«En aquest castell és on va començar Navata, tots venim d’aquí», reconeix Josep Llobet. Fins i tot, recorda, «l’escut del poble llueix una corona de baró representant la baronia que hi havia al castell». Aquests arguments del regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament refermen la voluntat del consistori d’adquirir les dues finques de terreny rústic on es troben les restes del castell de Navata, del segle XIII, declarat bé cultural d’interès nacional, màxima protecció d’un bé patrimonial. Actualment, pertanyen a dos propietaris diferents, ambdós veïns del poble. Segons avança Llobet, un dels particulars ja hi estaria d’acord i amb l’altre, les negociacions avancen. En aquests moments, el consistori està pendent d’una taxació externa del valor actual terrenys, pas previ per adquirir el castell, cosa que voldrien fer al llarg d’aquest any. Amb aquest fi, ja disposen d’una partida econòmica específica per a la compra.
«En aquest castell és on va començar Navata, tots venim d’aquí», reconeix Josep Llobet. Fins i tot, recorda, «l’escut del poble llueix una corona de baró representant la baronia que hi havia al castell». Aquests arguments del regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament refermen la voluntat del consistori d’adquirir les dues finques de terreny rústic on es troben les restes del castell de Navata, del segle XIII, declarat bé cultural d’interès nacional, màxima protecció d’un bé patrimonial. Actualment, pertanyen a dos propietaris diferents, ambdós veïns del poble. Segons avança Llobet, un dels particulars ja hi estaria d’acord i amb l’altre, les negociacions avancen. En aquests moments, el consistori està pendent d’una taxació externa del valor actual terrenys, pas previ per adquirir el castell, cosa que voldrien fer al llarg d’aquest any. Amb aquest fi, ja disposen d’una partida econòmica específica per a la compra.
«En aquest castell és on va començar Navata, tots venim d’aquí», reconeix Josep Llobet. Fins i tot, recorda, «l’escut del poble llueix una corona de baró representant la baronia que hi havia al castell». Aquests arguments del regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament refermen la voluntat del consistori d’adquirir les dues finques de terreny rústic on es troben les restes del castell de Navata, del segle XIII, declarat bé cultural d’interès nacional, màxima protecció d’un bé patrimonial. Actualment, pertanyen a dos propietaris diferents, ambdós veïns del poble. Segons avança Llobet, un dels particulars ja hi estaria d’acord i amb l’altre, les negociacions avancen. En aquests moments, el consistori està pendent d’una taxació externa del valor actual terrenys, pas previ per adquirir el castell, cosa que voldrien fer al llarg d’aquest any. Amb aquest fi, ja disposen d’una partida econòmica específica per a la compra.. Fa temps que l’actual equip de govern, amb l’alcaldessa Bibiana Vallmajó al capdavant, va darrere del projecte. Durant l’anterior mandat, liderat per l’alcalde Jaume Homs, ells mateixos, aleshores a l’oposició, ja van posar sobre la taula aquest tema i es va començar a treballar. Malauradament, el projecte va quedar aturat un temps fins que fa cosa de mig any van tornar a posar-s’hi en ferm. Tenien clar que calia actuar de pressa perquè el castell passi a estar sota protecció municipal i més davant la fragilitat de l’estructura. Això permetrà, segons el regidor, «consolidar i evitar que caigui el tros de muralla que encara queda» dempeus. També frenar les espoliacions de pedra a les quals ha estat sotmès tots aquests anys. Josep Llobet, a més, reconeix que, com a Ajuntament, tindran més possibilitats d’aconseguir subvencions «per ajudar a mantenir-lo, donar-lo a conèixer i senyalitzar-lo». En aquesta línia, l’equip té pensat idear rutes per arribar a peu i instal·lar panells informatius amb explicacions sobre la seva història.. Alguns dels voluntaris, fa uns dies, netejant l’entorn del castell de Navata. / Eduard Martí. Tampoc obliden la possibilitat de demanar subvencions per realitzar prospeccions arqueològiques en el terreny. «El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ens ha confirmat que el castell té molt potencial perquè és un recinte molt gran i mai s’hi ha fet res. A saber què hi podem trobar», diu el regidor. Actualment, el monument està protegit i això suposa, segons Llobet, moltes limitacions pels actuals propietaris. «Al final acaba essent un maldecap per a ells perquè no se’n pot treure cap profit econòmic, no es pot conrear el camp i, per contra, estàs obligat a mantenir-lo i que no es faci malbé, que no caigui».. «La gent de Navata de tota la vida entén que, el que queda d’aquest castell, és la història de Navata», assenyala Josep Llobet. Aquesta vinculació emocional dels veïns és indubtable tal com va quedar palès diumenge passat quan es va dur a terme l’anual neteja del terreny impulsada altruistament per l’associació Amics de Navata. Oficialment, fa vint-i-cinc anys que l’organitzen, amb el vistiplau dels propietaris, tot i que van començar un xic abans i hi ha hagut anys d’aturada. Aquesta acció, però, ha permès que el castell es mantingui en bones condicions tots aquests anys. Diumenge, els voluntaris, aprovisionats amb tota mena d’estris, es van desplaçar fins al castell, que es troba a uns dos quilòmetres del nucli urbà en un turó sobre la riera d’Àlguema, per desbrossar l’herba que ha crescut dins el recinte i van concloure amb un esmorzar popular.. Un cop l’any, i en fa vint-i-cinc, els Amics de Navata impulsen aquesta neteja. / Eduard Martí. Aquest lligam amb el castell ve de molt lluny, abans de l’existència del nucli urbà actual. Tal com s’explica al web del mateix Ajuntament de Navata, la documentació més reculada data de l’any 1051 quan el castell va ser cedit al comte Bernat de Besalú, que establí la baronia de Navata. Així, per una banda, hi havia el castell com a poder polític i l’església de Sant Pere Vell o del veïnat de can Miró, com a poder religiós. Durant el segle XIII els Rocabertí de Peralada el varen reparar i reforçar per suportar setges i al segle XV fou preparat per a armes de foc, augmentant el gruix de les muralles i de les torres i obrint torreres i espitlleres. Tot i que ara sigui una ombra del que va ser, el castell havia estat una fortalesa de planta quadrada i dimensions notables, amb pati d’armes central i edificis al voltant. Actualment, del primitiu castell (segles XI-XII) en resta només la capella, situada sota la torre de l’angle nord-oest i la resta pertany als segles XIII-XIV, amb importants modificacions del XV.. Tant ara, que forma part de l’equip de govern, com abans a l’oposició, Josep Llobet, informàtic de professió, sempre ha sentit un profund interès per la història de Navata i ha volgut potenciar el seu patrimoni perquè, afirma, cal no oblidar que «venim d’on venim i les noves generacions han de saber els orígens del poble on viuen». En el seu cas, aquesta sensibilitat el va dur, durant l’anterior mandat, a col·laborar en la creació d’una ruta senyalitzada per l’interior del nucli medieval per donar a conèixer els nombrosos elements d’interès històric i patrimonial que preserva. Cal recordar que l’actual Navata va néixer al voltant de l’Antic Hospital que es va fundar prop d’un camí medieval molt transitat, el que anava de Figueres a Besalú. Avança que aquesta feina es vol ampliar i que el pròxim pas és donar a conèixer el que hi ha als afores, és a dir, «tot el patrimoni que tenim al voltant». La idea seria confeccionar diverses rutes que incloguin no només conèixer el castell i l’església de Can Miró, que és mil·lenària, sinó també incloure i senyalitzar algunes de les nombroses fonts que hi ha pel camí, algunes en terrenys privats, altres no. Moltes, però, s’han perdut, és a dir, ja no ragen aigua, altres, estan, segons Llobet, «mig abandonades». Aquest projecte no preveu pas recuperar-les, però sí identificar-les perquè qui faci la ruta, almenys, les conegui.
