Un antic taller de fusteria metàl·lica de Peralada serà l’escenari del nou repte vital i professional que s’ha marcat l’escultor Manel Àlvarez (Sant Feliu de Codines, 1945): obrir una galeria d’art d’àmbit nacional i internacional, la primera que tindrà aquest poble empordanès i que batejarà amb la fusió dels noms de les seves dues netes, Sara i Clàudia, Sassa & Cacau Fine Art Gallery. L’espai, que ha requerit una restauració profunda i que preserva, volgudament, aquell esperit industrial original, no ha estat escollit a l’atzar. Tot i viure ara provisionalment a Sant Jordi Desvalls, després de passar un any sencer al Brasil, Manel Àlvarez tenia molt clar que volia ubicar-la a l’Alt Empordà -cal no oblidar que l’escultor va viure durant quinze anys a Saus, en una casa que ell mateix va dissenyar- i Peralada, per la proximitat amb França, amb alguns clients seus i per l’efervescència estival, era la millor elecció. La idea és obrir portes al públic a principis del mes de juny, a les tardes -abans farà una inauguració pel poble i els amics- amb una exposició dedicada íntegrament a la seva obra.
Un antic taller de fusteria metàl·lica de Peralada serà l’escenari del nou repte vital i professional que s’ha marcat l’escultor Manel Àlvarez (Sant Feliu de Codines, 1945): obrir una galeria d’art d’àmbit nacional i internacional, la primera que tindrà aquest poble empordanès i que batejarà amb la fusió dels noms de les seves dues netes, Sara i Clàudia, Sassa & Cacau Fine Art Gallery. L’espai, que ha requerit una restauració profunda i que preserva, volgudament, aquell esperit industrial original, no ha estat escollit a l’atzar. Tot i viure ara provisionalment a Sant Jordi Desvalls, després de passar un any sencer al Brasil, Manel Àlvarez tenia molt clar que volia ubicar-la a l’Alt Empordà -cal no oblidar que l’escultor va viure durant quinze anys a Saus, en una casa que ell mateix va dissenyar- i Peralada, per la proximitat amb França, amb alguns clients seus i per l’efervescència estival, era la millor elecció. La idea és obrir portes al públic a principis del mes de juny, a les tardes -abans farà una inauguració pel poble i els amics- amb una exposició dedicada íntegrament a la seva obra.
Un antic taller de fusteria metàl·lica de Peralada serà l’escenari del nou repte vital i professional que s’ha marcat l’escultor Manel Àlvarez (Sant Feliu de Codines, 1945): obrir una galeria d’art d’àmbit nacional i internacional, la primera que tindrà aquest poble empordanès i que batejarà amb la fusió dels noms de les seves dues netes, Sara i Clàudia, Sassa & Cacau Fine Art Gallery. L’espai, que ha requerit una restauració profunda i que preserva, volgudament, aquell esperit industrial original, no ha estat escollit a l’atzar. Tot i viure ara provisionalment a Sant Jordi Desvalls, després de passar un any sencer al Brasil, Manel Àlvarez tenia molt clar que volia ubicar-la a l’Alt Empordà -cal no oblidar que l’escultor va viure durant quinze anys a Saus, en una casa que ell mateix va dissenyar- i Peralada, per la proximitat amb França, amb alguns clients seus i per l’efervescència estival, era la millor elecció. La idea és obrir portes al públic a principis del mes de juny, a les tardes -abans farà una inauguració pel poble i els amics- amb una exposició dedicada íntegrament a la seva obra.. Imatge de l’interior de la galeria, pendent encara d’alguns detalls, on es constata l’aire industrial que s’ha volgut mantenir. / Cristina Vilà. Als seus vuitanta anys, Manel Àlvarez se sent molt bé físicament. Només cal veure’l. Exhala energia, idees, passió i ganes de gaudir. Admet que no li fa por aquesta aventura perquè té molt clar que cal estar actiu sempre: «Si no et bellugues, ningú et ve a comprar a casa, t’has d’espavilar, fer coses». Com impulsar aquesta galeria d’art, territori inexplorat per ell, però una idea que va començar a madurar durant l’estada al Brasil. «No vull deixar de fer el que faig: vull viatjar, fer coses, però també tenir un peu a terra. Així que em vaig preguntar què sabia fer bé i vaig pensar en l’opció de la galeria», comenta. Una galeria àmplia i lluminosa que obrirà de juny a setembre, a les tardes, i que li donarà prou marge per continuar essent l’escultor i el pintor d’esperit nòmada que el defineix. El més important per a ell és sentir «aquesta llibertat de fer una exposició o treballar on sigui o viure una experiència del que sigui». A més, té clar que desplegarà el perfil habitual del galerista, als que titlla, en general, «de molt egoistes, tirant tot el que poden de l’artista» i aplicant marges abusius: «La meva intenció no és guanyar diners amb ells, sinó oferir coses i pagar les despeses». Posa com a model l’actitud noble del també escultor, i amic, José Luís Pascual al capdavant de l’espai d’art Km7 de Camallera per on van exposar desenes d’artistes durant molts anys sense que Pascual cerqués mai fer negoci.. La galeria de Peralada començarà la seva singladura amb obra del mateix Manel Àlvarez. Ho fa, diu, per responsabilitat, perquè no pot arriscar a presentar producció d’un altre artista la primera temporada sense la garantia de disposar encara «d’una cartera de clients». Admet que ha de veure com el públic accepta la proposta tot i que diu tenir «fe que pot funcionar». El seu objectiu és «obrir mercat» i, per aconseguir-ho, la idea és presentar una o dues exposicions per temporada, «inventar coses perquè sigui atractiu». Les possibilitats són immenses tenint en compte que la llista de creadors d’àmbit nacional i internacional que Àlvarez coneix és molt llarga, tots ells susceptibles de ser convidats a exposar. «Pel públic, molts d’ells seran una revelació».. L’obra pictòrica d’Àlvarez dialoga amb la seva obra escultòrica. / Cedida per M.A.. En aquesta primera exposició, es podrà admirar obra molt variada d’Àlvarez: escultures, pintures i dibuixos, una àmplia diversitat que ajudaran a aproximar-se a l’univers d’aquest creador. Tot i que Àlvarez és molt conegut per la seva faceta com escultor, els últims anys ha aprofundit en la tècnica pictòrica tot i que amb un marcat accent tridimensional. De fet, moltes de les seves pintures han acabat convertides, més tard, en escultures, generant un diàleg fluid i constant. «He exposat poques peces de dues dimensions perquè em considero escultor, però amb els anys i estant fora, quan disposes de moltes hores i tens menys compromisos, he treballat bastant aquesta faceta pictòrica», explica Manel Àlvarez, un vessant que li ha permès endinsar-se cap a un món més figuratiu i realista que no havia explorat mai. «De tant en tant m’agrada fer passes enrere i hi ha peces que m’interessen molt i no em fa cap recança ensenyar». Reconeix a un nivell més pràctic, que la pintura és molt més assequible, tant de cost com de venda.. Manel Àlvarez és un artista que es mou entre Europa i Amèrica, un territori, aquest darrer, que no només li encanta per l’amabilitat i proximitat de les persones, per tot allò que aprèn sinó també per les «oportunitats» que sorgeixen. Quan parlem acaba d’arribar de Colòmbia on tenia previstes diverses exposicions que la pandèmia va obligar a posposar i que encara resten pendents. Aquest darrer any, però l’ha passat al Brasil creant peces de nova creació, tant escultures com pintures, per a una gran exposició que va inaugurar a la reconeguda galeria Caribé de Sao Paulo, especialitzada en art modern i contemporani i ubicada en un dels barris més cars de la ciutat. El moviment galerístic al Brasil, descriu, és molt actiu, tot i que molt més «relaxat» que a Europa, cosa que s’adapta a la personalitat del Brasil, país que Manel Àlvarez coneix profundament i amb el que manté vincles afectius molt estrets des de finals dels anys setanta quan va conèixer la que seria la seva dona. Actualment, el seu fill, xef professional, viu i treballa a l’Empordà i la seva filla, establerta a Suècia, també té ganes de tornar. «Hi vaig viure molt temps al Brasil, vaig fer moltes amistats i també clients que ara, quan els he trucat, ja no hi són o s’han fet molt grans», explica. L’exposició que ara ha presentat és històrica, ja que feia tres dècades que Àlvarez no hi exposava.. El món africà ha influït molt l’obra de Manel Àlvarez. / Cedida per M.A.. Per aquesta exposició, Álvarez va crear tota l’obra in situ. Tot i això, el seu taller encara el manté a Saus, malgrat que és conscient que, a la llarga i tenint en compte les dimensions d’algunes de les seves escultures, haurà de traslladar-lo «perquè anar amunt i avall es fa més complicat». La voluntat, avança, és instal·lar-ne un de petites dimensions en un altre espai annexat a la galeria de Peralada on també vol acabar vivint. Per les escultures de gran format, afegeix, continuarà anant a Itàlia, com ha fet sempre, per iniciar-les allà i aquí completar-les.. Capell de torero, objecte recurrent en l’obra d’Àlvarez, com tot l’univers del món dels braus. / Cedida per M.A.. Manel Àlvarez és un creador de forta personalitat. Una de les obres que més ha marcat la seva trajectòria és la col·lecció dedicada a l’Antic Testament, exposada al Bible Lands Museum de Jerusalem l’any 2011 i de la que encara té peces a Israel, país on es trobava casualment just abans de l’esclat del conflicte actual. Aquell treball, únic i desafiant, el va absorbir durant una dècada, temps durant el qual es va aïllar de tothom, quasi del món. «Els anys anteriors m’havia guanyat bé la vida, havia de treballar, però no necessitava estar pendent de vendre o no», recorda. Quan va sortir d’aquell aïllament i va començar a parlar de la nova obra, es va adonar que «havia perdut la connexió pràcticament amb tothom». Allò va ser un aprenentatge. Per això, assegura, l’artista «cal estar present sempre». Les noves generacions, diu, no sap com s’ho fan ara. En el seu cas, rememora, «vaig passar de ser molt jove per fer segons quines coses -evoca els Jocs Olímpics de Barcelona- a ser massa gran», una experiència que va compartir o patir amb altres creadors de la seva generació. «A vegades et canses d’empènyer, però si t’atures estàs perdut, s’ha d’empènyer sempre», conclou ferm. Ell ho ha fet esdevenint un creador molt polifacètic, no només cenyint-se en l’escultura, llenguatge amb el qual se sent més identificat, sinó també obrint horitzons en altres camps. Així, ha dissenyat cases, mobiliari, samarretes… El seu ric univers traslladat a qualsevol suport. I ara obrint aquesta nova etapa a Peralada.
