Dos espectaculars elefants de xapa galvanitzada i de sis metres d’alçada amb llargues potes han crescut i arrelat -literalment, perquè aquestes tenen forma d’extenses arrels- al pati de la casa on viu i treballa, des de fa dos anys, l’escultor argentí Rubén Mañas, a Castelló d’Empúries, on es va establir fa quatre dècades atret pel paracaigudisme. Tot i acumular molts treballs artístics que han viatjat arreu del país i Europa, la creació d’aquests dos elefants és un projecte molt personal, «una bogeria», com ell la defineix, que va començar a imaginar tres anys enrere en col·laboració amb l’amic i arquitecte tècnic Guillermo Gonzalvo, qui col·labora amb l’estructura. Després de molt temps creant-los peça a peça sota cobert, ara, quan els ha tocat créixer, han necessitat sortir a l’exterior i veure la llum, davant la sorpresa dels mateixos creadors i veïns.
Dos espectaculars elefants de xapa galvanitzada i de sis metres d’alçada amb llargues potes han crescut i arrelat -literalment, perquè aquestes tenen forma d’extenses arrels- al pati de la casa on viu i treballa, des de fa dos anys, l’escultor argentí Rubén Mañas, a Castelló d’Empúries, on es va establir fa quatre dècades atret pel paracaigudisme. Tot i acumular molts treballs artístics que han viatjat arreu del país i Europa, la creació d’aquests dos elefants és un projecte molt personal, «una bogeria», com ell la defineix, que va començar a imaginar tres anys enrere en col·laboració amb l’amic i arquitecte tècnic Guillermo Gonzalvo, qui col·labora amb l’estructura. Després de molt temps creant-los peça a peça sota cobert, ara, quan els ha tocat créixer, han necessitat sortir a l’exterior i veure la llum, davant la sorpresa dels mateixos creadors i veïns.
Dos espectaculars elefants de xapa galvanitzada i de sis metres d’alçada amb llargues potes han crescut i arrelat -literalment, perquè aquestes tenen forma d’extenses arrels- al pati de la casa on viu i treballa, des de fa dos anys, l’escultor argentí Rubén Mañas, a Castelló d’Empúries, on es va establir fa quatre dècades atret pel paracaigudisme. Tot i acumular molts treballs artístics que han viatjat arreu del país i Europa, la creació d’aquests dos elefants és un projecte molt personal, «una bogeria», com ell la defineix, que va començar a imaginar tres anys enrere en col·laboració amb l’amic i arquitecte tècnic Guillermo Gonzalvo, qui col·labora amb l’estructura. Després de molt temps creant-los peça a peça sota cobert, ara, quan els ha tocat créixer, han necessitat sortir a l’exterior i veure la llum, davant la sorpresa dels mateixos creadors i veïns.. Quan s’observa aquests dos elefants gegants, inevitablement es recorda els elefants dalinians, tot i que aquells tenien llargues i fràgils potes d’aranya. Que els de Rubén Mañas tinguin arrels no és casualitat, ja que l’artista vol homenatjar el mestre, però, al mateix temps, apuntalar la idea que «a Castelló van néixer els elefants de Dalí». Habitualment, les obres de Mañas, que, principalment, reprodueix animals, no tenen estructura, però l’alçada i volum d’aquestes dues bèsties ho exigia. «Això s’ha de veure com que el que està per fora és un esquelet extern, com un escorpí o llagosta, i el que està dins, un vertebrat», descriu Gonzalvo totalment meravellat davant les peces que, des de fa pocs dies, van prenent forma en conjunt a l’aire lliure on s’estan completant.. Rubén Mañas i el seu company d’aventura, Guillermo Gonzalvo, treballant, la setmana passada. / Cristina Vilà. La creació d’aquests dos elefants va iniciar-se fa tres anys i, en el procés, ha estat clau la complicitat d’amics que els han facilitat naus i grues per treballar. Només els tres primers mesos, però els van dedicar a «pensar» com podien fer realitat aquest projecte insòlit que ha estat, asseguren, «un desafiament» i que ara ja enfila l’últim tram. Les escultures, que es desmunten per facilitar el transport en camió, no tenen soldadures per evitar l’oxidació, sinó que les parts estan fixades amb cargols. També, pensant en l’Empordà i la tramuntana, la base permet subjectar les obres perfectament.. Les dues escultures gegants que estan creixent al pati de la casa on viu Mañas. / Cristina Vilà. La voluntat dels creadors seria que els dos elefants, que un turista italià resident a Àfrica els va informar que eren mascle i femella, s’instal·lessin en alguna rotonda propera a l’Empordà o bé que formessin part d’una institució. Rubén Mañas també ha rebut invitacions per exhibir-les a Tolosa.. A banda dels dos elefants, el pati de la casa sembla una galeria d’escultures a l’aire lliure, obres que Mañas ha creat els últims anys: un tauró imponent, un cavall que va servir per il·lustrar la portada d’un llibre de poemes eròtics o un motorista. Si al garatge hi ha un drac, que el dia de Sant Jordi va exhibir a l’entrada, a l’interior de la casa s’exposen un munt de peces, reproduccions d’insectes com cigales, ocells com ara flamencs, mamífers o rèptils, alguns a gran escala o a mida natural, fets en xapa galvanitzada. La majoria són escultures que es poden instal·lar a les façanes o parets, però també que poden usar-se com a punts de llum. Altres estan fetes amb cartró, peça a peça retallades i unides, amb una tècnica pròpia que Rubén Mañas ha perfeccionat.. Un fantàstic drac reposa al garatge de la casa. / Cristina Vilà. L’escultor, que ha exposat a la Ruta de l’Art, però també a l’estranger, explica que es va iniciar en el món de l’art a l’Argentina, el seu país d’origen, on es va formar i que els primers encàrrecs que va rebre estaven vinculats al món del teatre i l’escenografia. Aleshores treballava amb cartó fins que, quan algú li va demanar que volia allò mateix per instal·lar-ho al jardí, va començar a explorar la xapa, tant galvanitzada com oxidada. De l’Argentina va arribar a l’Empordà fa quaranta anys i a Castelló va entrar a formar part de l’equip de Falgàs, on va treballar durant quasi vint-i-cinc anys com a modelista creant centenars de figures: «Feia des d’un cotxe a un coet i allò em va donar molt ofici perquè no els importava amb quin material ho fes, ells treien el motlle i en fabricaven milers. L’original, però era meu i vaig treballar amb cartró, guix, fusta o amb el que fos per aconseguir la peça». Actualment, està jubilat, però la seva passió l’empeny a continuar creant constantment i a trencar «els límits, fer treballar el cap i veure com pot arribar» al destí somiat.