Encara es ben viu el record del pas de Chano Domínguez per l’escenari del Teatre Mundial de La Bisbal d’Empordà en la primera edició del cicle Vipsbalsound, fa un parell d’anys. Ara torna al mateix escenari. Atenent la petició del cicle ‘En família’, el pianista gadità va acceptar d’oferir per primera vegada en els seus 45 anys de carrera un concert amb tres dels seus fills que també han fet carrera musical. La desgràcia, però, farà que només siguin dos: Pablo va morir fa tot just un mes, però Chano Domínguez ha volgut continuar endavant amb el concert Chano Domínguez & sons d’aquest divendres (21h), que es converteix així quasi en un homenatge al fill absent.
Encara es ben viu el record del pas de Chano Domínguez per l’escenari del Teatre Mundial de La Bisbal d’Empordà en la primera edició del cicle Vipsbalsound, fa un parell d’anys. Ara torna al mateix escenari. Atenent la petició del cicle ‘En família’, el pianista gadità va acceptar d’oferir per primera vegada en els seus 45 anys de carrera un concert amb tres dels seus fills que també han fet carrera musical. La desgràcia, però, farà que només siguin dos: Pablo va morir fa tot just un mes, però Chano Domínguez ha volgut continuar endavant amb el concert Chano Domínguez & sons d’aquest divendres (21h), que es converteix així quasi en un homenatge al fill absent.
Encara es ben viu el record del pas de Chano Domínguez per l’escenari del Teatre Mundial de La Bisbal d’Empordà en la primera edició del cicle Vipsbalsound, fa un parell d’anys. Ara torna al mateix escenari. Atenent la petició del cicle ‘En família’, el pianista gadità va acceptar d’oferir per primera vegada en els seus 45 anys de carrera un concert amb tres dels seus fills que també han fet carrera musical. La desgràcia, però, farà que només siguin dos: Pablo va morir fa tot just un mes, però Chano Domínguez ha volgut continuar endavant amb el concert Chano Domínguez & sons d’aquest divendres (21h), que es converteix així quasi en un homenatge al fill absent.. Un concert difícil, potser el més difícil de la seva carrera.. Per mi s’ha convertit en un concert especial. Està anunciat amb els meus fills Serena, Marcel i Pablo, però desgraciadament en Pablo va morir fa tot just un mes. Era el meu fill gran, tenia 38 anys, i va morir d’una malaltia molt greu i totalment de sobte, ha marxat en només dos mesos. Els meus altres fills i jo hem decidit fer igualment el concert, perquè sabem que en Pablo hauria volgut que el féssim. Ell era músic, com ho són en Marcel i la Serena i com ho soc jo, ens hem dedicat a la música tota la vida. Jo sé que en Pablo vol que fem divendres aquest concert.. Imagino que serà per vostè molt especial.. Serà un concert especial i únic. Ja ho seria si hi hagués en Pablo, però ara ho serà encara més, perquè l’enyorarem moltíssim i perquè durant el concert posarem música seva, projectarem un vídeo seu a la guitarra. Per la família serà un concert molt especial.. Serà un concert especial i únic. Ja ho seria si hi hagués en Pablo, però ara ho serà encara més, perquè l’enyorarem moltíssim i perquè durant el concert posarem música seva, projectarem un vídeo seu a la guitarra. Serà el seu primer concert des de la mort d’en Pablo?. En vaig fer un el 22 de febrer, però aquest serà diferent, a la seva memòria. Els dos germans estaran l’escenari amb mi.. La música serveix d’alguna cosa, en moments tan terribles com els que ha viscut?. La música és sanadora, sempre ajuda vostè dirà. Ara mateix, abans d’atendre’l a vostè, estava practicant una mica al piano. La música és de les coses que em fan sentir una mica més reconfortat. Avui fa un mes que va morir el meu fill i per mi és encara un moment molt dur, molt difícil. La música ajuda, és clar que sí.. Es creu del tot capaç, de dur a terme un concert tan dur?. Més que dur, serà una cosa molt… molt familiar. Uns moments en què recordarem molt aquesta persona que era un ésser de llum. Era una persona fantàstica i un guitarrista flamenc meravellós, però que era també un grandíssim percusionista, igualment de flamenc i així mateix de música llatina, era productor… Va estudiar música a Londres, on va viure quinze anys i on aviat li faran un homenatge. No sé, era… era una persona molt estimada per tothom. Ha sigut una marxa molt sobtada, ens ha agafat a tots molt fora de lloc.. Avui fa un mes que va morir el meu fill i per mi és encara un moment molt dur, molt difícil. La música ajuda, és clar que sí. Tots els pares voldríem patir aquestes malalties en lloc dels fills, oi?. Exactament. El que no entenc és com és que la naturalesa se m’ha saltat a mi i ha atacat el meu fill, d’aquesta manera tan brutal i tan… tan definitiva. Tan definitiva que se l’ha endut, així, en res.. Deu ser un orgull que els seus fills es dediquin tots a la música.. Home, per a mi és una satisfacció molt gran. De fet, en Pablo m’ha acompanyat molt, encara el novembre passat vam estar tocant junts a Barcelona, en un homenatge a la música de Paco de Lucía. A banda de ser el meu fill, era un gran músic, era un company i era una persona amb la qual compartia molta vida. Malgrat que ell va viure a Londres i jo a Nova York durant uns quants anys, després ens vam tornar a ajuntar a Espanya, ell a Cadis i jo a Barcelona. La relació ha sigut sempre molt bona, i malauradament ens han quedat moltes coses en el tinter, encara estàvem fent coses a mitges. Amb en Marcel, exactament igual. Ell fa trap i també n’és productor, i a més, toca el saxo. La Serena, per la seva banda, és una grandíssima compositora, música, cantant…. Els fills, encara que siguin grans, no deixen mai de ser els nostres nens?. Els teus fills són sempre els teus fills, és igual que passin els anys i que es facin grans. Sempre seran els nostres fills. El que hem d’aprendre els pares és que no són nostres, que tenen una vida i fan les seves coses. El que passa és que, és clar, la certesa de l’absència produeix una tristesa molt gran. I això que jo, ara mateix, tinc cinc-cents vídeos del meu fill, fins i tot té el seu propi canal de YouTube, si el busca, podrà veure com toca. D’alguna manera continua viu, a dins meu està més viu que mai, perquè el tinc al cor i a la ment constantment.. Els teus fills són sempre els teus fills, és igual que passin els anys i que es facin grans. Sempre seran els nostres fills. El que hem d’aprendre els pares és que no són nostres, que tenen una vida i fan les seves coses. Quina importància li dona a la família?. La família ha sigut el fil conductor de tota la meva vida. Jo soc qui soc perquè he tingut tres fills i he tingut una família que m’ha portat per un camí i que m’ha fet ser d’una manera. Sense en Pablo, en Marcel i la Serena, jo seria d’una altra manera, n’estic completament segur. I faria altres coses, això també és segur. Tot el que tens al voltant és amb el que vas aprenent i amb el que et vas identificant. És molt important, la família, per descomptat.. Quan toca amb els fills, qui esbronca a qui?. Indistintament. Estem tots allà intentant que les coses surtin bé i si algú falla se li diu: «ep, papa, que això no és així». Però bé, això és per les ganes de fer les coses sempre millor i d’aprendre i de continuar en el camí de la música, que no s’acaba mai. I de la connexió amb les persones, perquè la música, al cap i a la fi, tracta de connectar a la gent.. Estava feliç, de debò, ja em sentia satisfet. Però resulta que la vida no s’acaba fins al darrer dia. Piano, en italià, significa a poc a poc. S’agafa la vida així?. Cada vegada més. Amb això que m’ha passat, encara més. Miri, jo em pensava que ja ho tenia tot fet, que ja estava. I estava feliç, estava feliç amb dos nets que acaben de fer set anys, que són els fills que ha deixat en Pablo, amb tots els fills músics, tothom fent coses… Estava feliç, de debò, ja em sentia satisfet. Però resulta que la vida no s’acaba fins al darrer dia, i ara em trobo en un camí d’aprenentatge total, i de prendre’m les coses amb molta més tranquil·litat. I intentant ser millor cada dia.. Ha tingut temptacions de deixar el piano, les darreres setmanes?. Deixar el piano no, per descomptat que no. La música, per mi, és una de les millors teràpies. No només el piano, també la bateria, una mica de guitarra, de vibràfon… soc un inquiet dels instruments. Suposo que els meus fills han sortit músics perquè a casa hi ha hagut sempre instruments de tota mena, s’hi han criat al voltant. És el que he fet tota la meva vida. És la curiositat de continuar investigant, aprenent, passant-ho bé i fins i tot jugant. Em penso que porto tota la vida jugant amb els instruments.. Hi ha una frase que em va dir el meu fill quan ja sabia que es moria: papa, la pena curta, i la celebració llarga. La pena no serà curta, perquè la pena és molt grossa [s’emociona]. Però celebrar-ho també està molt bé. Un ha de continuar endavant amb la vida com voldrien els que han marxat, Chano?. Hi ha una frase que em va dir el meu fill quan ja sabia que es moria: papa, la pena curta, i la celebració llarga. La pena no serà curta, perquè la pena és molt grossa [s’emociona]. Però celebrar-ho també està molt bé. Celebrar-ho amb els seus germans i recordar-lo amb el cor, tenir-lo present allà, amb nosaltres, no serà dolent. Al contrari.. Subscriu-te per seguir llegint
