Cap dels tres fills de Carme Guasch (1928-1998) -Blanca, Sílvia i Toni- no es van voler perdre la presentació a Figueres, divendres passat, de la reedició de ‘Situacions insulars’, el recull de relats amb els quals la seva mare havia guanyat el premi Víctor Català l’any 1988 i que, publicat per Selecta, havia quedat descatalogat i era quasi introbable, fins que Germán Bartolomé, un dels editors de Cap de Brot, una cooperativa editorial nascuda recentment a Llagostera, va topar amb un exemplar en una llibreria de vell de Badalona que «va llegir entusiasmat» adonant-se de la «frescor» d’un text que «semblava haver estat publicat avui». Ells van apostar-hi i la intuïció va ser bona, ja que al cap d’un parell de setmanes d’haver sortit d’impremta -aquest febrer passat- es va esgotar i ara ja enfila la reimpressió.
Cap dels tres fills de Carme Guasch (1928-1998) -Blanca, Sílvia i Toni- no es van voler perdre la presentació a Figueres, divendres passat, de la reedició de ‘Situacions insulars’, el recull de relats amb els quals la seva mare havia guanyat el premi Víctor Català l’any 1988 i que, publicat per Selecta, havia quedat descatalogat i era quasi introbable, fins que Germán Bartolomé, un dels editors de Cap de Brot, una cooperativa editorial nascuda recentment a Llagostera, va topar amb un exemplar en una llibreria de vell de Badalona que «va llegir entusiasmat» adonant-se de la «frescor» d’un text que «semblava haver estat publicat avui». Ells van apostar-hi i la intuïció va ser bona, ja que al cap d’un parell de setmanes d’haver sortit d’impremta -aquest febrer passat- es va esgotar i ara ja enfila la reimpressió.
Cap dels tres fills de Carme Guasch (1928-1998) -Blanca, Sílvia i Toni- no es van voler perdre la presentació a Figueres, divendres passat, de la reedició de ‘Situacions insulars’, el recull de relats amb els quals la seva mare havia guanyat el premi Víctor Català l’any 1988 i que, publicat per Selecta, havia quedat descatalogat i era quasi introbable, fins que Germán Bartolomé, un dels editors de Cap de Brot, una cooperativa editorial nascuda recentment a Llagostera, va topar amb un exemplar en una llibreria de vell de Badalona que «va llegir entusiasmat» adonant-se de la «frescor» d’un text que «semblava haver estat publicat avui». Ells van apostar-hi i la intuïció va ser bona, ja que al cap d’un parell de setmanes d’haver sortit d’impremta -aquest febrer passat- es va esgotar i ara ja enfila la reimpressió.. «El millor és que està arribant a lectors joves que desconeixien l’autora i el llibre i això és el somni de qualsevol escriptor: transcendir la seva generació», reconegué Josep M. Codina qui amb Judit Pujol i Germán Bartolomé completen l’equip de Cap de Brot. Tots tres formaven part de la primera promoció de l’Aula d’Escriptura de Girona, engegada per Vicenç Pagès, i fruit de moltes converses van «imaginar que, un dia, tindrien una editorial». «En Vicenç ens va anar seguint les passes i ell en té bona part de culpa», assegurà Codina recordant-lo amb agraïment.. Cap de Brot naixia no per trobar el nou autor o autora emergent de la literatura catalana sinó per «omplir un forat» real: «la llarga llista de llibres que són patrimoni literari i que estan descatalogats malgrat ser perfectament vigents i més que moderns». L’escriptora Empar Moliner, a l’epíleg que acompanya la reedició, també insisteix en aquest tret, el de la modernitat, compartit, així mateix, pel bibliotecari i poeta Albert Carol, conductor de la presentació i que va elogiar el llibre com objecte, la qualitat de l’edició: «És moderna perquè ens parla de la llibertat, el desig, la incomunicació que travessa tots els relats, la soledat, la nostàlgia, la pèrdua, malauradament temes universals que fan que la seva obra atemporal» traspassi la barrera del localisme. Carol va destacar la barreja «d’un estil poètic i una mirada naïf, però dura a la vegada perquè Guasch té molta mala llet, tot i que sovint ens mostra coses des d’una mirada gairebé infantil». A parer seu, la literatura de la figuerenca s’estructura «com a refugi, com a salvadora» que no només perceben els lectors sinó que ella mateixa s’ho aplica. «Carme Guasch va escriure tardanament, com Maria Àngels Anglada, cosa que es nota en la maduresa» dels relats, tots ells protagonitzats per dones fins i tot a ‘El germà’ on la figura femenina és absent, però «que interpretem que ha viscut un infern» i és aleshores quan esdevé també «protagonista, dona isolada, dona illa». Aquestes dones illes que habiten en els setze relats extraordinaris de Carme Guasch, dones que «se salven les unes amb les altres o per elles mateixes perquè, com les illes, al voltant no hi tenen res o és un res tan infinit que acaba essent res». Les històries de Guasch són, com descriu Empar Moliner, «trossos de vida» algunes, fins i tot, d’una intuïda autobiografia ficcionada i amb escenaris empordanesos com Un apartament al Port de la Selva.. Un dels instants més entranyables de la presentació, a banda de la lectura de fragments dels relats a càrrec de Glòria Cristina, va ser quan Albert Carol va testimoniar el vincle de Carme Guasch amb la biblioteca que ella va considerar «la seva segona casa, sempre» tal com resa una de les dedicatòries que va fer el setembre de 1984 en un dels llibres que l’equipament conserva. Carol va refermar aquest lligam mostrant el carnet de la biblioteca de l’escriptora, datat el 1943, i les antigues targetes de lectura que registraven els préstecs al llarg del temps. Com, malgrat les anades i vingudes, sempre tornava a la que sentia casa seva.
