Molta gent no és capaç de fer les seves necessitats en un lavabo públic. És una realitat per a tants ciutadans que prefereixen aguantar-se les ganes abans que haver de compartir un espai tan íntim amb tothom.
Molta gent no és capaç de fer les seves necessitats en un lavabo públic. És una realitat per a tants ciutadans que prefereixen aguantar-se les ganes abans que haver de compartir un espai tan íntim amb tothom.
Molta gent no és capaç de fer les seves necessitats en un lavabo públic. És una realitat per a tants ciutadans que prefereixen aguantar-se les ganes abans que haver de compartir un espai tan íntim amb tothom.. Els lavabos públics són llocs amb molt de trànsit de persones i, moltes vegades, no tothom manté la mateixa higiene. Encara que ho facin, és cert que, per la seva pròpia naturalesa, mai no seran els llocs més nets.. Tanmateix, sabem quina és la part que propaga més bacteris? El més fàcil és pensar en els vàters —no cal explicar per què—, encara que les aixetes també tenen números de guanyar-se aquest dubtós honor, en ser un element constantment en contacte amb les mans brutes de qui les fa servir.. La realitat, en canvi, és diferent, segons explica la usuària de TikTok, @shop.cientifica, que aposta per un altre element ben comú en aquests lavabos: els eixugadors d’aire per a mans. Així ho exposa en el seu vídeo “Coses que evito com a científica en un lavabo públic”, on esmenta “evidències científiques” que indiquen que “absorbeixen bacteris de l’entorn, les acumulen al seu interior i després les expulsen directament sobre les teves mans netes”.. @shop.diariocientifica. no hace falta ser científica pero bueno Fuentes : Best, E L et al. “Microbiological comparison of hand-drying methods: the potential for contamination of the environment, user, and bystander.” The Journal of hospital infection vol. 88,4 (2014): 199-206. doi:10.1016/j.jhin.2014.08.002 Kimmitt, P T, and K F Redway. “Evaluation of the potential for virus dispersal during hand drying: a comparison of three methods.” Journal of applied microbiology vol. 120,2 (2016): 478-86. doi:10.1111/jam.13014 Huesca-Espitia, Luz Del Carmen et al. “Deposition of Bacteria and Bacterial Spores by Bathroom Hot-Air Hand Dryers.” Applied and environmental microbiology vol. 84,8 e00044-18. 2 Apr. 2018, doi:10.1128/AEM.00044-18 Huang, Cunrui et al. “The hygienic efficacy of different hand-drying methods: a review of the evidence.” Mayo Clinic proceedings vol. 87,8 (2012): 791-8. doi:10.1016/j.mayocp.2012.02.019. ♬ sonido original – diariocientifica. Tampoc recomana l’ús dels eixugadors en què s’introdueixen les palmes de les mans, “perquè segons els estudis són els que més contaminació produeixen; a més d’acumular bacteris, també acumulen humitat”, que és “un medi perfecte perquè aquestes puguin créixer”.. Per això, aquesta usuària recomana que, en lloc d’utilitzar aquestes màquines, s’utilitzin les tradicionals tovalloletes de paper: “Són les que han demostrat que arrosseguen més bacteris i absorbeixen millor la humitat”, comenta.. A més, tenen un ús ‘secret’, que és el de poder obrir els pestells i les portes sense necessitat de tocar el metall i tornar a omplir-se les mans de bacteris: “Normalment, solen estar contaminats amb restes bacterianes dels lavabos públics”.. Fins i tot, eixugar-se a l’aire és millor que fer-ho amb aquests aparells que expulsen aire. Per tal que ningú li digui que no té raó, la científica es recolza en una sèrie d’estudis científics, amb referències incloses.. Tot i això, no compta amb el suport de tothom, ja que als comentaris es poden llegir altres usuaris que defensen el contrari, com un que explica que “ho ha fet tota la vida, sense romanços”, cosa que li ha permès enfortir el seu sistema immunitari i creu que “vigilar-ho tot us fa dèbils”. Altres també la critiquen per donar consells d’higiene i portar ungles o cabells tenyits, cosa que “no és gaire bona pels químics que contenen”.
