Llançà torna a vestir-se de festa per honorar la Verge del Carme, patrona dels pescadors i protectora de la gent de mar. Aquesta celebració, profundament arrelada a la identitat del municipi, tindrà lloc entre els dies 11 i 16 de juliol, amb un programa ric i divers que combina tradició religiosa, cultura popular i activitats lúdiques.
Llançà torna a vestir-se de festa per honorar la Verge del Carme, patrona dels pescadors i protectora de la gent de mar. Aquesta celebració, profundament arrelada a la identitat del municipi, tindrà lloc entre els dies 11 i 16 de juliol, amb un programa ric i divers que combina tradició religiosa, cultura popular i activitats lúdiques.
Llançà torna a vestir-se de festa per honorar la Verge del Carme, patrona dels pescadors i protectora de la gent de mar. Aquesta celebració, profundament arrelada a la identitat del municipi, tindrà lloc entre els dies 11 i 16 de juliol, amb un programa ric i divers que combina tradició religiosa, cultura popular i activitats lúdiques.. Les festes començaran amb força el divendres 11 de juliol, amb la ja clàssica Travessia de la Verge del Carme, un acte simbòlic que evoca l’estreta relació entre el poble i el mar. Els més petits podran gaudir, tot seguit, d’una tarda de jocs infantils. La nit arribarà carregada de música i festa, amb el ball de Festa Major, protagonitzat pel grup Tutú-Keke i les sessions de DJ Lia Jesen, que animaran la plaça fins ben entrada la matinada.. El dissabte 12, la diversió continuarà amb l’animació infantil de Jordi Pacheco, un habitual de les festes empordaneses. A les 20:00 h, l’Espai Tramuntana obrirà portes amb una doble cita cultural: la seva inauguració i la presentació de l’exposició Aquarel·la i Sensibilitat, de l’artista Dolors Bolaños. A la nit, el ritme tornarà a prendre el protagonisme amb La Loca Histeria i DJ Alegre, en una altra sessió de ball oberta a tothom.. El diumenge 13 de juliol arribarà un dels moments més esperats pels amants de la tradició marinera: la cantada d’havaneres amb Son de l’Havana. L’acte, programat per les 22:30 h, inclourà el tradicional rom cremat, que elaboraran, com cada any, els Amics del Cremat, fidel custodi d’aquesta recepta i ritual tan nostrat. A mitjanit, el castell de focs artificials il·luminarà el cel de Llançà i posarà el punt final a un cap de setmana intens i emotiu.. Les activitats continuaran també entre setmana. El dilluns 14 de juliol serà el torn de la calma, amb una tarda de jocs de taula pensada per a compartir en família o amb amics. El dimarts 15, l’esport i la música prendran el relleu amb un torneig de vòlei i, posteriorment, el concert «Llançà Sona», una proposta musical amb talent local que busca fer sonar l’esperit jove del poble.. El punt culminant arribarà el dimecres 16 de juliol, dia de la Mare de Déu del Carme. Els actes religiosos començaran a les 11:00 h amb una missa solemne cantada per la Coral Palandriu, i continuaran amb la processó de la Verge del Carme, que recorrerà el port i el passeig marítim. L’acte, un dels més emotius i participatius de les festes, estarà amenitzat per la xaranga Damm-er i aplegarà fidels, pescadors i famílies senceres que s’estimen aquesta tradició com una part essencial del seu llegat.. La devoció a la Verge del Carme a Llançà té arrels centenàries. La festivitat es va començar a celebrar de manera organitzada al llarg del segle XIX, coincidint amb el creixement de la confraria de pescadors i l’augment del comerç marítim. La Mare de Déu del Carme, coneguda també com “l’estrella del mar”, és considerada una protectora per als mariners i pescadors, que li reten homenatge amb processons, pregàries i ofrenes, tot esperant la seva protecció durant les sortides a la mar. Durant dècades, la processó marinera ha estat el cor simbòlic de la celebració: una comitiva de barques engalanades, que solien portar la imatge de la Verge des del port fins a mar oberta, acompanyada pels tocs de sirena i els cants populars. Avui, tot i que la processó es fa a peu, l’esperit mariner roman viu, i la participació ciutadana demostra que aquesta festa segueix sent un punt de trobada entre fe, memòria i identitat local.
