L’Església catòlica compta 266 papes, des de Sant Pere fins al recent decés del papa Francesc. Al llarg de vint-i-un segles s’han nomenat 214 pontífexs d’Itàlia (considerant les fronteres actuals del país); 16 francesos; set grecs; quatre alemanys; i quatre de Síria -al segle VIII, en aquell temps, part de l’imperi bizantí-, com a principals nacionalitats. Gairebé el 95% han sigut europeus, i només 12 caps de l’església provenien de fora d’aquestes fronteres: vuit asiàtics, tres africans i un americà: Francesc, de l’Argentina, el primer en 12 segles. Al llarg de dos mil·lennis hi ha hagut també dos papes espanyols, concretament del País Valencià: Calixt III (1455-1458) i el xativí Alexandre VI (1492-1503), ambdós de la família Borja.
La jerarquia eclesiàstica catòlica ha tingut caps d’una vintena de països, considerant les seves fronteres actuals, segons les dades del Vaticà. Principalment, de països europeus (el 95%) i, particularment d’Itàlia (el 80%). Més de 200 papes són nascuts al país transalpí, tal com el coneixem avui, si bé alguns són de regions que en el moment de ser nomenats no en formaven part. En qualsevol cas, la immensa majoria de papes que ha tingut l’Església catòlica són d’aquest territori.
La segona nacionalitat que més papes ha proveït és la francesa, amb un total de 16 pontífexs, també segons les dades oficials del Vaticà. El primer, Silvestre II, va ser el darrer papa del primer mil·lenni. Originari de la regió d’Aquitània, va tenir un papat curt de menys de cinc anys. El darrer bisbe de Roma francès, ja al segle XIV, va ser Gregori VIII, originari de Rosiers d’Égletons (Occitània).
Al llarg de dos mil·lennis s’han nomenat també quatre caps de l’església d’origen germànic. Els tres primers van exercir consecutivament durant el segle XI. El darrer, ja en ple segle XXI va ser, precisament, l’antecessor del papa Francesc: el bavarès Joseph Ratzinger (Benet XVI), recordat entre moltes altres coses per haver sigut el primer papa que va renunciar el càrrec després de Gregori XII (al segle XV).
Els papes asiàtics
I la tercera nacionalitat que despunta, després del domini aclaparador de papes italians, és la siriana, amb quatre pontífexs. Els quatre ho van ser entre els segles II i VIII, un en la darrera etapa de l’imperi romà d’occident i tres ja en temps de l’imperi romà d’orient, que s’estenia. Els altres papes asiàtics que ha tingut l’església -9 en total- són de l’actual Turquia (2), Israel i Palestina.
Al llistat històric de papes hi figuren també tres pontífexs de “l’Àfrica”. El vaticà referencia així els tres caps de l’església originaris de l’actual Tunis i Algèria, territoris de l’aleshores província africana de l’imperi romà. El primer dels tres, Víctor I, va ser-ho a finals del segle II; el segon, Melquíades, ja al segle IV; I Gelasi I, a finals del segle V.
Dos papes valencians
Dins del reduït grup de països que han engreixat la llista de papes amb més d’un representant hi ha l’estat espanyol. Al segle XV, la família de la noblesa valenciana dels Borja va situar fins a dos pontífexs al cim de l’Església catòlica. El primer va ser Alonso Borja (Torre de Canals), que va adoptar el nom de Calixt III i va ser papa entre els anys 1455 i 1458. Un quart de segle més tard va ser el torn de Rodrigo de Borja, nascut a Xàtiva, que va exercir com a papa Alexandre VI fins al tombant de segle XVI (1492-1503).
Francesc, el primer no europeu des del segle VIII
L’eurocentrisme de l’Església ha estat tan acusat que el recentment traspassat papa Francesc no tan sols va ser el primer pontífex de la història nascut al continent americà, sinó que també va ser el primer no europeu nomenat des del segle VIII. Justament, aquell segle es van proclamar quatre papes asiàtics, en època de l’imperi romà d’orient.
Des de l’existència del conclave (1274), la reunió a porta tancada dels cardenals que escullen el Bisbe de Roma, s’han nomenat una norantena de papes. Tots ells, menys el desaparegut Jorge Mario Bergoglio, europeus. De fet, com s’ha dit, el papa Francesc és l’únic exemple d’un pontífex americà no només d’aquest període concret, sinó de tota la història de l’església catòlica.
Amb tot, el de Francesc ha estat el tercer papat consecutiu d’un cardenal no italià. El seu antecessor, Benet XVI, era d’origen alemany, i el papa Joan Pau II (Karol Wojtyła), polonès. Però cal retrocedir fins al 1523 per tornar a trobar un papa no originari d’Itàlia: el papa Adrià VI, d’Utrecht, l’únic pontífex originari dels Països Baixos.
L’origen històric dels 266 papes: el 80% de pontífexs són italians, i només 12 no europeus és un article de EbreDigital.cat.
L’Església catòlica compta 266 papes, des de Sant Pere fins al recent decés del papa Francesc. Al llarg de vint-i-un segles s’han nomenat 214 pontífexs d’Itàlia (considerant les fronteres actuals del país); 16 francesos; set grecs; quatre alemanys; i quatre de Síria -al segle VIII, en aquell temps, part de l’imperi bizantí-, com a principals nacionalitats. Gairebé el 95% han sigut europeus, i només 12 caps de l’església provenien de fora d’aquestes fronteres: vuit asiàtics, tres africans i un americà: Francesc, de l’Argentina, el primer en 12 segles. Al llarg de dos mil·lennis hi ha hagut també dos papes espanyols, concretament del País Valencià: Calixt III (1455-1458) i el xativí Alexandre VI (1492-1503), ambdós de la família Borja.. La jerarquia eclesiàstica catòlica ha tingut caps d’una vintena de països, considerant les seves fronteres actuals, segons les dades del Vaticà. Principalment, de països europeus (el 95%) i, particularment d’Itàlia (el 80%). Més de 200 papes són nascuts al país transalpí, tal com el coneixem avui, si bé alguns són de regions que en el moment de ser nomenats no en formaven part. En qualsevol cas, la immensa majoria de papes que ha tingut l’Església catòlica són d’aquest territori.. La segona nacionalitat que més papes ha proveït és la francesa, amb un total de 16 pontífexs, també segons les dades oficials del Vaticà. El primer, Silvestre II, va ser el darrer papa del primer mil·lenni. Originari de la regió d’Aquitània, va tenir un papat curt de menys de cinc anys. El darrer bisbe de Roma francès, ja al segle XIV, va ser Gregori VIII, originari de Rosiers d’Égletons (Occitània).. Al llarg de dos mil·lennis s’han nomenat també quatre caps de l’església d’origen germànic. Els tres primers van exercir consecutivament durant el segle XI. El darrer, ja en ple segle XXI va ser, precisament, l’antecessor del papa Francesc: el bavarès Joseph Ratzinger (Benet XVI), recordat entre moltes altres coses per haver sigut el primer papa que va renunciar el càrrec després de Gregori XII (al segle XV).. Els papes asiàtics. I la tercera nacionalitat que despunta, després del domini aclaparador de papes italians, és la siriana, amb quatre pontífexs. Els quatre ho van ser entre els segles II i VIII, un en la darrera etapa de l’imperi romà d’occident i tres ja en temps de l’imperi romà d’orient, que s’estenia. Els altres papes asiàtics que ha tingut l’església -9 en total- són de l’actual Turquia (2), Israel i Palestina.. Al llistat històric de papes hi figuren també tres pontífexs de “l’Àfrica”. El vaticà referencia així els tres caps de l’església originaris de l’actual Tunis i Algèria, territoris de l’aleshores província africana de l’imperi romà. El primer dels tres, Víctor I, va ser-ho a finals del segle II; el segon, Melquíades, ja al segle IV; I Gelasi I, a finals del segle V.. Dos papes valencians. Dins del reduït grup de països que han engreixat la llista de papes amb més d’un representant hi ha l’estat espanyol. Al segle XV, la família de la noblesa valenciana dels Borja va situar fins a dos pontífexs al cim de l’Església catòlica. El primer va ser Alonso Borja (Torre de Canals), que va adoptar el nom de Calixt III i va ser papa entre els anys 1455 i 1458. Un quart de segle més tard va ser el torn de Rodrigo de Borja, nascut a Xàtiva, que va exercir com a papa Alexandre VI fins al tombant de segle XVI (1492-1503).. Francesc, el primer no europeu des del segle VIII. L’eurocentrisme de l’Església ha estat tan acusat que el recentment traspassat papa Francesc no tan sols va ser el primer pontífex de la història nascut al continent americà, sinó que també va ser el primer no europeu nomenat des del segle VIII. Justament, aquell segle es van proclamar quatre papes asiàtics, en època de l’imperi romà d’orient.. Des de l’existència del conclave (1274), la reunió a porta tancada dels cardenals que escullen el Bisbe de Roma, s’han nomenat una norantena de papes. Tots ells, menys el desaparegut Jorge Mario Bergoglio, europeus. De fet, com s’ha dit, el papa Francesc és l’únic exemple d’un pontífex americà no només d’aquest període concret, sinó de tota la història de l’església catòlica.. Amb tot, el de Francesc ha estat el tercer papat consecutiu d’un cardenal no italià. El seu antecessor, Benet XVI, era d’origen alemany, i el papa Joan Pau II (Karol Wojtyła), polonès. Però cal retrocedir fins al 1523 per tornar a trobar un papa no originari d’Itàlia: el papa Adrià VI, d’Utrecht, l’únic pontífex originari dels Països Baixos.. L’origen històric dels 266 papes: el 80% de pontífexs són italians, i només 12 no europeus és un article de EbreDigital.cat.
L’Església catòlica compta 266 papes, des de Sant Pere fins al recent decés del papa Francesc. Al llarg de vint-i-un segles s’han nomenat 214 pontífexs d’Itàlia (considerant les fronteres actuals del país); 16 francesos; set grecs; quatre alemanys; i quatre de Síria -al segle VIII, en aquell temps, part de l’imperi bizantí-, com a principals […] L’origen històric dels 266 papes: el 80% de pontífexs són italians, i només 12 no europeus és un article de EbreDigital.cat.
L’origen històric dels 266 papes: el 80% de pontífexs són italians, i només 12 no europeus – EbreDigital.cat. Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. «}. maig19a Fira de l’Arròs i el Comerç de l’AldeaCategoriaFires i FestesPoblacióL’Aldea. Del 25 d’abril al 3 de maig | Forn de la Canonja (Tortosa) Exposició ‘Pete Seeger, el poder transformador de la cançó’ Dijous 1 de maig | 18:30h | Espai de la Jota (Tortosa) Taller de cançons de Pete Seeger, amb Arturo Gaya. > Gratuït amb reserva prèvia. Divendres 2 de maig | 18:30h | Espai de la Jota (Tortosa) Taller de cançons de Pete Seeger, amb Rah-mon Roma. > Gratuït amb reserva prèvia. Dissabte 3 de maig | 20:30h | Forn de la Canonja (Tortosa) Sopar cantat. Durant el sopar hi haurà un record al concert clandestí del 1971 al Bar Llopart del barri de Sants, amb l’assistència de Jordi Llopart. > Reserva prèvia. Diumenge 4 de maig | Passeig de les Moreres (Benifallet) Navegant l’Ebre en l’aniversari de Pete Seeger 11:00h | Passeigs amb el llagut Benifallet. Reserva prèvia. 13:00h | Dinar popular. Reserva prèvia. 14:30h | Concert participatiu. Gratuït. 16:00h | Concert amb Tren Seeger i Els Seegers. Gratuït.. «}. maigNavegant l’Ebre en l’aniversari de Pete SeegerCategoriaCulturaPoblacióBenifallet. Durant tota la setmana, podreu gaudir d’una àmplia varietat de propostes per a totes les edats. Música, tallers, espectacles i molt més us esperen!. Consulta el programa aquí. «}. maigPrimera Setmana Cultural PerellonencaCategoriaCultura,JornadaPoblacióEl Perelló. maig21a Fira Gastronòmica de la SéniaCategoriaFires i Festes,GastronomiaPoblacióLa Sénia. Enguany, el festival se celebra el mes de maig, i el tret de sortida serà dijous 15 de maig, amb la celebració de la gala de lliurament de premis del Concurs de Vins amb DO Terra Alta que, un any més, se celebrarà a l’Esglèsia del Poble Vell de Corbera. L’acte estarà amenitzat per la poesia musicalitzada a ritme de jazz de Laura Garí.. Un cop finalitzada la gala de premis, se servirà el sopar que, com és ja tradició, anirà a càrrec de Vicent Guimerà, xef guardonat amb una Estrella Michelin pel seu restaurant L’Antic Molí d’Ulldecona.. El divendres 16, l’epicentre del festival es trasllada a Gandesa, que acollirà una de les novetats d’aquesta edició de la Primavera: el Tardeo DO Terra Alta, un espai de trobada on es podran tastar vins monovarietals de garnatxes blanques i garnatxes peludes, i maridar-los amb les propostes gastronòmiques de Vicent Guimerà.. El tardeo tindrà lloc a partir de les 19 h a la Plaça del Comerç de Gandesa, i arrencarà amb la Xaranga Estrella Band. El grup de les Terres de l’Ebre serà l’encarregat d’animar les dues primeres hores d’aquest acte, que s’allargarà fins a les 23 h, amb la música de Dj. Mando.. Prèviament a la celebració del tardeo, els fans del programa Els Teloners de Rac1, mitjà oficial de la tercera edició de la Primavera DO Terra Alta, tindran l’oportunitat d’assistir a la seva emissió en directe, que tindrà lloc des de la mateixa Plaça del Comerç de 15 h a 16 h.. Dissabte 17, a les 12 h, la Plaça Major de Batea acollirà una nova edició de la Mostra de Vins DO Terra Alta. Els assistents podran gaudir d’una àmplia gamma de propostes vinícoles que aniran des de les tradicionals garnatxes blanques fins als vins joves d’aquesta anyada, passant pels vins premiats en l’edició del Concurs de Vins amb DO Terra Alta, que s’haurà celebrat el dijous.. Com cada any, els vins de la DO es podran maridar amb propostes gastronòmiques de proximitat, i un ampli programa cultural d’artistes de les Terres de l’Ebre. A més, a les 12:30 h, el programa Viatja Bé de Rac1 s’emetrà des de la mateixa Plaça Major, amb protagonisme de la Ruta de Vins de la DO Terra Alta.. «}. maig3a edició Primavera DO Terra AltaCategoriaFires i Festes,Gastronomia. maigPrimavera DO Terra Alta ConcertsCategoriaEspectacles,GastronomiaPoblacióBatea. maig“Tardeo Solidari” a Mítics Club l’AldeaCategoriaActe solidariPoblacióL’Aldea. Properament entrades als concerts a Ebreticket i a l’Ajuntament. Consulta el programa aquí. «}. maig2a Edició de Tasta VilalbaCategoriaFires i FestesPoblacióVilalba dels Arcs. A més, podràs gaudir d’un tast de vins i vermuts del territori.. Durant tot el dia, hi haurà servei de food trucks i ambientació musical per acompanyar la jornada amb bon ritme i bon gust.. T’hi esperem!. Dissabte 31 de maig. Plaça de l’Arenal. A partir de les 11:00h. Consulta el programa aquí. «}. maigII Fira MiravetCategoriaFires i FestesPoblacióMiravet. Mostrar més esdeveniments
