Maria Olivé Figa (Barcelona, 1963) s’ha dedicat professionalment a la gestió empresarial en multinacionals, però fa deu anys es va trencar un turmell i es va passar un estiu tancada a casa. Per matar el temps va començar a construir el seu arbre genealògic. «Aquesta afició es va convertir en una passió», admet i allò la va dur a cercar documents notarials i consultar revistes per fer un llibre sobre la família. El pas següent ja va ser apuntar-se al taller d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès que, finalment, ha esdevingut bressol de la seva primera novel·la, ‘El blau de les muntanyes’ (Brau), un llibre que aquest diumenge passat va presentar a Cistella, un dels escenaris del seu relat, acompanyada de l’escriptor Ramon Erra, professor de l’Ateneu i qui l’ha guiat en aquesta estrena literària.
Maria Olivé Figa (Barcelona, 1963) s’ha dedicat professionalment a la gestió empresarial en multinacionals, però fa deu anys es va trencar un turmell i es va passar un estiu tancada a casa. Per matar el temps va començar a construir el seu arbre genealògic. «Aquesta afició es va convertir en una passió», admet i allò la va dur a cercar documents notarials i consultar revistes per fer un llibre sobre la família. El pas següent ja va ser apuntar-se al taller d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès que, finalment, ha esdevingut bressol de la seva primera novel·la, ‘El blau de les muntanyes’ (Brau), un llibre que aquest diumenge passat va presentar a Cistella, un dels escenaris del seu relat, acompanyada de l’escriptor Ramon Erra, professor de l’Ateneu i qui l’ha guiat en aquesta estrena literària.
Maria Olivé Figa (Barcelona, 1963) s’ha dedicat professionalment a la gestió empresarial en multinacionals, però fa deu anys es va trencar un turmell i es va passar un estiu tancada a casa. Per matar el temps va començar a construir el seu arbre genealògic. «Aquesta afició es va convertir en una passió», admet i allò la va dur a cercar documents notarials i consultar revistes per fer un llibre sobre la família. El pas següent ja va ser apuntar-se al taller d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès que, finalment, ha esdevingut bressol de la seva primera novel·la, ‘El blau de les muntanyes’ (Brau), un llibre que aquest diumenge passat va presentar a Cistella, un dels escenaris del seu relat, acompanyada de l’escriptor Ramon Erra, professor de l’Ateneu i qui l’ha guiat en aquesta estrena literària.. Una de les singularitats de la novel·la d’Olivé és que beu d’una història familiar real viscuda en el mas Ferrer de Vilaritg, un veïnat de Cistella, en terres empordaneses. L’autora ha fet protagonista a un seu avantpassat, Damià Figa, que en la realitat es deia Pere, que va trencar amb les convencions de l’època. En Damià era un jove hereu «nascut després de mort el pare i que als divuit anys es casa, però en comptes de quedar-se al mas on va néixer i del que era hereu, el mas de la Figa, a la parròquia dels Horts, -on avui difícilment s’hi arriba-, decideix marxar a Vilaritg, al mas de la dona» contradient la voluntat de la mare. Va ser aquesta decisió la que va sorprendre Maria Olivé qui va voler novel·lar i ficcionar «els motius» que tenia per fer-ho.. La primera presentació del llibre va aplegar molt de públic a Cistella. / Conxi Molons.. A banda de narrar com era la vida en un mas enmig de les muntanyes, considerat aleshores «una unitat de producció molt important» que donava feina i aixopluc a moltes persones, el més interessant és que el nucli central de l’acció té lloc durant la Guerra del Francès (1808-1814) i descriu com els personatges «miren de sobreviure amb el que hi ha perquè no tenen alternativa» i lluiten «per Déu i per la terra». «Ara costa entendre que defensessin al rei d’Espanya, però és que França representava aniquilar la religió i trencar amb els valors tradicionals».. ‘El blau de les muntanyes’ testimonia les conseqüències d’aquell conflicte bèl·lic als pobles, però també a Figueres, una ciutat estratègica que va quedar devastada. Olivé plasma molt bé «un moment de canvi» quan presenta a Damià Figa com un hisendat amb interessos intel·lectuals, que pren de talismà el llibre L’arbre de la ciència de Ramon Llull, i com procura als fills una formació diferent, fent que marxin fora a estudiar. «El meu avi, per exemple, era metge, però escrivia poesia i pintava. He volgut reflectir aquesta vessant més noucentista que tenien els Figa, tot i que és reflex dels Figa més moderns que jo he volgut imaginar així», reconeix. Per fer-ho versemblant, Olivé s’ha documentat profusament llegint molts llibres, buscant informació i, fins i tot, utilitzant cartografia de l’època. El títol del llibre, que llueix a la coberta una obra de Ramon Reig, reivindica el color de les muntanyes que és blau i no verd, diu l’autora qui no amaga que el títol era el que «més por em feia».. L’escriptura d’aquesta primera novel·la la va dur a matricular-se a un màster de recerca d’història a la Universitat de Girona, que ha conclòs, i ara té previst dedicar la tesi a l’altra branca familiar, els Olivé, de la que no descarta fer novel·la.