«Gisela té 16 anys, acabats de fer, i es troba en un moment de la seva vida que no sap cap a on tirar. Fa primer de batxillerat i vol abandonar els estudis, no sap què fer, perd les ganes, no té amics, però tot canvia quan coneix un noi de cabells taronges, en Gim, més gran que ella, assegut a les escales de l’església la Immaculada i aquest li dona conversa». Aquesta relació que tot just despunta farà que Gisela «vagi canviant, a poc a poc, de tarannà i es vagi veient perquè té aquests problemes», però un fet «greu» l’obligarà a «posar ordre a la vida dels altres i a la seva» i a entendre la responsabilitat de l’amistat. Aquest és el punt de partida de la nova novel·la de Montserrat Segura, No importa res més, i així la descrivia emocionada dijous passat la mateixa autora durant la primera presentació, duta a terme al claustre de l’institut Ramon Muntaner de Figueres, on succeeix bona part d’aquesta història que, avançà l’autora empordanesa, «té un final força feliç».
«Gisela té 16 anys, acabats de fer, i es troba en un moment de la seva vida que no sap cap a on tirar. Fa primer de batxillerat i vol abandonar els estudis, no sap què fer, perd les ganes, no té amics, però tot canvia quan coneix un noi de cabells taronges, en Gim, més gran que ella, assegut a les escales de l’església la Immaculada i aquest li dona conversa». Aquesta relació que tot just despunta farà que Gisela «vagi canviant, a poc a poc, de tarannà i es vagi veient perquè té aquests problemes», però un fet «greu» l’obligarà a «posar ordre a la vida dels altres i a la seva» i a entendre la responsabilitat de l’amistat. Aquest és el punt de partida de la nova novel·la de Montserrat Segura, No importa res més, i així la descrivia emocionada dijous passat la mateixa autora durant la primera presentació, duta a terme al claustre de l’institut Ramon Muntaner de Figueres, on succeeix bona part d’aquesta història que, avançà l’autora empordanesa, «té un final força feliç».
«Gisela té 16 anys, acabats de fer, i es troba en un moment de la seva vida que no sap cap a on tirar. Fa primer de batxillerat i vol abandonar els estudis, no sap què fer, perd les ganes, no té amics, però tot canvia quan coneix un noi de cabells taronges, en Gim, més gran que ella, assegut a les escales de l’església la Immaculada i aquest li dona conversa». Aquesta relació que tot just despunta farà que Gisela «vagi canviant, a poc a poc, de tarannà i es vagi veient perquè té aquests problemes», però un fet «greu» l’obligarà a «posar ordre a la vida dels altres i a la seva» i a entendre la responsabilitat de l’amistat. Aquest és el punt de partida de la nova novel·la de Montserrat Segura, No importa res més, i així la descrivia emocionada dijous passat la mateixa autora durant la primera presentació, duta a terme al claustre de l’institut Ramon Muntaner de Figueres, on succeeix bona part d’aquesta història que, avançà l’autora empordanesa, «té un final força feliç».. Que Montserrat Segura hagi escollit el Muntaner com a espai per emmarcar la nova novel·la no és casual. Ella mateixa n’havia estat alumna fent-hi classes de nocturn: «Van ser anys molt intensos i és un lloc que el coneixia molt bé, el respirava, hi passava per davant cada dia». Però, intuint certa distància amb els joves d’ara i aprofitant l’amistat amb la professora Mercè Martí, coordinadora del club de lectura de l’institut junt amb el també professor Joan Manuel Soldevilla, va retornar-hi per participar en tres sessions del club per poder escoltar als alumnes i entendre’ls millor a l’hora d’escriure. Va ser tan positiva la influència que, fins i tot, l’autora els va fer cas a l’hora d’escollir el títol del llibre i va optar, com li suggerien, pel d’una cançó, el d’una balada de Metallica, «preciosa», Notting else matters, de la que ella mateixa ha traduït la lletra al català i l’ha inclòs al final del llibre que llueix una magnífica portada de Pau Bahí.. El nou llibre de Montserrat Segura, ‘No importa res més’. / Empordà. Els tallers, però també van aportar-li molt més, ja que van coincidir en el temps amb la descoberta a l’institut d’unes pintures murals de caràcter pedagògic del segle XIX, un element que l’escriptora va intuir com «un material literari de primera» per nodrir el relat. Una història que s’estructura com un «treball de recerca», el que es veurà obligada a fer Gisela, com tots els alumnes de batxillerat, entorn una figura femenina que, inicialment, creia era una trobairitz, però que resultarà ser una «trobadora empordanesa, possiblement filla de Vilanant». Aquest treball esdevindrà «un pilar en el qual Gisela s’agafarà per respirar» en molts moments complicats.. Com ja s’ha avançat, la música és un tret molt important a No importa res més perquè, com va assegurar Mercè Martí, «els personatges la viuen molt intensament com a element de salvació». En Gim, que l’autora va confessar és un personatge molt inspirat en el seu fill Grau Quintana, vocalista del grup Fricandó, forma part d’una banda de rock de cort i la Gisela s’incorpora a ella fent música variada i eclèctica. I amb música es va tancar la presentació. Grau Quintana i Sergi Soler, teclista de Stop 80, van interpretar, davant un públic atent i expectant, quatre peces en directe tancant, inevitablement, amb la que inspira el títol del llibre.
