Entrem a la primavera i veiem com els pantans es van omplint d’aigua. En un any com poden canviar les coses. Érem en una sequera extrema, i els tambors que sonaven d’interconnexió de xarxes, allò que quan els de les grans ciutats necessiten recursos, els van a buscar on n’hi ha. Però resulta que en estos puestos com les Terres de l’Ebre anem justos també. I s’ho han d’anar traient del cap.
Un parell de consideracions arran de la meva recent experiència al Senat, concretament en una de les activitats que puc realitzar com a membre ponent del grup d’Esquerra Republicana a la Comissió d’Investigació sobre la DANA.
Al Senat com segurament coneixeu, el Partit Popular te majoria absoluta, això li dona molta força a l’hora de convertir la cambra alta en una Institució que treballarà entre d’altres per enderrocar l’actual govern de l’Estat.
Això es pot detectar amb totes i cadascuna de les accions i iniciatives que des del Senat es duen a terme.
Una de les eines que utilitzen són les Comissions. Com a mínim hi ha una comissió per cada Ministeri, dic com a mínim perquè n’hi ha de creades de nou on no hi ha ministeri de referència, com per exemple la Comissió mixta d’Insularitat o la de Seguretat Nacional. També n’hi ha de creades especialment com a Comissions d’Investigació, aquí tenim per exemple, la que investiga els treballs que fan al CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas, ens públic que fa enquestes), la de Koldo amb les mascaretes, o la de la Dana, que és la que us en voldria parlar.
Aquestes comissions estan formades per una vintena de senadors i senadores amb una variada representació però conservant les majories que existeixen, o sigui, la del PP que te majoria.
Per començar, s’ha d’aprovar un Pla de Treball, es demana als diferents grups que en presentin un per poder decidir com es desenvoluparà, i el Pla també inclou les persones que es volen facin compareixença al Senat perquè es creu necessària la seva participació.
Es va aprovar com podeu imaginar el Pla de treball que va proposar el PP, i hem pogut veure passar per la Comissió les 9 primeres compareixences, totes 9 relacionades amb la construcció d’obra hidràulica; 8 enginyers de camins, canals i ports i 1 arquitecte relacionat amb obra hidràulica (el pare va fer a finals dels anys 50 el desviament del curs del riu Túria per fora de la ciutat de València).
S’ha vist ben clar que la intenció del PP és la de protegir al president absent de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón, i que tota la responsabilitat caigui sobre el govern de l’Estat. Des d’Esquerra els hem explicat que mai no ens podem refiar de l’Estat Espanyol perquè a Catalunya i al País Valencià sempre ens passen de llarg les inversions estigui el PSOE o el PP a la Moncloa, però també els diem que no poden tapar la pèssima gestió del govern del PP i de VOX en la gestió de la catàstrofe de la DANA que va provocar tantes pèrdues de vides humanes.
Sobre les inversions en pantans que reclamen, se’ns presenta un dilema, demanen poder fer pantans perquè puguin controlar millor les crescudes a l’Horta sud de València, i així poder fer possible que els valencians i valencianes puguin viure-hi amb més seguretat. Es pot entendre.
Però també haurien de gestionar urbanísticament millor i que no ho han fet fins ara, que han construït polígons industrials i habitatges en zones inundables, potser ho hauran de repensar, allí tenen una eina que és diu PATRICOVA que es dedica a gestionar protocols d’actuacions per a regular els riscos d’inundacions en aquelles zones, i segurament s’ha fet de forma molt, massa flexible.
Però això mateix que reclamen a l’Horta sud, no seria aplicable al Delta de l’Ebre i a les ciutats del nostre territori. A l’Ebre no ens deixen construir en zones inundables, massa que ho sabem, hi ha municipis que tenen veritables dificultats per la gestió urbanística del seu territori.
I l’existència de pantans i assuts, sí, gestiona els volums de les aigües que baixen, però fa que no arribin els sediments on haurien d’arribar i la mar cada any es menja metres de la costa del Delta de l’Ebre. I aquí naltros a part de gestionar els grans possibles volums d’aigua i inundacions també hem de mirar de no desaparèixer per l’efecte erosionant de la mar i la mala gestió d’un Estat que diu que invertirà però que sempre passa de llarg.
Tot el que allí veiem i sentim, s’utilitza per clares finalitats polítiques, i n’hi ha una que ens preocupa i que ens fa reviure anys pretèrits.
En esta Comissió d’Investigació ja ho he sentit massa vegades del PP i dels compareixents que porten, anomenen amb enyorança el Plan Hidrológico Nacional i la interconnexió de les xarxes, parlen com si fos la seva solució a tots els seus problemes i torna a sortir el recurs fàcil de que no es pot llençar l’aigua a la mar.
Anem al tanto, i preparem-nos. Que esta gent encara ho tenen al cap.
No al transvasament és un article de EbreDigital.cat.
Entrem a la primavera i veiem com els pantans es van omplint d’aigua. En un any com poden canviar les coses. Érem en una sequera extrema, i els tambors que sonaven d’interconnexió de xarxes, allò que quan els de les grans ciutats necessiten recursos, els van a buscar on n’hi ha. Però resulta que en estos puestos com les Terres de l’Ebre anem justos també. I s’ho han d’anar traient del cap.. Un parell de consideracions arran de la meva recent experiència al Senat, concretament en una de les activitats que puc realitzar com a membre ponent del grup d’Esquerra Republicana a la Comissió d’Investigació sobre la DANA.. Al Senat com segurament coneixeu, el Partit Popular te majoria absoluta, això li dona molta força a l’hora de convertir la cambra alta en una Institució que treballarà entre d’altres per enderrocar l’actual govern de l’Estat.. Això es pot detectar amb totes i cadascuna de les accions i iniciatives que des del Senat es duen a terme.. Una de les eines que utilitzen són les Comissions. Com a mínim hi ha una comissió per cada Ministeri, dic com a mínim perquè n’hi ha de creades de nou on no hi ha ministeri de referència, com per exemple la Comissió mixta d’Insularitat o la de Seguretat Nacional. També n’hi ha de creades especialment com a Comissions d’Investigació, aquí tenim per exemple, la que investiga els treballs que fan al CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas, ens públic que fa enquestes), la de Koldo amb les mascaretes, o la de la Dana, que és la que us en voldria parlar.. Aquestes comissions estan formades per una vintena de senadors i senadores amb una variada representació però conservant les majories que existeixen, o sigui, la del PP que te majoria.. Per començar, s’ha d’aprovar un Pla de Treball, es demana als diferents grups que en presentin un per poder decidir com es desenvoluparà, i el Pla també inclou les persones que es volen facin compareixença al Senat perquè es creu necessària la seva participació.. Es va aprovar com podeu imaginar el Pla de treball que va proposar el PP, i hem pogut veure passar per la Comissió les 9 primeres compareixences, totes 9 relacionades amb la construcció d’obra hidràulica; 8 enginyers de camins, canals i ports i 1 arquitecte relacionat amb obra hidràulica (el pare va fer a finals dels anys 50 el desviament del curs del riu Túria per fora de la ciutat de València).. S’ha vist ben clar que la intenció del PP és la de protegir al president absent de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón, i que tota la responsabilitat caigui sobre el govern de l’Estat. Des d’Esquerra els hem explicat que mai no ens podem refiar de l’Estat Espanyol perquè a Catalunya i al País Valencià sempre ens passen de llarg les inversions estigui el PSOE o el PP a la Moncloa, però també els diem que no poden tapar la pèssima gestió del govern del PP i de VOX en la gestió de la catàstrofe de la DANA que va provocar tantes pèrdues de vides humanes.. Sobre les inversions en pantans que reclamen, se’ns presenta un dilema, demanen poder fer pantans perquè puguin controlar millor les crescudes a l’Horta sud de València, i així poder fer possible que els valencians i valencianes puguin viure-hi amb més seguretat. Es pot entendre.. Però també haurien de gestionar urbanísticament millor i que no ho han fet fins ara, que han construït polígons industrials i habitatges en zones inundables, potser ho hauran de repensar, allí tenen una eina que és diu PATRICOVA que es dedica a gestionar protocols d’actuacions per a regular els riscos d’inundacions en aquelles zones, i segurament s’ha fet de forma molt, massa flexible.. Però això mateix que reclamen a l’Horta sud, no seria aplicable al Delta de l’Ebre i a les ciutats del nostre territori. A l’Ebre no ens deixen construir en zones inundables, massa que ho sabem, hi ha municipis que tenen veritables dificultats per la gestió urbanística del seu territori.. I l’existència de pantans i assuts, sí, gestiona els volums de les aigües que baixen, però fa que no arribin els sediments on haurien d’arribar i la mar cada any es menja metres de la costa del Delta de l’Ebre. I aquí naltros a part de gestionar els grans possibles volums d’aigua i inundacions també hem de mirar de no desaparèixer per l’efecte erosionant de la mar i la mala gestió d’un Estat que diu que invertirà però que sempre passa de llarg.. Tot el que allí veiem i sentim, s’utilitza per clares finalitats polítiques, i n’hi ha una que ens preocupa i que ens fa reviure anys pretèrits.. En esta Comissió d’Investigació ja ho he sentit massa vegades del PP i dels compareixents que porten, anomenen amb enyorança el Plan Hidrológico Nacional i la interconnexió de les xarxes, parlen com si fos la seva solució a tots els seus problemes i torna a sortir el recurs fàcil de que no es pot llençar l’aigua a la mar.. Anem al tanto, i preparem-nos. Que esta gent encara ho tenen al cap.. No al transvasament és un article de EbreDigital.cat.
Entrem a la primavera i veiem com els pantans es van omplint d’aigua. En un any com poden canviar les coses. Érem en una sequera extrema, i els tambors que sonaven d’interconnexió de xarxes, allò que quan els de les grans ciutats necessiten recursos, els van a buscar on n’hi ha. Però resulta que en […] No al transvasament és un article de EbreDigital.cat.
Entrem a la primavera i veiem com els pantans es van omplint d’aigua. En un any com poden canviar les coses. Érem en una sequera extrema, i els tambors que sonaven d’interconnexió de xarxes, allò que quan els de les grans ciutats necessiten recursos, els van a buscar on n’hi ha. Però resulta que en estos puestos com les Terres de l’Ebre anem justos també. I s’ho han d’anar traient del cap.. Un parell de consideracions arran de la meva recent experiència al Senat, concretament en una de les activitats que puc realitzar com a membre ponent del grup d’Esquerra Republicana a la Comissió d’Investigació sobre la DANA.. Al Senat com segurament coneixeu, el Partit Popular te majoria absoluta, això li dona molta força a l’hora de convertir la cambra alta en una Institució que treballarà entre d’altres per enderrocar l’actual govern de l’Estat.. Això es pot detectar amb totes i cadascuna de les accions i iniciatives que des del Senat es duen a terme.. Una de les eines que utilitzen són les Comissions. Com a mínim hi ha una comissió per cada Ministeri, dic com a mínim perquè n’hi ha de creades de nou on no hi ha ministeri de referència, com per exemple la Comissió mixta d’Insularitat o la de Seguretat Nacional. També n’hi ha de creades especialment com a Comissions d’Investigació, aquí tenim per exemple, la que investiga els treballs que fan al CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas, ens públic que fa enquestes), la de Koldo amb les mascaretes, o la de la Dana, que és la que us en voldria parlar.. Aquestes comissions estan formades per una vintena de senadors i senadores amb una variada representació però conservant les majories que existeixen, o sigui, la del PP que te majoria.. Per començar, s’ha d’aprovar un Pla de Treball, es demana als diferents grups que en presentin un per poder decidir com es desenvoluparà, i el Pla també inclou les persones que es volen facin compareixença al Senat perquè es creu necessària la seva participació.. Es va aprovar com podeu imaginar el Pla de treball que va proposar el PP, i hem pogut veure passar per la Comissió les 9 primeres compareixences, totes 9 relacionades amb la construcció d’obra hidràulica; 8 enginyers de camins, canals i ports i 1 arquitecte relacionat amb obra hidràulica (el pare va fer a finals dels anys 50 el desviament del curs del riu Túria per fora de la ciutat de València).. S’ha vist ben clar que la intenció del PP és la de protegir al president absent de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón, i que tota la responsabilitat caigui sobre el govern de l’Estat. Des d’Esquerra els hem explicat que mai no ens podem refiar de l’Estat Espanyol perquè a Catalunya i al País Valencià sempre ens passen de llarg les inversions estigui el PSOE o el PP a la Moncloa, però també els diem que no poden tapar la pèssima gestió del govern del PP i de VOX en la gestió de la catàstrofe de la DANA que va provocar tantes pèrdues de vides humanes.. Sobre les inversions en pantans que reclamen, se’ns presenta un dilema, demanen poder fer pantans perquè puguin controlar millor les crescudes a l’Horta sud de València, i així poder fer possible que els valencians i valencianes puguin viure-hi amb més seguretat. Es pot entendre.. Però també haurien de gestionar urbanísticament millor i que no ho han fet fins ara, que han construït polígons industrials i habitatges en zones inundables, potser ho hauran de repensar, allí tenen una eina que és diu PATRICOVA que es dedica a gestionar protocols d’actuacions per a regular els riscos d’inundacions en aquelles zones, i segurament s’ha fet de forma molt, massa flexible.. Però això mateix que reclamen a l’Horta sud, no seria aplicable al Delta de l’Ebre i a les ciutats del nostre territori. A l’Ebre no ens deixen construir en zones inundables, massa que ho sabem, hi ha municipis que tenen veritables dificultats per la gestió urbanística del seu territori.. I l’existència de pantans i assuts, sí, gestiona els volums de les aigües que baixen, però fa que no arribin els sediments on haurien d’arribar i la mar cada any es menja metres de la costa del Delta de l’Ebre. I aquí naltros a part de gestionar els grans possibles volums d’aigua i inundacions també hem de mirar de no desaparèixer per l’efecte erosionant de la mar i la mala gestió d’un Estat que diu que invertirà però que sempre passa de llarg.. Tot el que allí veiem i sentim, s’utilitza per clares finalitats polítiques, i n’hi ha una que ens preocupa i que ens fa reviure anys pretèrits.. En esta Comissió d’Investigació ja ho he sentit massa vegades del PP i dels compareixents que porten, anomenen amb enyorança el Plan Hidrológico Nacional i la interconnexió de les xarxes, parlen com si fos la seva solució a tots els seus problemes i torna a sortir el recurs fàcil de que no es pot llençar l’aigua a la mar.. Anem al tanto, i preparem-nos. Que esta gent encara ho tenen al cap.. No al transvasament és un article de EbreDigital.cat.
