El fotògraf Jordi Puig, actualment alcalde de Lladó, no pot oblidar haver vist a molts dels veïns més grans del seu poble plorar el dia del concert que va oferir l’orquestra Filharmonia del Conservatori de Girona, el juny passat, a l’església de Sant Feliu. Per a tots ells, aquell va ser un moment de gran emoció, la primera vegada, des que eren petits, que trepitjaven l’interior d’aquest edifici històric que preserva Lladó i que durant dècades havia restat del tot oblidat. Aquella emoció desbordada va servir no només per constatar l’encert del camí iniciat per l’Ajuntament fa prop de vint anys per preservar aquest patrimoni arquitectònic al bell mig del poble sinó que la gent s’adonés que «era urgent recuperar-lo». Una fita que ja enfila el tram final perquè l’església de Sant Feliu esdevingui «un espai escènic de referència a l’Alt Empordà» donant acollida a una programació cultural amb una mirada totalment «comarcal», com defensa Jordi Puig, i fins i tot, d’abast gironí.
El fotògraf Jordi Puig, actualment alcalde de Lladó, no pot oblidar haver vist a molts dels veïns més grans del seu poble plorar el dia del concert que va oferir l’orquestra Filharmonia del Conservatori de Girona, el juny passat, a l’església de Sant Feliu. Per a tots ells, aquell va ser un moment de gran emoció, la primera vegada, des que eren petits, que trepitjaven l’interior d’aquest edifici històric que preserva Lladó i que durant dècades havia restat del tot oblidat. Aquella emoció desbordada va servir no només per constatar l’encert del camí iniciat per l’Ajuntament fa prop de vint anys per preservar aquest patrimoni arquitectònic al bell mig del poble sinó que la gent s’adonés que «era urgent recuperar-lo». Una fita que ja enfila el tram final perquè l’església de Sant Feliu esdevingui «un espai escènic de referència a l’Alt Empordà» donant acollida a una programació cultural amb una mirada totalment «comarcal», com defensa Jordi Puig, i fins i tot, d’abast gironí.
El fotògraf Jordi Puig, actualment alcalde de Lladó, no pot oblidar haver vist a molts dels veïns més grans del seu poble plorar el dia del concert que va oferir l’orquestra Filharmonia del Conservatori de Girona, el juny passat, a l’església de Sant Feliu. Per a tots ells, aquell va ser un moment de gran emoció, la primera vegada, des que eren petits, que trepitjaven l’interior d’aquest edifici històric que preserva Lladó i que durant dècades havia restat del tot oblidat. Aquella emoció desbordada va servir no només per constatar l’encert del camí iniciat per l’Ajuntament fa prop de vint anys per preservar aquest patrimoni arquitectònic al bell mig del poble sinó que la gent s’adonés que «era urgent recuperar-lo». Una fita que ja enfila el tram final perquè l’església de Sant Feliu esdevingui «un espai escènic de referència a l’Alt Empordà» donant acollida a una programació cultural amb una mirada totalment «comarcal», com defensa Jordi Puig, i fins i tot, d’abast gironí.. L’església de Sant Feliu, que ha esdevingut l’skyline de Lladó, impressiona per fora, però encara ho fa més per dins. Una cúpula a setze metres d’alçada, les seves imponents parets que evidencien la pàtina del pas del temps, l’amplitud de l’única nau, les diverses capelles laterals, les sales i l’antic altar conserven l’empremta i la memòria del que va ser un dia remot, un tret diferencial que li aporta una personalitat única i que Jordi Puig és partidari de mantenir.. Tot i el seu origen medieval -està documentat des del 1017-, l’actual edifici data del segle XVIII i va ser construït pel prior Tomàs Verdaguer. Va ser la parròquia de la gent del poble fins a l’any 1929 quan va quedar fora de culte prenent el relleu l’església de la canònica de Santa Maria que sempre havia acollit a la comunitat religiosa fins que s’extingí el 1851. Sorprenentment, als anys 70 del segle XX, l’església de Sant Feliu, ja dessacralitzada, va acollir una fàbrica de filatures de l’empresa Gimferrer de Banyoles, amb llançadores que ocupaven la nau central, una activitat que es va allargar uns pocs anys. Herència d’aquell temps, però és un accés per vehicles en un lateral que encara es manté, ideal pel nou ús que se li vol donar a l’edifici. Després de la fàbrica, que molts veïns encara recorden, l’edifici va quedar abandonat fins que la greu decadència va empènyer a l’Ajuntament i el Bisbat de Girona a signar un acord de cessió durant cent anys que va permetre pensar en el futur.. Molts elements encara recorden el seu passat religiós. / Jordi Puig. El primer pas dins aquesta recuperació, essencial per la seva conservació, va ser la instal·lació d’un teulat nou, que va finançar la Diputació de Girona. També, a través de Patrimoni, es van realitzar diferents excavacions arqueològiques, les últimes l’any 2015 centrades en la capçalera de l’edifici. Jordi Puig recorda que cada any s’han anat fent petites inversions per anar preservant i adequant l’edifici ja pensant en el seu ús futur. Recentment, s’ha reforçat l’arcada del cor i s’han fet uns lavabos i aquest 2025 compten completar el terra, que està a mig fer, i dotar-lo d’una instal·lació elèctrica adequada per fer espectacles. L’alcalde avança que el següent pas serà «buidar l’espai», que actualment utilitza la brigada municipal com a magatzem: «I ja el tindrem lliure i preparat per fer un concert. Només faltaran les cadires i muntar l’escenari», una qüestió que no és menor, ja que caldrà trobar el suport econòmic. Tot i això, Sant Feliu, diu Puig, «pot servir tant per fer concerts, espectacles de dansa o, fins i tot, una fira», ja que l’escenari es preveu tindrà una part fixa i una altra mòbil que permetrà modular-ne la grandària.. Deambulant per l’interior es constata l’amplitud inusitada de l’espai. Rere on s’ubicarà l’escenari, a una banda de l’altar, l’alcalde avança que s’instal·laran els camerinos dels artistes i, a l’altra banda, una sala tècnica. A cada un dels laterals de l’església, a més, hi ha quatre capelletes i, al pis superior diferents sales àmplies, l’ús de les quals encara no està definit. La bona sonoritat també està garantida. De fet, durant el concert de l’any passat i amb l’església plena «va funcionar molt bé».. Imatge des del cor de l’església que permet copsar l’amplitud de l’edifici. / Jordi Puig. Actualment, Lladó disposa del Teatre El Sindicat amb una programació estable coordinada per un equip integrat per gent del poble i amb capacitat per a uns 160 espectadors. Va obrir portes el desembre del 2021 i, des d’aleshores, ha consolidat un públic fidel, un quaranta per cent del qual arriba de la resta de l’Alt Empordà, però també de comarques veïnes com el Pla de l’Estany i la Garrotxa. La idea, diu Jordi Puig, és que la programació de l’espai escènic de l’església de Sant Feliu, que serà molt més gran que el del Sindicat, podria estar gestionat pel mateix equip. El fet que la capacitat de públic es dobli permetrà pensar en espectacles ambiciosos, assegura l’alcalde convençut que aquest és un projecte «molt engrescador, no només per Lladó sinó també per la comarca». En aquest sentit, a l’Alt Empordà no es compta amb un espai escènic amb aquesta singularitat.
