«Han estat tres anys de feina, molt estressants, però també apassionants. Aquestes 824 pàgines són el meu testament de vida i d’artista que es pot llegir com una novel·la perquè la meva vida ho és i mai imaginada en aquells inicis». Així es referia el pintor Lluís Roura al llibre de memòries que ha escrit coincidint amb els seus vuitanta anys, divendres passat, en un acte a l’església Sant Pere de Figueres acompanyat càlidament de desenes d’amics, família i admiradors.
«Han estat tres anys de feina, molt estressants, però també apassionants. Aquestes 824 pàgines són el meu testament de vida i d’artista que es pot llegir com una novel·la perquè la meva vida ho és i mai imaginada en aquells inicis». Així es referia el pintor Lluís Roura al llibre de memòries que ha escrit coincidint amb els seus vuitanta anys, divendres passat, en un acte a l’església Sant Pere de Figueres acompanyat càlidament de desenes d’amics, família i admiradors.
«Han estat tres anys de feina, molt estressants, però també apassionants. Aquestes 824 pàgines són el meu testament de vida i d’artista que es pot llegir com una novel·la perquè la meva vida ho és i mai imaginada en aquells inicis». Així es referia el pintor Lluís Roura al llibre de memòries que ha escrit coincidint amb els seus vuitanta anys, divendres passat, en un acte a l’església Sant Pere de Figueres acompanyat càlidament de desenes d’amics, família i admiradors.. El forense Narcís Bardalet va rememorar la precària infantesa del pintor a qui titllà «d’exemple de superació». També va fer esment de la trajectòria «del pintor de la llum», un artista que ha pintat fins a 6.500 quadres i que exposa una peça al Palau de la Zarzuela al costat d’un Goya. L’exalcalde Santi Vila va descriure el llibre «de memòries enciclopèdiques» i d’exemple «de vida explicada des del jo». Vila en va destacar la riquesa de la llengua i com «travessa els llocs comuns de la memòria». A banda de la presentació del llibre també es va inaugurar una exposició retrospectiva de Roura al Claustre que es podrà visitar fins al 3 de maig.. Durant l’acte a l’església de Sant Pere, l’artista es va mostrar «decebut» amb l’Ajuntament de Figueres, ja que després de sol·licitar L’Escorxador per ampliar la mostra no se li va «concedir» tot afegint que «no vaig veure cap interés, només bones paraules i excuses piadoses». Tot seguit, va demanar que «el Museu de l’Empordà no s’oblidi dels pintors de l’Empordà perquè si recuperem la memòria d’aquests pintors farem justícia». Cal dir que des del consistori es reconeixen les converses amb l’artista per aquest tema, però afegeixen que aquestes no van fructificar. Les paraules de Roura arriben just després de l’anunci públic de la reobertura del Museu de l’Empordà, el 2 de maig, després de la reforma de les quatre plantes de l’edifici que acull la col·lecció permanent. En aquesta remodelació, s’especifica que els artistes empordanesos seran molt presents i estaran ben representats.. Subscriu-te per seguir llegint
