L’insecte parasitoide d’origen sud-africà introduït pel Departament d’Agricultura als camps de cítrics de les Terres de l’Ebre per frenar la proliferació de la temuda plaga del cotonet ha aconseguit adaptar-se i dispersar-se per complir la seva funció. Tant és així, que els tècnics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) encarregats de desenvolupar el projecte, valoren ara, quatre anys després de la seva primera introducció, deixar d’alliberar-lo. Tot i assumir que podrà erradicar definitivament la plaga del cotonet asseguren que es tracta d’un mètode de control biològic que, de forma efectiva, ha limitat la seva afectació, que podria arribar a malmetre el 40% de la producció.
Anteriorment al seu alliberament, la primavera de 2021, l’IRTA va importat i criar durant mesos a les seves instal·lacions d’Amposta exemplars d”Anagyrus aberiae’. És un insecte parasitoide provinent de Sud-àfrica, el mateix lloc d’on és originària la plaga del cotonet (‘Delottococcus aberiae’) que amenaça els camps de tarongers i mandariners ebrencs. L’insecte pon ous dins dels paràsits del cotonet, causant-los la mort. D’allí mateix naixen les larves dels parasitoides que es transformaran en adults i es dispersin per l’agrosistema citrícola augmentant la seva població buscant el cotonet.
El balanç d’aquest sistema després d’alliberaments al llarg de quatre anys, segons ha palesat el delegat de l’IRTA a les Terres de l’Ebre, José Miguel Campos, presenta resultats positius. “Creiem que ha tingut una resposta molt bona, tant pel que fa a la dispersió com en quant a percentatge de parasitisme. És un exemple de com mitjançant la utilització d’aquests agents biològics hem arribar a un control exitós d’una plaga que realment tenia un impacte sobre el sector citrícola”, ha constat.
L’insecte sud-africà, segons ha precisat Campos, “s’ha adaptat a les condicions locals de manera exitosa perquè ha sigut capaç de reproduir-se per ell mateix i les poblacions s’han incrementat passant l’hivern d’una campanya a l’altra”. Al mateix temps, el parasitoide s’ha dispersat “colonitzant totes les zones de cítrics de les Terres de l’Ebre”, algunes de les quals es troben força allunyades. A partir de la zona de Tortosa i Bítem més cap al nord i fins al sud, cap a Alcanar, detectant-se insectes a cinc quilòmetres del punt de solta. “No hi havia una continuïtat de la plaga que facilités la seva dispersió sinó que ell mateix s’anava dispersant d’unes zones cap a les altres”, ha precisat. Segons l’IRTA, a més, la presència d’aquest insecte forà, estudiada i autoritzada prèviament per les autoritats estatals, no representa cap perill per als ecosistemes locals.
Malgrat aquests resultats satisfactoris, Campos avisa que no es pot parlar en cap cas d’erradicació de la plaga. De moment, s’ha aconseguit reduir la plaga “per sota d’un llindar determinat”. Un escenari que permet, això sí, valorar si val la pena continuar aplicant les mesures iniciades fa quatre anys.
Aquest cas de lluita biològica contra les plagues, un encàrrec directe del Departament d’Agricultura, és un dels principals projectes que l’IRTA té en marxa a les Terres de l’Ebre.
Taula institucional al Delta
Aquest dijous, l’organisme ha celebrat una Taula Institucional a les Terres de l’Ebre, amb la presència de representants territorials del Govern, de l’administració local o de la Cambra de Comerç de Tortosa per donar compte de la seva activitat de recerca i l’impacte que genera. També, per “escoltar les seves necessitats” del territori, ha precisat el director general de l’IRTA, Josep Usall.
“Necessitem saber quins són aquests reptes, quins són els problemes que té el sector i nosaltres orientem la recerca cap a aquestes àrees temàtiques”, ha subratllat. A banda del cas de la lluita biològica contra la plaga del cotonet de Sud-Àfrica, l’organisme treballa en projectes com la posada en marxa -juntament amb els productors de mol·luscs- d’un viver d’ostres al delta de l’Ebre; la millora de la gestió de les aigües de les badies per al cultiu de mol·luscos i la preservació ambiental a partir de les dades del programa europeu Copernicus; o la recerca per trobar varietats d’arròs resilients que s’adaptin als reptes del canvi climàtic i a les alteracions agronòmiques del terreny.
L’IRTA constata l’efectivitat d’un insecte forà contra la plaga del cotonet dels cítrics és un article de EbreDigital.cat.
L’insecte parasitoide provenent d’Àfrica del Sud, que va ser introduït pel Departament d’Agricultura als cultius de cítrics dels camps de les Terres de l’Ebre per controlar la proliferació de la perillosa plaga del cotonet, ha sabut adaptar-se i escampar-se efectivament per dur a terme la seva tasca. De fet, els especialistes de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que treballen en el projecte estan considerant, quatre anys després de la seva introducció inicial, deixar de fer-ne alliberaments. Tot i que es confia en la possibilitat d’eliminar completament la plaga del cotonet, afirmant que és un mètode de control biològic que ha conseguit reduir notablement el seu impacte, que podria danyar fins al 40% de la producció. Abans de la seva introducció, a la primavera de 2021, l’IRTA va importar i criar durant mesos exemplars d'»Anagyrus aberiae» a les seves instal·lacions d’Amposta. Es tracta d’un insecte parasitoide originari de Sud-àfrica, la mateixa regió d’on prové la plaga del cotonet (‘Delottococcus aberiae’), que posa en perill els camps de tarongers i mandarines de les Terres de l’Ebre. L’insecte diposita ous dins dels paràsits del cotonet, provocant la seva mort. Les larves dels parasitoides neixen en aquest mateix lloc, esdevenint adults que es dispersaran per l’agrosistema dels cítrics, augmentant així la seva població mentre busquen el cotonet. El balanç d’aquest sistema, després dels alliberaments realitzats durant quatre anys, segons ha indicat José Miguel Campos, delegat de l’IRTA a les Terres de l’Ebre, mostra resultats encoratjadors. Considerem que ha obtingut una resposta molt positiva, tant en relació amb la dispersió com amb el percentatge de parasitisme. «Aquest és un exemple de com, gràcies a l’ús d’aquests agents biològics, hem aconseguit controlar de manera efectiva una plaga que impactava notablement el sector citrícola», ha afirmat. L’insecte sud-africà, com ha explicat Campos, «s’ha adaptat amb èxit a les condicions locals, ja que ha pogut reproduir-se de manera autònoma i les seves poblacions han crescut entre les diferents campanyes hivernals.»
L’insecte parasitoide provenent d’Àfrica del Sud, que va ser introduït pel Departament d’Agricultura als cultius de cítrics dels camps de les Terres de l’Ebre per controlar la proliferació de la perillosa plaga del cotonet, ha sabut adaptar-se i escampar-se efectivament per dur a terme la seva tasca. Així, els especialistes de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que treballen en el projecte han confirmat l’eficàcia d’un insecte exòtic per controlar la plaga del cotonet que afecta els cítrics, tal com es reporta a EbreDigital.cat.
L’insecte parasitoide provenent d’Àfrica del Sud, que va ser introduït pel Departament d’Agricultura als cultius de cítrics dels camps de les Terres de l’Ebre per controlar la proliferació de la perillosa plaga del cotonet, ha sabut adaptar-se i escampar-se efectivament per dur a terme la seva tasca. De fet, els especialistes de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que treballen en el projecte estan considerant, quatre anys després de la seva introducció inicial, deixar de fer-ne alliberaments. Tot i que es confia en la possibilitat d’eliminar completament la plaga del cotonet, afirmant que és un mètode de control biològic que ha conseguit reduir notablement el seu impacte, que podria danyar fins al 40% de la producció. Abans de la seva introducció, a la primavera de 2021, l’IRTA va importar i criar durant mesos exemplars d'»Anagyrus aberiae» a les seves instal·lacions d’Amposta. Es tracta d’un insecte parasitoide originari de Sud-àfrica, la mateixa regió d’on prové la plaga del cotonet (‘Delottococcus aberiae’), que posa en perill els camps de tarongers i mandarines de les Terres de l’Ebre. L’insecte diposita ous dins dels paràsits del cotonet, provocant la seva mort. Les larves dels parasitoides neixen en aquest mateix lloc, esdevenint adults que es dispersaran per l’agrosistema dels cítrics, augmentant així la seva població mentre busquen el cotonet. El balanç d’aquest sistema, després dels alliberaments realitzats durant quatre anys, segons ha indicat José Miguel Campos, delegat de l’IRTA a les Terres de l’Ebre, mostra resultats encoratjadors. Considerem que ha obtingut una resposta molt positiva, tant en relació amb la dispersió com amb el percentatge de parasitisme. «Aquest és un exemple de com, gràcies a l’ús d’aquests agents biològics, hem aconseguit controlar de manera efectiva una plaga que impactava notablement el sector citrícola», ha afirmat. L’insecte sud-africà, com ha explicat Campos, «s’ha adaptat amb èxit a les condicions locals, ja que ha pogut reproduir-se de manera autònoma i les seves poblacions han crescut entre les diferents campanyes hivernals.»