A Arnau Tordera li va semblar que a l’epé L’ai al cor-Sístole (2024) li faltava una mica de rock dur, gènere associat a Obeses, i es va proposar compensar-ho en la seva continuació, L’ai al cor-Diàstole, que s’obre a tot drap: bombo eixordador, guitarra thrash i el mateix Tordera forçant la veu en un registre que brama propi del metal extrem. El va cultivar acudint al cantant i professor Albert Batlle. «Té una escola de cant gutural i se’m va acudir cantar amb aquesta tècnica per expressar un crit de ràbia que surt de les entranyes, del racó més profund de l’ànima», explica Tordera, timoner del grup d’Osona.
A Arnau Tordera li va semblar que a l’epé L’ai al cor-Sístole (2024) li faltava una mica de rock dur, gènere associat a Obeses, i es va proposar compensar-ho en la seva continuació, L’ai al cor-Diàstole, que s’obre a tot drap: bombo eixordador, guitarra thrash i el mateix Tordera forçant la veu en un registre que brama propi del metal extrem. El va cultivar acudint al cantant i professor Albert Batlle. «Té una escola de cant gutural i se’m va acudir cantar amb aquesta tècnica per expressar un crit de ràbia que surt de les entranyes, del racó més profund de l’ànima», explica Tordera, timoner del grup d’Osona.
A Arnau Tordera li va semblar que a l’epé L’ai al cor-Sístole (2024) li faltava una mica de rock dur, gènere associat a Obeses, i es va proposar compensar-ho en la seva continuació, L’ai al cor-Diàstole, que s’obre a tot drap: bombo eixordador, guitarra thrash i el mateix Tordera forçant la veu en un registre que brama propi del metal extrem. El va cultivar acudint al cantant i professor Albert Batlle. «Té una escola de cant gutural i se’m va acudir cantar amb aquesta tècnica per expressar un crit de ràbia que surt de les entranyes, del racó més profund de l’ànima», explica Tordera, timoner del grup d’Osona.¿Quines raons el van moure per triar aquesta expressió vocal tan ferotge? «L’argument que ho justificava el vaig trobar en les protestes dels pagesos, en la realitat d’un territori que es dessagna», observa Arnau Tordera, que es pregunta «si la societat és conscient que aquesta degradació del sector agrari és perillosa per al futur del país». La cançó pinta els camperols en peu de guerra («no asfaltaràs els meus records, defensa la terra!»), un missatge que també sura en una altra de les noves cançons, La tonada del blat, que posa l’accent, amb una cadència de dansa folk (i els instruments de cobla de Bufalodre), en l’esforç del treball al camp: «Qui vulgui pa, que s’arremangui/ Qui vulgui farina, que es posi a pencar».A favor de la ratafiaL’ai al cor és ara un àlbum que recull els dos epés i en què veiem Obeses projectant la seva personalitat a través de marcats girs estilístics. Així, en Circ capitalista s’acull a un to burlesc de música de fira per apuntar a la crisi de l’habitatge, i a Un didalet defensa els licors nostrats, com la ratafia i les aromes de Montserrat.S’associa Obeses a certa èpica triomfalista, una idea que matisen peces com Elogi del fracàs («un himne col·lectiu que canta les virtuts del desastre com a part de l’aprenentatge») i Fort en la mort, que «contraposa la idea d’una vida plena a la solitud del nostre destí final». Per tancar el disc, Tordera tria ni més ni menys que el Virolai, amb la col·laboració de la Coral Canigó i en un catedralici tractament metal: «És un dels grans himnes que tenim a Catalunya, i conjuga dos genis, Jacint Verdaguer i Josep Rodoreda».Obeses no troben un lloc al circuit més gran de festivals. El grup sent que la seva proposta musical va «a contracorrent», i Tordera no es caracteritza per mossegar-se la llengua: acusa el sector de regir-se per «un monopoli de grans empreses que guien l’escena pop cap al lloc que els reporten més beneficis».El resultat, sosté, és que la música que més es visualitza no representa el conjunt de la realitat. «Tenim un pop de poca transcendència existencial, que renuncia al pòsit polític, que no diu res, que només entreté i promou un pensament nul», dispara Tordera. Però això considera que no serà etern. «El panorama és insostenible. Aquesta música està esgotada i em f
