El naufragi d’una embarcació que va partir la setmana passada des de Gàmbia amb rumb a les Canàries s’ha convertit en la tragèdia migratòria més gran registrada en la ruta cap a les Canàries, considerada la més letal i perillosa del món. Almenys 143 persones van morir i 16 van aconseguir salvar-se. De moment, s’han recuperat els cossos de 70 persones, però continuen les tasques de recerca a l’altura de la zona de M’haijratt, situada a uns 60 quilòmetres al nord de Nouakchott –capital de Mauritània–, per la qual cosa no es descarta la possibilitat de localitzar algun cadàver més. L’embarcació, amb unes 160 persones a bord, va naufragar després d’una setmana en alta mar, segons van relatar a les autoritats mauritanes els mateixos supervivents.
El naufragi d’una embarcació que va partir la setmana passada des de Gàmbia amb rumb a les Canàries s’ha convertit en la tragèdia migratòria més gran registrada en la ruta cap a les Canàries, considerada la més letal i perillosa del món. Almenys 143 persones van morir i 16 van aconseguir salvar-se. De moment, s’han recuperat els cossos de 70 persones, però continuen les tasques de recerca a l’altura de la zona de M’haijratt, situada a uns 60 quilòmetres al nord de Nouakchott –capital de Mauritània–, per la qual cosa no es descarta la possibilitat de localitzar algun cadàver més. L’embarcació, amb unes 160 persones a bord, va naufragar després d’una setmana en alta mar, segons van relatar a les autoritats mauritanes els mateixos supervivents.. L’enfonsament s’allunya de ser un succés puntual i s’afegeix a una llarga llista de naufragis que han marcat la ruta atlàntica. En els últims anys, tant organitzacions socials com l’Organització de les Nacions Unides per a les Migracions (OIM) han reportat múltiples incidents amb desenes de morts en cayucos enfonsats a l’Atlàntic. Només l’any passat 46.843 migrants van arribar a Espanya per la via atlàntica –nom amb què es coneix la ruta canària–, mentre que 9.757 van morir intentant creuar-la, segons dades de l’oenagé Caminando Fronteras.. En percentatges, a prop d’un 20% de persones que el 2024 van recórrer a aquesta via per migrar van perdre la vida en l’intent. Així, l’OIM recull en la seva pàgina web que al voltant de 5.450 persones han mort o han sigut donades per desaparegudes des del 2014 en aquesta ruta.. Els trajectes entre les costes de Mauritània i les Illes Canàries són cada vegada més freqüents. Des d’aquest país africà han partit la majoria dels cayucos i pasteres que, en els últims anys, han arribat a l’arxipèlag i prop d’un 70% dels accidents documentats en la ruta atlàntica corresponen a barquetes que inicien el viatge des de la costa mauritana. El país funciona com un punt de trànsit pel qual s’escapen de la guerra de Mali. Raó que ha portat la UE a crear llaços amb Mauritània en la gestió fronterera.
El naufragi d’una embarcació que va partir la setmana passada des de Gàmbia amb rumb a les Canàries s’ha convertit en la tragèdia migratòria més gran registrada en la ruta cap a les Canàries, considerada la més letal i perillosa del món. Almenys 143 persones van morir i 16 van aconseguir salvar-se. De moment, s’han recuperat els cossos de 70 persones, però continuen les tasques de recerca a l’altura de la zona de M’haijratt, situada a uns 60 quilòmetres al nord de Nouakchott –capital de Mauritània–, per la qual cosa no es descarta la possibilitat de localitzar algun cadàver més. L’embarcació, amb unes 160 persones a bord, va naufragar després d’una setmana en alta mar, segons van relatar a les autoritats mauritanes els mateixos supervivents.
