«Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) és una figura colossal, el prototip de l’home universal, un home de molts coneixements d’àmbits diversos, però que no els té només per a ell, com una riquesa personal, sinó que ho traspassa a l’acció. Ell és un home d’acció». Així descrivia la infermera i logopeda figuerenca Maria Carme Juncà al polític i filòsof, mort el 2007, en un acte «místic que no entenem encara», reconegué Manuel García Sanz, president de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs. Ambdós van coincidir en la presentació a la biblioteca de Figueres, la setmana passada, del llibre En Pere i el Globàlium (La desclosa), escrit per Juncà amb la voluntat d’apropar a tothom, amb un llenguatge més entenedor, però sense perdre profunditat, el model filosòfic creat per Xirinacs, «una eina per mirar la realitat d’una manera global».
«Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) és una figura colossal, el prototip de l’home universal, un home de molts coneixements d’àmbits diversos, però que no els té només per a ell, com una riquesa personal, sinó que ho traspassa a l’acció. Ell és un home d’acció». Així descrivia la infermera i logopeda figuerenca Maria Carme Juncà al polític i filòsof, mort el 2007, en un acte «místic que no entenem encara», reconegué Manuel García Sanz, president de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs. Ambdós van coincidir en la presentació a la biblioteca de Figueres, la setmana passada, del llibre En Pere i el Globàlium (La desclosa), escrit per Juncà amb la voluntat d’apropar a tothom, amb un llenguatge més entenedor, però sense perdre profunditat, el model filosòfic creat per Xirinacs, «una eina per mirar la realitat d’una manera global».
«Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) és una figura colossal, el prototip de l’home universal, un home de molts coneixements d’àmbits diversos, però que no els té només per a ell, com una riquesa personal, sinó que ho traspassa a l’acció. Ell és un home d’acció». Així descrivia la infermera i logopeda figuerenca Maria Carme Juncà al polític i filòsof, mort el 2007, en un acte «místic que no entenem encara», reconegué Manuel García Sanz, president de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs. Ambdós van coincidir en la presentació a la biblioteca de Figueres, la setmana passada, del llibre En Pere i el Globàlium (La desclosa), escrit per Juncà amb la voluntat d’apropar a tothom, amb un llenguatge més entenedor, però sense perdre profunditat, el model filosòfic creat per Xirinacs, «una eina per mirar la realitat d’una manera global».. Ma. Carme Juncà va explicar al nodrit auditori que el llibre conté «dues ànimes: una que es pot llegir d’una manera lineal i fàcil, com si fos un conte, la història d’un nen que es va fent gran i li passen coses; i l’altra que inclou moltes reflexions filosòfiques». Malgrat que Lluís Maria Xirinacs va ser contemporani de Juncà, en aquells anys va ser una personalitat que no li va interessar. La mort del filòsof, succeïda «d’una manera completament lúcida, com un acte de sobirania individual», va fer pensar a Juncà que havia errat en la seva opinió. Durant la presentació del llibre, que inclou un retallable de l’esfera Globàlium, Juncà va agrair a Xirinacs que hagués dissenyat «un model tan intel·lectualment estimulant». Ella mateixa el va començar a estudiar a la Fundació Randa, junt amb altres companys seus, presents a la sala, fa uns quants anys i encara continua perquè «l’estudi no s’acaba mai». Als inicis ho va fer per afrontar la tesi doctoral d’antropologia cultural i social que estava duent a terme i que dedicava al món de la fira i els firaires, herència que la vincula al seu passat familiar. Reconegué que el Globàlium «és un model complex» i va aconsellar llegir el llibre d’una tirada i rellegir-lo per aprofundir en els conceptes filosòfics. «Globàlium és un viatge i l’important és el que aprens».. Manuel García Sanz va reconèixer que «el sistema manté amagada la seva figura», cosa que va qualificar «de molt injusta». L’actual president de la Fundació Randa va conèixer al filòsof fa cinquanta anys quan aquest es trobava plantat davant la presó Model demanant l’amnistia general. S’hi va estar vint-i-un mesos. Després d’allò, un equip de persones van crear la Fundació, aleshores anomenada Tercera Via, i que, més tard, va prendre el nom de Randa, el mateix que la muntanya on Ramon Llull anava a meditar a Mallorca. García, i un seu company ja desaparegut, porta un quart de segle explicant el Globàlium, «un model filosòfic indescriptible, únic que utilitza una pissarra esfèrica, no plana, intentant situar en el seu lloc totes les paraules del llenguatge natural, que nosaltres tenim barrejades en el cap». En total, el sistema té 2.000 paraules situades. Què cercava Xirinacs? «Situar totes les àrees de la realitat -les objectives, les subjectives, les concretes, les abstractes, les profundes, les superficials, entre altres- per resoldre les contradiccions», va comentar García tot concloent que el Globàlium «és un model pacificador».