L’Ajuntament de Móra d’Ebre fa un balanç molt positiu de la Festa Major 2026, una edició especialment significativa per al municipi que ha estat marcada per l’elevada participació popular, la presència de nombrosos visitants, una meteorologia majoritàriament favorable per al desenvolupament dels actes i, sobretot, per la celebració de la primera Festa del Riu Ebre després del seu reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.
Durant els darrers dies d’agost, carrers, places, equipaments i la façana fluvial de Móra d’Ebre han acollit una extensa programació adreçada a públics de totes les edats. Cultura popular, activitats infantils i familiars, música, esport, gastronomia, tradicions locals i propostes vinculades al patrimoni fluvial han configurat unes festes caracteritzades especialment per la implicació de les entitats i per una resposta molt positiva del públic.
La regidora de Festes, Lorena Sastre, ha destacat que la participació ha estat una de les grans protagonistes d’aquesta Festa Major. «Hem vist els carrers i les places plens, famílies participant en les activitats infantils, joves gaudint de les propostes musicals i gent de totes les edats compartint els actes més tradicionals. Aquest era precisament l’objectiu: fer una Festa Major oberta, diversa i en què tothom pogués trobar el seu espai».
Sastre ha volgut remarcar especialment la feina desenvolupada durant mesos per fer possible una programació molt àmplia i diversa. «Darrere de cada activitat hi ha moltes hores de preparació i coordinació. Per això, aquest balanç positiu és també un reconeixement a la Comissió de Festes, les entitats i associacions, els Quintos, els comerços, els serveis municipals, els cossos de seguretat, els voluntaris i totes les persones que d’una manera o altra han contribuït al desenvolupament de les festes», ha assenyalat.
La programació ha combinat activitats tradicionals i de cultura popular amb concerts, orquestres, sessions musicals, cercaviles, gegants, sardanes, correfoc, propostes gastronòmiques i un ampli ventall d’activitats esportives. El programa ha buscat distribuir l’activitat per diferents espais de la població i oferir alternatives per a infants, joves, famílies i públic adult.
Un any històric per a la Festa del Riu Ebre

El gran element diferencial de les festes de 2026 ha estat, però, la 123a Festa del Riu Ebre, celebrada entre el 22 i el 30 d’agost i que enguany ha viscut la seva primera edició després de ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
El reconeixement culmina un llarg procés per posar en valor una celebració que manté viu el vincle històric de Móra d’Ebre amb el riu i les antigues formes de vida, treball i navegació de l’Ebre. La programació d’enguany ha reforçat precisament aquesta vessant patrimonial amb activitats de vela i rem, curses de piragües i muletes, trobades d’embarcacions tradicionals, passejades amb embarcacions, sirga, navegació a vela, exposicions, xerrades, tallers i activitats de divulgació del patrimoni fluvial.
El regidor de Cultura Popular, Jordi Fornós, considera que «aquesta Festa del Riu marca un abans i un després. El reconeixement nacional no és un punt final, sinó una responsabilitat i una oportunitat per continuar recuperant, documentant i transmetent tot aquest patrimoni a les generacions futures».
Fornós ha destacat també la resposta obtinguda per les activitats vinculades directament amb la navegació tradicional: «Hem aconseguit que molta gent no només contempli la Festa del Riu, sinó que la visqui. Pujar a una embarcació tradicional, remar, conèixer la vela, escoltar el corn de llaguter o veure els sirgadors és una manera de comprendre què ha significat l’Ebre per a Móra d’Ebre. Hem tingut famílies, veïns i molts visitants descobrint el poble des del riu, i aquest és un dels camins que volem continuar potenciant».
La jornada central del dissabte 29 d’agost va tenir una dimensió institucional especialment rellevant amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, Carol Duran, entre altres representants institucionals. Durant la jornada es va formalitzar el reconeixement nacional de la festa i es va descobrir la placa commemorativa de la declaració.

La jornada va incloure també el nomenament de José Antonio Serres Mota com a Daliner d’Honor, la cercavila amb autoritats, Pubilles i Hereus i els Gegants Sirgadors i, posteriorment, alguns dels actes més emblemàtics de la celebració: l’exhibició dels Sirgadors de l’Ebre, el toc de corn de llaguter, les curses de muletes, la travessa nedant, el tradicional llançament d’ànecs de plàstic i l’exhibició d’esquí aquàtic.
Per a l’alcalde, Rubén Biarnés, «el reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional va molt més enllà d’un títol. És un reconeixement al municipi, a la nostra cultura popular i a totes les generacions que ens han precedit i han sabut conservar aquest patrimoni. Aquesta Festa Major ha demostrat que Móra d’Ebre té una identitat pròpia molt potent i que el riu és una part inseparable d’aquesta identitat».
L’alcalde ha valorat especialment la presència de representants de les principals institucions catalanes en els actes de dissabte com una mostra del suport a la trajectòria de la festa i al treball desenvolupat durant anys per aconseguir-ne el reconeixement. «Hem aconseguit situar una tradició profundament morenca en el mapa del patrimoni cultural del país. Ara tenim el repte d’aprofitar aquesta distinció per projectar encara més la Festa del Riu, Móra d’Ebre i el conjunt de la Ribera d’Ebre», ha afegit.
Més de mig milió de visualitzacions en la primera campanya específica a les xarxes
Una altra de les novetats d’aquesta edició ha estat l’aposta per reforçar la projecció exterior de la Festa del Riu Ebre. Per primera vegada, l’Ajuntament de Móra d’Ebre, a través de l’àrea de Turisme, ha desenvolupat una campanya específica de promoció de la Festa del Riu a les xarxes socials, aprofitant també l’impuls que representa el seu reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.
La campanya ha permès portar la Festa del Riu més enllà dels canals municipals habituals i arribar aperfils d’influenciadors, creadors de contingut i comunitats digitals rellevants vinculades al món de les festes, la cultura popular i tradicional, el turisme i les activitats familiars i infantils, entre altres àmbits d’interès.
Els resultats han estat especialment significatius. En només un mes, els continguts de promoció de la Festa del Riu Ebre han superat el mig milió de visualitzacions a les xarxes socials, una xifra que evidencia el potencial de la celebració per arribar a nous públics i incrementar la seva notorietat més enllà de Móra d’Ebre i de la Ribera d’Ebre.
El regidor de Cultura Popular, Jordi Fornós, ha valorat especialment aquesta nova dimensió de la festa: «Durant molts anys hem treballat per recuperar i posar en valor el patrimoni fluvial i les tradicions vinculades a l’Ebre. Ara, amb el reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, tenim també el repte de saber explicar tot aquest patrimoni fora de Móra d’Ebre i arribar a persones que encara no coneixen la nostra festa».
Fornós considera que els resultats de la primera campanya confirmen les possibilitats de creixement de la celebració: «Superar el mig milió de visualitzacions en només un mes és una xifra molt important per a una primera experiència d’aquestes característiques.Hem aconseguit entrar en espais i arribar a perfils relacionats amb la cultura popular, les festes, el turisme o les activitats familiars que poden actuar com a prescriptors i ajudar-nos a donar a conèixer la singularitat de la Festa del Riu».
El regidor ha remarcat que «el nostre objectiu no és convertir la Festa del Riu en una festa diferent, sinó precisament projectar allò que la fa única: les muletes, els sirgadors, la navegació tradicional, les curses, el riu i la relació històrica de Móra d’Ebre amb l’Ebre. El reconeixement nacional ens dona una plataforma extraordinària per fer-ho».
L’Ajuntament considera que aquesta projecció digital, sumada a la presència de visitants durant els dies de festa i al suport institucional rebut, reforça el potencial de la Festa del Riu com a element de promoció turística, cultural i territorial de Móra d’Ebre.
Tradició, música i nous formats

La música també ha tingut un pes important durant totes les festes, amb actuacions repartides pels diferents espais de la població. Entre els actes de cloenda va destacar el concert gratuït d’Alfred Garcia al passeig del Pont, que va permetre acomiadar la 123a Festa del Riu amb una proposta musical oberta a tots els públics.
Un dels moments finals més espectaculars de la Festa Major va arribar amb “Els Colors de l’Ebre”, una proposta pirotècnica concebuda específicament per aprofitar la singularitat de la façana fluvial de Móra d’Ebre. L’espectacle va convertir el pont d’Arcades, el riu i les seves ribes en un gran escenari, amb els efectes pirotècnics reflectint-se sobre les aigües de l’Ebre.
Agraïment a la ciutadania i a les entitats

L’Ajuntament de Móra d’Ebre vol agrair especialment el comportament i la participació de la ciutadania i dels nombrosos visitants que durant aquests dies s’han apropat al municipi, així com la implicació de totes les entitats, associacions, clubs esportius i col·lectius locals que organitzen o col·laboren en bona part dels actes.
També reconeix la tasca desenvolupada pels treballadors municipals, serveis de neteja i brigada, Guàrdia Municipal, cossos de seguretat i emergències, personal sanitari, voluntariat i totes les persones que han treballat perquè una programació de gran intensitat pogués desenvolupar-se amb normalitat.
«El millor balanç que podem fer és comprovar que Móra d’Ebre ha tornat a sortir al carrer, que hem rebut molta gent de fora i que, entre tots, hem fet poble» ha conclòs l’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés.
El reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, la resposta del públic i l’impacte aconseguit per primera vegada a través de la promoció turística a les xarxes socials reforcen la voluntat municipal de continuar treballant, conjuntament amb les entitats i la ciutadania, per preservar i donar a conèixer un patrimoni fluvial que constitueix un dels principals elements d’identitat de Móra d’Ebre.
Fotos: Ajuntament Móra d’Ebre
Móra d’Ebre tanca una Festa Major 2026 marcada per la participació i el reconeixement nacional de la Festa del Riu Ebre és un article de EbreDigital.cat.
L’Ajuntament de Móra d’Ebre fa un balanç molt positiu de la Festa Major 2026, una edició especialment significativa per al municipi que ha estat marcada per l’elevada participació popular, la presència de nombrosos visitants, una meteorologia majoritàriament favorable per al desenvolupament dels actes i, sobretot, per la celebració de la primera Festa del Riu Ebre després del seu reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.. Durant els darrers dies d’agost, carrers, places, equipaments i la façana fluvial de Móra d’Ebre han acollit una extensa programació adreçada a públics de totes les edats. Cultura popular, activitats infantils i familiars, música, esport, gastronomia, tradicions locals i propostes vinculades al patrimoni fluvial han configurat unes festes caracteritzades especialment per la implicació de les entitats i per una resposta molt positiva del públic.. La regidora de Festes, Lorena Sastre, ha destacat que la participació ha estat una de les grans protagonistes d’aquesta Festa Major. «Hem vist els carrers i les places plens, famílies participant en les activitats infantils, joves gaudint de les propostes musicals i gent de totes les edats compartint els actes més tradicionals. Aquest era precisament l’objectiu: fer una Festa Major oberta, diversa i en què tothom pogués trobar el seu espai».. Sastre ha volgut remarcar especialment la feina desenvolupada durant mesos per fer possible una programació molt àmplia i diversa. «Darrere de cada activitat hi ha moltes hores de preparació i coordinació. Per això, aquest balanç positiu és també un reconeixement a la Comissió de Festes, les entitats i associacions, els Quintos, els comerços, els serveis municipals, els cossos de seguretat, els voluntaris i totes les persones que d’una manera o altra han contribuït al desenvolupament de les festes», ha assenyalat.. La programació ha combinat activitats tradicionals i de cultura popular amb concerts, orquestres, sessions musicals, cercaviles, gegants, sardanes, correfoc, propostes gastronòmiques i un ampli ventall d’activitats esportives. El programa ha buscat distribuir l’activitat per diferents espais de la població i oferir alternatives per a infants, joves, famílies i públic adult.. Un any històric per a la Festa del Riu Ebre. El gran element diferencial de les festes de 2026 ha estat, però, la 123a Festa del Riu Ebre, celebrada entre el 22 i el 30 d’agost i que enguany ha viscut la seva primera edició després de ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.. El reconeixement culmina un llarg procés per posar en valor una celebració que manté viu el vincle històric de Móra d’Ebre amb el riu i les antigues formes de vida, treball i navegació de l’Ebre. La programació d’enguany ha reforçat precisament aquesta vessant patrimonial amb activitats de vela i rem, curses de piragües i muletes, trobades d’embarcacions tradicionals, passejades amb embarcacions, sirga, navegació a vela, exposicions, xerrades, tallers i activitats de divulgació del patrimoni fluvial.. El regidor de Cultura Popular, Jordi Fornós, considera que «aquesta Festa del Riu marca un abans i un després. El reconeixement nacional no és un punt final, sinó una responsabilitat i una oportunitat per continuar recuperant, documentant i transmetent tot aquest patrimoni a les generacions futures».. Fornós ha destacat també la resposta obtinguda per les activitats vinculades directament amb la navegació tradicional: «Hem aconseguit que molta gent no només contempli la Festa del Riu, sinó que la visqui. Pujar a una embarcació tradicional, remar, conèixer la vela, escoltar el corn de llaguter o veure els sirgadors és una manera de comprendre què ha significat l’Ebre per a Móra d’Ebre. Hem tingut famílies, veïns i molts visitants descobrint el poble des del riu, i aquest és un dels camins que volem continuar potenciant».. La jornada central del dissabte 29 d’agost va tenir una dimensió institucional especialment rellevant amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, Carol Duran, entre altres representants institucionals. Durant la jornada es va formalitzar el reconeixement nacional de la festa i es va descobrir la placa commemorativa de la declaració.. La jornada va incloure també el nomenament de José Antonio Serres Mota com a Daliner d’Honor, la cercavila amb autoritats, Pubilles i Hereus i els Gegants Sirgadors i, posteriorment, alguns dels actes més emblemàtics de la celebració: l’exhibició dels Sirgadors de l’Ebre, el toc de corn de llaguter, les curses de muletes, la travessa nedant, el tradicional llançament d’ànecs de plàstic i l’exhibició d’esquí aquàtic.. Per a l’alcalde, Rubén Biarnés, «el reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional va molt més enllà d’un títol. És un reconeixement al municipi, a la nostra cultura popular i a totes les generacions que ens han precedit i han sabut conservar aquest patrimoni. Aquesta Festa Major ha demostrat que Móra d’Ebre té una identitat pròpia molt potent i que el riu és una part inseparable d’aquesta identitat».. L’alcalde ha valorat especialment la presència de representants de les principals institucions catalanes en els actes de dissabte com una mostra del suport a la trajectòria de la festa i al treball desenvolupat durant anys per aconseguir-ne el reconeixement. «Hem aconseguit situar una tradició profundament morenca en el mapa del patrimoni cultural del país. Ara tenim el repte d’aprofitar aquesta distinció per projectar encara més la Festa del Riu, Móra d’Ebre i el conjunt de la Ribera d’Ebre», ha afegit.. Més de mig milió de visualitzacions en la primera campanya específica a les xarxes. Una altra de les novetats d’aquesta edició ha estat l’aposta per reforçar la projecció exterior de la Festa del Riu Ebre. Per primera vegada, l’Ajuntament de Móra d’Ebre, a través de l’àrea de Turisme, ha desenvolupat una campanya específica de promoció de la Festa del Riu a les xarxes socials, aprofitant també l’impuls que representa el seu reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.. La campanya ha permès portar la Festa del Riu més enllà dels canals municipals habituals i arribar aperfils d’influenciadors, creadors de contingut i comunitats digitals rellevants vinculades al món de les festes, la cultura popular i tradicional, el turisme i les activitats familiars i infantils, entre altres àmbits d’interès.. Els resultats han estat especialment significatius. En només un mes, els continguts de promoció de la Festa del Riu Ebre han superat el mig milió de visualitzacions a les xarxes socials, una xifra que evidencia el potencial de la celebració per arribar a nous públics i incrementar la seva notorietat més enllà de Móra d’Ebre i de la Ribera d’Ebre.. El regidor de Cultura Popular, Jordi Fornós, ha valorat especialment aquesta nova dimensió de la festa: «Durant molts anys hem treballat per recuperar i posar en valor el patrimoni fluvial i les tradicions vinculades a l’Ebre. Ara, amb el reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, tenim també el repte de saber explicar tot aquest patrimoni fora de Móra d’Ebre i arribar a persones que encara no coneixen la nostra festa».. Fornós considera que els resultats de la primera campanya confirmen les possibilitats de creixement de la celebració: «Superar el mig milió de visualitzacions en només un mes és una xifra molt important per a una primera experiència d’aquestes característiques.Hem aconseguit entrar en espais i arribar a perfils relacionats amb la cultura popular, les festes, el turisme o les activitats familiars que poden actuar com a prescriptors i ajudar-nos a donar a conèixer la singularitat de la Festa del Riu».. El regidor ha remarcat que «el nostre objectiu no és convertir la Festa del Riu en una festa diferent, sinó precisament projectar allò que la fa única: les muletes, els sirgadors, la navegació tradicional, les curses, el riu i la relació històrica de Móra d’Ebre amb l’Ebre. El reconeixement nacional ens dona una plataforma extraordinària per fer-ho».. L’Ajuntament considera que aquesta projecció digital, sumada a la presència de visitants durant els dies de festa i al suport institucional rebut, reforça el potencial de la Festa del Riu com a element de promoció turística, cultural i territorial de Móra d’Ebre.. Tradició, música i nous formats. La música també ha tingut un pes important durant totes les festes, amb actuacions repartides pels diferents espais de la població. Entre els actes de cloenda va destacar el concert gratuït d’Alfred Garcia al passeig del Pont, que va permetre acomiadar la 123a Festa del Riu amb una proposta musical oberta a tots els públics.. Un dels moments finals més espectaculars de la Festa Major va arribar amb “Els Colors de l’Ebre”, una proposta pirotècnica concebuda específicament per aprofitar la singularitat de la façana fluvial de Móra d’Ebre. L’espectacle va convertir el pont d’Arcades, el riu i les seves ribes en un gran escenari, amb els efectes pirotècnics reflectint-se sobre les aigües de l’Ebre.. Agraïment a la ciutadania i a les entitats. L’Ajuntament de Móra d’Ebre vol agrair especialment el comportament i la participació de la ciutadania i dels nombrosos visitants que durant aquests dies s’han apropat al municipi, així com la implicació de totes les entitats, associacions, clubs esportius i col·lectius locals que organitzen o col·laboren en bona part dels actes.. També reconeix la tasca desenvolupada pels treballadors municipals, serveis de neteja i brigada, Guàrdia Municipal, cossos de seguretat i emergències, personal sanitari, voluntariat i totes les persones que han treballat perquè una programació de gran intensitat pogués desenvolupar-se amb normalitat.. «El millor balanç que podem fer és comprovar que Móra d’Ebre ha tornat a sortir al carrer, que hem rebut molta gent de fora i que, entre tots, hem fet poble» ha conclòs l’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés.. El reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, la resposta del públic i l’impacte aconseguit per primera vegada a través de la promoció turística a les xarxes socials reforcen la voluntat municipal de continuar treballant, conjuntament amb les entitats i la ciutadania, per preservar i donar a conèixer un patrimoni fluvial que constitueix un dels principals elements d’identitat de Móra d’Ebre.. Fotos: Ajuntament Móra d’Ebre. Móra d’Ebre tanca una Festa Major 2026 marcada per la participació i el reconeixement nacional de la Festa del Riu Ebre és un article de EbreDigital.cat.
L’Ajuntament de Móra d’Ebre fa un balanç molt positiu de la Festa Major 2026, una edició especialment significativa per al municipi que ha estat marcada per l’elevada participació popular, la presència de nombrosos visitants, una meteorologia majoritàriament favorable per al desenvolupament dels actes i, sobretot, per la celebració de la primera Festa del Riu Ebre […] Móra d’Ebre tanca una Festa Major 2026 marcada per la participació i el reconeixement nacional de la Festa del Riu Ebre és un article de EbreDigital.cat.
L’Ajuntament de Móra d’Ebre fa un balanç molt positiu de la Festa Major 2026, una edició especialment significativa per al municipi que ha estat marcada per l’elevada participació popular, la presència de nombrosos visitants, una meteorologia majoritàriament favorable per al desenvolupament dels actes i, sobretot, per la celebració de la primera Festa del Riu Ebre després del seu reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.. Durant els darrers dies d’agost, carrers, places, equipaments i la façana fluvial de Móra d’Ebre han acollit una extensa programació adreçada a públics de totes les edats. Cultura popular, activitats infantils i familiars, música, esport, gastronomia, tradicions locals i propostes vinculades al patrimoni fluvial han configurat unes festes caracteritzades especialment per la implicació de les entitats i per una resposta molt positiva del públic.. La regidora de Festes, Lorena Sastre, ha destacat que la participació ha estat una de les grans protagonistes d’aquesta Festa Major. «Hem vist els carrers i les places plens, famílies participant en les activitats infantils, joves gaudint de les propostes musicals i gent de totes les edats compartint els actes més tradicionals. Aquest era precisament l’objectiu: fer una Festa Major oberta, diversa i en què tothom pogués trobar el seu espai».. Sastre ha volgut remarcar especialment la feina desenvolupada durant mesos per fer possible una programació molt àmplia i diversa. «Darrere de cada activitat hi ha moltes hores de preparació i coordinació. Per això, aquest balanç positiu és també un reconeixement a la Comissió de Festes, les entitats i associacions, els Quintos, els comerços, els serveis municipals, els cossos de seguretat, els voluntaris i totes les persones que d’una manera o altra han contribuït al desenvolupament de les festes», ha assenyalat.. La programació ha combinat activitats tradicionals i de cultura popular amb concerts, orquestres, sessions musicals, cercaviles, gegants, sardanes, correfoc, propostes gastronòmiques i un ampli ventall d’activitats esportives. El programa ha buscat distribuir l’activitat per diferents espais de la població i oferir alternatives per a infants, joves, famílies i públic adult.. Un any històric per a la Festa del Riu Ebre. El gran element diferencial de les festes de 2026 ha estat, però, la 123a Festa del Riu Ebre, celebrada entre el 22 i el 30 d’agost i que enguany ha viscut la seva primera edició després de ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.. El reconeixement culmina un llarg procés per posar en valor una celebració que manté viu el vincle històric de Móra d’Ebre amb el riu i les antigues formes de vida, treball i navegació de l’Ebre. La programació d’enguany ha reforçat precisament aquesta vessant patrimonial amb activitats de vela i rem, curses de piragües i muletes, trobades d’embarcacions tradicionals, passejades amb embarcacions, sirga, navegació a vela, exposicions, xerrades, tallers i activitats de divulgació del patrimoni fluvial.. El regidor de Cultura Popular, Jordi Fornós, considera que «aquesta Festa del Riu marca un abans i un després. El reconeixement nacional no és un punt final, sinó una responsabilitat i una oportunitat per continuar recuperant, documentant i transmetent tot aquest patrimoni a les generacions futures».. Fornós ha destacat també la resposta obtinguda per les activitats vinculades directament amb la navegació tradicional: «Hem aconseguit que molta gent no només contempli la Festa del Riu, sinó que la visqui. Pujar a una embarcació tradicional, remar, conèixer la vela, escoltar el corn de llaguter o veure els sirgadors és una manera de comprendre què ha significat l’Ebre per a Móra d’Ebre. Hem tingut famílies, veïns i molts visitants descobrint el poble des del riu, i aquest és un dels camins que volem continuar potenciant».. La jornada central del dissabte 29 d’agost va tenir una dimensió institucional especialment rellevant amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, Carol Duran, entre altres representants institucionals. Durant la jornada es va formalitzar el reconeixement nacional de la festa i es va descobrir la placa commemorativa de la declaració.. La jornada va incloure també el nomenament de José Antonio Serres Mota com a Daliner d’Honor, la cercavila amb autoritats, Pubilles i Hereus i els Gegants Sirgadors i, posteriorment, alguns dels actes més emblemàtics de la celebració: l’exhibició dels Sirgadors de l’Ebre, el toc de corn de llaguter, les curses de muletes, la travessa nedant, el tradicional llançament d’ànecs de plàstic i l’exhibició d’esquí aquàtic.. Per a l’alcalde, Rubén Biarnés, «el reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional va molt més enllà d’un títol. És un reconeixement al municipi, a la nostra cultura popular i a totes les generacions que ens han precedit i han sabut conservar aquest patrimoni. Aquesta Festa Major ha demostrat que Móra d’Ebre té una identitat pròpia molt potent i que el riu és una part inseparable d’aquesta identitat».. L’alcalde ha valorat especialment la presència de representants de les principals institucions catalanes en els actes de dissabte com una mostra del suport a la trajectòria de la festa i al treball desenvolupat durant anys per aconseguir-ne el reconeixement. «Hem aconseguit situar una tradició profundament morenca en el mapa del patrimoni cultural del país. Ara tenim el repte d’aprofitar aquesta distinció per projectar encara més la Festa del Riu, Móra d’Ebre i el conjunt de la Ribera d’Ebre», ha afegit.. Més de mig milió de visualitzacions en la primera campanya específica a les xarxes. Una altra de les novetats d’aquesta edició ha estat l’aposta per reforçar la projecció exterior de la Festa del Riu Ebre. Per primera vegada, l’Ajuntament de Móra d’Ebre, a través de l’àrea de Turisme, ha desenvolupat una campanya específica de promoció de la Festa del Riu a les xarxes socials, aprofitant també l’impuls que representa el seu reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.. La campanya ha permès portar la Festa del Riu més enllà dels canals municipals habituals i arribar aperfils d’influenciadors, creadors de contingut i comunitats digitals rellevants vinculades al món de les festes, la cultura popular i tradicional, el turisme i les activitats familiars i infantils, entre altres àmbits d’interès.. Els resultats han estat especialment significatius. En només un mes, els continguts de promoció de la Festa del Riu Ebre han superat el mig milió de visualitzacions a les xarxes socials, una xifra que evidencia el potencial de la celebració per arribar a nous públics i incrementar la seva notorietat més enllà de Móra d’Ebre i de la Ribera d’Ebre.. El regidor de Cultura Popular, Jordi Fornós, ha valorat especialment aquesta nova dimensió de la festa: «Durant molts anys hem treballat per recuperar i posar en valor el patrimoni fluvial i les tradicions vinculades a l’Ebre. Ara, amb el reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, tenim també el repte de saber explicar tot aquest patrimoni fora de Móra d’Ebre i arribar a persones que encara no coneixen la nostra festa».. Fornós considera que els resultats de la primera campanya confirmen les possibilitats de creixement de la celebració: «Superar el mig milió de visualitzacions en només un mes és una xifra molt important per a una primera experiència d’aquestes característiques.Hem aconseguit entrar en espais i arribar a perfils relacionats amb la cultura popular, les festes, el turisme o les activitats familiars que poden actuar com a prescriptors i ajudar-nos a donar a conèixer la singularitat de la Festa del Riu».. El regidor ha remarcat que «el nostre objectiu no és convertir la Festa del Riu en una festa diferent, sinó precisament projectar allò que la fa única: les muletes, els sirgadors, la navegació tradicional, les curses, el riu i la relació històrica de Móra d’Ebre amb l’Ebre. El reconeixement nacional ens dona una plataforma extraordinària per fer-ho».. L’Ajuntament considera que aquesta projecció digital, sumada a la presència de visitants durant els dies de festa i al suport institucional rebut, reforça el potencial de la Festa del Riu com a element de promoció turística, cultural i territorial de Móra d’Ebre.. Tradició, música i nous formats. La música també ha tingut un pes important durant totes les festes, amb actuacions repartides pels diferents espais de la població. Entre els actes de cloenda va destacar el concert gratuït d’Alfred Garcia al passeig del Pont, que va permetre acomiadar la 123a Festa del Riu amb una proposta musical oberta a tots els públics.. Un dels moments finals més espectaculars de la Festa Major va arribar amb “Els Colors de l’Ebre”, una proposta pirotècnica concebuda específicament per aprofitar la singularitat de la façana fluvial de Móra d’Ebre. L’espectacle va convertir el pont d’Arcades, el riu i les seves ribes en un gran escenari, amb els efectes pirotècnics reflectint-se sobre les aigües de l’Ebre.. Agraïment a la ciutadania i a les entitats. L’Ajuntament de Móra d’Ebre vol agrair especialment el comportament i la participació de la ciutadania i dels nombrosos visitants que durant aquests dies s’han apropat al municipi, així com la implicació de totes les entitats, associacions, clubs esportius i col·lectius locals que organitzen o col·laboren en bona part dels actes.. També reconeix la tasca desenvolupada pels treballadors municipals, serveis de neteja i brigada, Guàrdia Municipal, cossos de seguretat i emergències, personal sanitari, voluntariat i totes les persones que han treballat perquè una programació de gran intensitat pogués desenvolupar-se amb normalitat.. «El millor balanç que podem fer és comprovar que Móra d’Ebre ha tornat a sortir al carrer, que hem rebut molta gent de fora i que, entre tots, hem fet poble» ha conclòs l’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés.. El reconeixement com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, la resposta del públic i l’impacte aconseguit per primera vegada a través de la promoció turística a les xarxes socials reforcen la voluntat municipal de continuar treballant, conjuntament amb les entitats i la ciutadania, per preservar i donar a conèixer un patrimoni fluvial que constitueix un dels principals elements d’identitat de Móra d’Ebre.. Fotos: Ajuntament Móra d’Ebre. Móra d’Ebre tanca una Festa Major 2026 marcada per la participació i el reconeixement nacional de la Festa del Riu Ebre és un article de EbreDigital.cat.
