Lloc: un restaurant del port d’Aiguadolç, Sitges. Hora: 14.30. Situació: tres taules ocupades per indígenes i una quarta taula amb dues parelles (dos homes i dues dones) d’estrangers d’uns trenta i tants anys i bona presència. Mentre els indígenes intentem mantenir una conversa amb un to de veu normal, aquells parlen cridant, tres d’ells amb un clar accent nord-americà. Quan, passada una hora, molta paciència, es fa ja impossible mantenir una conversa normal, un senyor d’una taula pròxima acaba per explotar amb un bufec que senten els estrangers: «Per què no se’n van a un McDonald’s?». Immediatament, al costat, els miro i els dic en anglès, imagino que amb cara de pocs amics, que ja està bé, que no estan sols menjant. Un d’ells, amb un cos i bíceps que envejaria Arnold Schwarzenegger en els seus bons temps de Terminator em mira fixament i respon amb una veuassa i accent d’una universitat d’elit de la costa est: «You have to improve your communication» («Ha de millorar la seva comunicació»). Lloc: un restaurant del port d’Aiguadolç, Sitges. Hora: 14.30. Situació: tres taules ocupades per indígenes i una quarta taula amb dues parelles (dos homes i dues dones) d’estrangers d’uns trenta i tants anys i bona presència. Mentre els indígenes intentem mantenir una conversa amb un to de veu normal, aquells parlen cridant, tres d’ells amb un clar accent nord-americà. Quan, passada una hora, molta paciència, es fa ja impossible mantenir una conversa normal, un senyor d’una taula pròxima acaba per explotar amb un bufec que senten els estrangers: «Per què no se’n van a un McDonald’s?». Immediatament, al costat, els miro i els dic en anglès, imagino que amb cara de pocs amics, que ja està bé, que no estan sols menjant. Un d’ells, amb un cos i bíceps que envejaria Arnold Schwarzenegger en els seus bons temps de Terminator em mira fixament i respon amb una veuassa i accent d’una universitat d’elit de la costa est: «You have to improve your communication» («Ha de millorar la seva comunicació»). Lloc: un restaurant del port d’Aiguadolç, Sitges. Hora: 14.30. Situació: tres taules ocupades per indígenes i una quarta taula amb dues parelles (dos homes i dues dones) d’estrangers d’uns trenta i tants anys i bona presència. Mentre els indígenes intentem mantenir una conversa amb un to de veu normal, aquells parlen cridant, tres d’ells amb un clar accent nord-americà. Quan, passada una hora, molta paciència, es fa ja impossible mantenir una conversa normal, un senyor d’una taula pròxima acaba per explotar amb un bufec que senten els estrangers: «Per què no se’n van a un McDonald’s?». Immediatament, al costat, els miro i els dic en anglès, imagino que amb cara de pocs amics, que ja està bé, que no estan sols menjant. Un d’ells, amb un cos i bíceps que envejaria Arnold Schwarzenegger en els seus bons temps de Terminator em mira fixament i respon amb una veuassa i accent d’una universitat d’elit de la costa est: «You have to improve your communication» («Ha de millorar la seva comunicació»).
