Conxita Badia (1897-1975) i Pau Casals (1876-1973) van mantenir, durant dècades, una de les amistats més profundes que es recorden dins la història de la música catalana. Aquest dijous 17 de juliol, la soprano Montserrat Seró, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia resseguiran aquesta profunda amistat en el recital Melodies compartides a l’església del Carme del castell de Peralada, dins el Festival Perelada.
Conxita Badia (1897-1975) i Pau Casals (1876-1973) van mantenir, durant dècades, una de les amistats més profundes que es recorden dins la història de la música catalana. Aquest dijous 17 de juliol, la soprano Montserrat Seró, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia resseguiran aquesta profunda amistat en el recital Melodies compartides a l’església del Carme del castell de Peralada, dins el Festival Perelada.
Conxita Badia (1897-1975) i Pau Casals (1876-1973) van mantenir, durant dècades, una de les amistats més profundes que es recorden dins la història de la música catalana. Aquest dijous 17 de juliol, la soprano Montserrat Seró, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia resseguiran aquesta profunda amistat en el recital Melodies compartides a l’església del Carme del castell de Peralada, dins el Festival Perelada.. Diria que aquest recital pot ser un dels moments més emotius del festival.. Sí, perquè té tota aquesta connotació de dues persones que havien donat tant a la música, a les arrels, a la cultura catalana i a la pau i que van viure uns temps terribles. I que sobre aquesta part de la vida que no és tan bonica, sobrevisqui l’entrega vers la música, la poesia i aquesta bellesa que ens uneix a tots, doncs, em semblen uns herois.. Com va conèixer la figura de Conxita Badia?. Gràcies a un mestre meu amb el qual vam compartir també amistat i projecte musical, Lluís Guzman, que va ser l’espòs d’una de les netes de Conxita Badia, Mariona Bonet. A mesura que em vaig fer gran ja vaig veure que era un gran personatge, que havia tingut deixebles molt importants com Montserrat Caballé i que ella havia sigut deixeble de personatges com Pau Casals i Enric Granados. Afegiria a Melodies compartides que no només va ser la trobada de dos músics que van tenir sintonia sinó que Pau Casals, en certa manera, li va donar un lloc a Conxita quan la va sentir per primera vegada, quan va anar a fer una audició per a ell i va ingressar a la seva acadèmia de música. Després ell la va presentar a Enric Granados i tot el ventall de compositors que es van enamorar d’ella i li van demanar que cantés les seves cançons.. Què tenia la veu de Conxita Badia que la feia tan única i que Pau Casals pensés en ella quan componia per a veu femenina?. I tota l’obra per a cantant soprano li pertany. I un seguit més de compositors tan preuats com Mompou, Falla, Ginastera i Montsalvatge que diuen coses grandioses de Conxita. Es pot veure al documental Conxita Badia no existeix que recomano a tothom. Doncs, a part de ser dotada d’una bellesa tímbrica, també, i segur amb tota la voluntat conscient, de cantar des de la veritat, des de la nuesa. Per mi, això, és un acte de molta valentia. Potser tenia una predisposició per caràcter, però independentment d’això és d’agrair que algú canti des d’aquesta senzillesa i veritat.. Conxita Badia en concert l’any 1939. / Fons Conxita Badia. És un model a seguir?. Ja només sentir-la fa que el cos entengui per on ha d’anar la veu. Ella, a mi, m’inspira a cantar des del mateix lloc, des de la veritat i des de la rendició al que la música i les melodies demanen a través dels compositors.. Han treballat el programa d’aquest recital a tres bandes amb Pau Codina i Marc Heredia?. Haig de parlar de la figura de Mireia Domènech, besneta de Conxita Badia i comissària de l’Any Conxita Badia. Ella ha estat qui ens ha proposat, gairebé dictat perquè només podíem que donar-li la raó i dir-li que sí, cada una de les cançons. Totes tenen una literatura i un discurs amb relació a Conxita Badia i Pau Casals del tot encertat. Ha sigut molt benvinguda la seva proposta.. El programa es divideix en dues parts.. Cert, la primera són compositors a escala europea i amb totes les seves llengües, alemany, francès, a través de Fauré, Schumann, Schubert, Bach, compositors i cançons que Pau Casals li va presentar a ella quan era joveneta. Perquè quan el va conèixer ella tenia dinou anys i ell trenta-sis i una carrera ben forjada i la va acompanyar en aquest procés. Començarem aquesta primera part fent honor a Enric Granados que també va ser un dels compositors que la va instruir i la va acompanyar molt.. I la segona part?. És un diàleg directe entre Conxita Badia i Pau Casals a través de les seves cançons. Gairebé es podria dir que va ser el seu padrí musical en acompanyar-la en una trajectòria artística extraordinària.. «La veu és un do de la natura que se’ns ha donat i hem de tenir-ne cura a través de la persistència, la paciència, l’agraïment i la fe en això que fas». Potser ell la va animar a compondre.. Ell va compondre cançons per a ella o més aviat les va estrenar. Ella va ser una gran musa. De fet, el títol es podria dir Mestre i Musa. Badia va ser una musa increïble de tants i va coincidir en una època que hi havia tots aquests compositors i tots van al·lucinar amb ella. I allà on anava triomfava.. Coneixia aquestes cançons?. Moltes són noves per a mi i altres ja les tinc conegudes i treballades perquè són cançons molt consolidades en el gènere de la melodia, el lied. Altres és fer una investigació cap a la visió més íntima d’aquests dos compositors. Per mi és un treball de recerca que estic disfrutant molt i aprenent molt, també, sobretot d’aquestes dues figures que, tot i ser molt reconegudes, sempre tenen una profunditat amb la qual et pots enriquir.. Tancaran amb la peça T’estimo tant que vincula a Conxita Badia amb Montserrat Caballé.. Després de Conxita Badia, van agafar aquestes cançons moltes altres cantants com Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels i ara la pedrera actual amb la qual em sento una servidora afortunada i agraïda de poder posar el cos i la veu en aquestes melodies. I, sobretot, poder portar aquest recital que serà un bocí de la relació que tenien aquests dos grans personatges. Quan deixes una empremta tan profunda sempre en surt verd, la flor de la llavor.. El maig passat vostè va participar al Don Juan no existe d’Helena Cánovas, una coproducció del Festival Perelada, a Madrid.. Molt contenta que em posin a les mans aquestes obres i responsabilitat. La primera part és la d’estudi i contextualització i quan fas una immersió amb tot l’equip, en aquest cas de luxe, és la part de la maduresa i el fet de florir. Estic molt agraïda perquè és un moment molt maco enguany quan he pogut debutar i debutaré rols d’òpera en teatres importants i consolidats d’aquest país com el Liceu o la Maestranza el setembre i aquests encàrrecs de concerts que em donen l’oportunitat de donar una mirada més íntima i profunda des del gènere de la cançó.. Rere aquests èxits sempre hi ha molta feina prèvia.. En el cas dels cantants hem de tenir cura d’un do de la natura que se’ns ha donat i fer-ho a través de la persistència, la paciència, l’agraïment i la fe en això que fas. A vegades porta uns anys, però són els justos per madurar i consolidar.
