Quan Jon López i Martxel Rodríguez miren enrere no poden deixar de pensar que els últims nou anys, des que va prendre vida la companyia de dansa contemporània Led Silhouette, han passat molt ràpid. Des de Lesaka, Navarra, els creadors aposten per l’experimentació, un camí que els ha dut satisfaccions i premis. «Ara vivim un moment dolç, gratificant, és quan ens adonem que ha valgut la pena tot el recorregut que hem fet», reflexiona López. L’última producció, Halley, que qualifiquen com «una de les més ambicioses», també de les més arriscades, es veurà aquest dissabte 22 de novembre, a les vuit del vespre, al Teatre El Jardí de Figueres.
Quan Jon López i Martxel Rodríguez miren enrere no poden deixar de pensar que els últims nou anys, des que va prendre vida la companyia de dansa contemporània Led Silhouette, han passat molt ràpid. Des de Lesaka, Navarra, els creadors aposten per l’experimentació, un camí que els ha dut satisfaccions i premis. «Ara vivim un moment dolç, gratificant, és quan ens adonem que ha valgut la pena tot el recorregut que hem fet», reflexiona López. L’última producció, Halley, que qualifiquen com «una de les més ambicioses», també de les més arriscades, es veurà aquest dissabte 22 de novembre, a les vuit del vespre, al Teatre El Jardí de Figueres.
Quan Jon López i Martxel Rodríguez miren enrere no poden deixar de pensar que els últims nou anys, des que va prendre vida la companyia de dansa contemporània Led Silhouette, han passat molt ràpid. Des de Lesaka, Navarra, els creadors aposten per l’experimentació, un camí que els ha dut satisfaccions i premis. «Ara vivim un moment dolç, gratificant, és quan ens adonem que ha valgut la pena tot el recorregut que hem fet», reflexiona López. L’última producció, Halley, que qualifiquen com «una de les més ambicioses», també de les més arriscades, es veurà aquest dissabte 22 de novembre, a les vuit del vespre, al Teatre El Jardí de Figueres.. Led Silhouette va començar a prendre forma, inicialment, entre les mans de Jon López i Cristina Reolid. El resultat va ser Moira, «el primer experiment escènic» que gira entorn la figura de Marilyn Monroe. Pocs mesos després, Martxel Rodríguez es va sumar a l’aventura. «Led Silhouette era aleshores un nom només, una espècie de joc. Tenia 22 anys, era gairebé una criatura, però amb l’arribada de Martxel a la meva vida ens ho vam començar a prendre més seriosament», diu Jon López. Així va néixer Creepy Crawly, una peça que els va començar a il·luminar dins el panorama nacional i que va donar peu a tota una sèrie de muntatges marcats per l’experimentació i la llibertat creativa. «Com la gran majoria dels artistes ens basem en el que ens passa a nosaltres, però amb el que també ens travessa com a societat i persones. Parlar de l’ara i d’allò que ens pot passar, però a la vegada que sigui moldejable perquè no sempre estàs en el mateix lloc o no t’afecten els mateixos temes i això, crec, afecta la nostra dansa, la manera de moure’ns, les influències o referents».. A Halley, hi ha aquest interès per treballar amb múltiples disciplines. Influïts pel cinema de ciència-ficció dels anys 80, la seva musicalitat i estètica, la companyia ha bastit un treball molt artesà amb una coreografia claustrofòbica, un univers sonor i una il·luminació inquietant, que esdevé una epopeia contemporània per parlar del temps i l’existència. «Els nostres treballs sempre comencen en unes coordenades, en un lloc», diu el director. A Halley, és un búnquer futurista sota vigilància on vuit ballarins es troben «aparentment tancats» i expressen la desesperació per trobar una sortida, tot emmarcat en un ambient postapocalíptic. Apropar-se a una distopia no és massa habitual en dansa. Ells, diuen, fan el que els excita veure com a públic, allò que els sedueix. «Són projectes que surten del marc d’alguna cosa bella, no és només el cos el que et guia sinó també els elements». A més, els permet abordar, tant en l’argument com en la part física, temes universals com «el cansament, la lluita de somnis o la rebel·lia contra la injustícia».. Les coreografies de Led Silhouette venen marcades per l’experimentació i la llibertat creativa. / Irantzu Pastor. Tant Jon López com Martxel Rodríguez se senten orgullosos de formar part de la «família Veronal i de continuar rellegint aquests codis i maneres de treballar» que han creat escola. «Som fills de Marcos Morau, en molts sentits; ell és com un far que ens guia, però que no ens acaba cegant», assegura Jon López. Morau va ser vital en el muntatge anterior, Los perros, gran èxit de Led Silhouette, portant la direcció artística. A Halley, ha fet l’acompanyament artístic, un suport que agraeixen generosament.
