El Llibre Guinness dels Rècords sempre ha estat una plataforma per immortalitzar les gestes més sorprenents i inusuals. Entre elles, una destaca per la seva absoluta singularitat: la proesa de Michel Lotito, un home capaç de consumir objectes impossibles d’imaginar com a aliments.
El Llibre Guinness dels Rècords sempre ha estat una plataforma per immortalitzar les gestes més sorprenents i inusuals. Entre elles, una destaca per la seva absoluta singularitat: la proesa de Michel Lotito, un home capaç de consumir objectes impossibles d’imaginar com a aliments.
El Llibre Guinness dels Rècords sempre ha estat una plataforma per immortalitzar les gestes més sorprenents i inusuals. Entre elles, una destaca per la seva absoluta singularitat: la proesa de Michel Lotito, un home capaç de consumir objectes impossibles d’imaginar com a aliments.. Nascut a Grenoble (França) l’any 1950, Michel Lotito es va convertir en una figura mundialment reconeguda gràcies a la seva capacitat única de menjar materials completament inusuals, com metall, vidre, plàstic i fins i tot fusta. Aquesta habilitat, aparentment impossible per a qualsevol altra persona, el va catapultar al centre de l’atenció mediàtica i científica.. De petit, Lotito va ser diagnosticat amb un trastorn conegut com a Pica, una condició alimentària que provoca el desig de consumir substàncies no comestibles. Però ell no es va limitar a conviure amb aquesta condició, sinó que la va transformar en una carrera, realitzant espectacles arreu del món on menjava literalment de tot.. Michel Lotito «devorant» ferro. / Arxiu. Michel Lotito va aconseguir un lloc al Llibre Guinness dels Rècords per ingerir una avioneta Cessna 150 al llarg de dos anys. Aquesta gesta va començar el 1978 i va ser completada el 1980. Però no només es va limitar a aquest objecte monumental: en el seu historial també hi ha bicicletes, televisors i fins i tot un llit.. Michel Lotito menjant metall. / Arxiu. Els metges que van estudiar el cas de Lotito van descobrir que el seu sistema digestiu tenia característiques úniques. El revestiment del seu estómac i intestins era significativament més gruixut que el normal, cosa que li permetia suportar materials que serien altament perjudicials per a una persona típica. A més, tenia una saliva especialment densa que l’ajudava a processar fragments tallants, com els de vidre o metall.. Curiosament, la seva mort prematura el 2007, als 55 anys, no va estar relacionada amb els seus hàbits alimentaris extraordinaris, sinó amb causes naturals.