar mantenint pelegrinatges a Requesens que, segons l’historiador Lluís Serrano, «era el santuari de moda al segle XVII on pujava mig Empordà, un referent, un símbol, un centre de culte de primera magnitud». L’article apuntava que es van deixar de fer als anys 90, però, la veritat és que encara queden dos pobles, els únics, que els preserven, amb càntics i rituals, vivint-ho amb una intensitat «quasi visceral»: un, Cantallops, per Sant Joan (fins fa un segle es feia per Pentecosta), i l’altre, naturalment, Mollet de Peralada, dissabte de Pasqüetes.. El Crist de l’església de Mollet de Peralada pesa uns tretze quilos i és transportat durant quinze quilòmetres fins al santuari. / Jordi Meli. En aquestes dues processons, que el fotògraf Jordi Meli porta uns anys testimoniant i fixant la profunda emoció dels pelegrins, aquests pugen a peu dues imatges fins al santuari. Els de Cantallops, la Mare de Déu dels Dolors i els de Mollet de Peralada, el Sant Crist que, com explica l’alcalde, Alfons Vilanova, és l’únic dia de l’any que surt de l’església. La distància és considerable -des de Mollet són quinze quilòmetres d’anada i quinze de tornada-, el trajecte costerut i el Crist pesa uns tretze quilos. «El poble queda buit», diu i, tot i que «l’esperit principal perdura, s’ha anat diluint com ho fa la gent», ja que no tothom puja a peu -aquest any eren seixanta persones-, molts opten pel cotxe, donant-li quasi un caràcter d’aplec. L’alcalde rememora com, molt temps enrere, hi havia hagut gent que havia fet el romiatge descalç malgrat que ell, que supera els seixanta, no ho havia vist mai.. Una veïna de Cantallops porta en braços a la Mare de Déu dels Dolors fins a Requesens. / Jordi Meli. Aquests pelegrinatges a Requesens estan relacionats amb el calendari Pasqual i les persones solen fer-ho o per una promesa, potser vinculada a qüestions de salut, altres per fer una demanda o, senzillament, per tradició. En el cas de Mollet, per exemple, al llarg del camí es practiquen ritus, precs i cançons com ara la Salve que s’entona a l’Oratori i també entrant al temple. Durant la missa canten els goigs que, segons Serrano, daten de finals del XIX, però anteriorment se’n cantaven uns altres molt més antics. Desconeix si la tonada és la mateixa. També, quan retornen al poble, fan una professó circular pels carrers i es resa un prec en llatí «espectacular», que l’alcalde admet no se sap ben bé què vol dir, però que agraeix la pluja i «que si aquesta para és perquè hem anat a buscar la tramuntana», interpreta. Per a Serrano aquesta cançó, que executen en dos grups, conté molts enigmes -«sembla cant gregorià»- i alguns musicòlegs ja estan estudiant les seves entonacions i cadències «pel seu valor ancestral».. Durant el recorregut es fan diferents parades per interpretar cançons molt antigues, com els goigs que daten de finals del segle XIX. / Jordi Meli. L’historiador creu que caldria «una recerca contundent, d’abast històric i etnogràfic» entorn aquestes expressions religioses culturals perquè, de fet, no se sap del cert ni si la Processó de la Tramuntana es va iniciar al segle XVII, en el context de la contrareforma catòlica, ni el motiu real que la va impulsar i, fins i tot, la va concloure. «Sovint els historiadors van repetint el que els altres han repetit sense comprovar res i sense citar les fonts», diu tot realçant, però com «d’extraordinàries són aquestes processons, que fa quatre segles» que es duen a terme i que esdevenen certament un element que «cohesiona aquests pobles com a comunitat».
