Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961), fins ara bisbe de Girona i antic abat de Poblet, és el nou arquebisbe de Barcelona en substitució del cardenal Joan Josep Omella. El religiós cistercenc, de 64 anys, arriba a l’arxidiòcesi barcelonina després de poc més de dos anys al capdavant del bisbat gironí, on va ser nomenat pel papa Francesc el febrer del 2024. Amb una llarga trajectòria vinculada al monestir de Poblet, Vilà destaca per la seva formació en història i documentació, la seva activitat cultural i les relacions que ha mantingut amb diferents sectors polítics i socials. Durant la seva etapa com a abat va defensar el diàleg polític, va visitar dirigents empresonats i va donar continuïtat a l’aposta del monestir per la sostenibilitat.
Nascut a Tarragona l’11 de desembre del 1961, Vilà va estudiar al col·legi La Salle de la ciutat. És llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. També va cursar estudis de postgrau en Noves Tecnologies de la Informació a la Universitat Politècnica de Catalunya i en Gestió Cultural a la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, es va llicenciar en Teologia sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Abans d’ingressar a la vida monàstica, va treballar durant més de vint anys a l’Hemeroteca de Tarragona i va exercir responsabilitats en diverses institucions culturals i patrimonials. La seva vinculació amb Poblet es remunta a abans de fer-se monjo, quan va ser secretari de la Germandat de Poblet.
El juliol del 2005 va ingressar al monestir de Santa Maria de Poblet, on va fer la professió solemne l’agost del 2010. Va ser ordenat sacerdot l’1 de maig del 2015 i, només set mesos després, el 3 de desembre, va ser elegit abat en substitució de Josep Alegre.
Diàleg i sostenibilitat
La seva etapa al capdavant de Poblet va coincidir amb els anys més intensos del procés independentista. Vilà va mantenir contactes amb representants de diferents sensibilitats polítiques i va visitar dirigents independentistes empresonats. Va treballar per bastir ponts, defugir la confrontació i buscar el consens.
La seva voluntat de mantenir oberts els canals de diàleg es va reflectir també en les visites institucionals que va acollir a Poblet. El 2016 va rebre Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat, en una visita privada durant la qual el dirigent independentista va compartir la pregària i el dinar amb els monjos. Quatre anys després, el juliol del 2020, el mateix abat va rebre els reis Felip VI i Letícia en una visita oficial marcada per les protestes independentistes a l’exterior del recinte. L’acollida de representants institucionals de sensibilitats tan diferents il·lustra el paper de Poblet com a espai de trobada i la voluntat de Vilà de mantenir-hi obertes les portes.
Durant els anys que va ser abat, Vilà també va donar continuïtat al procés de reconversió ecològica del monestir, iniciat el 2007. Poblet va impulsar mesures per racionalitzar el consum d’aigua, aprofitar l’energia solar i avançar cap a un model més autosuficient. Les actuacions en la gestió de l’aigua van arribar a permetre un estalvi del 95%, segons una guia de bones pràctiques climàtiques de la Generalitat.
De Poblet a Girona
El 29 de febrer del 2024, el papa Francesc el va nomenar bisbe de Girona, una diòcesi que estava vacant des de la mort de Francesc Pardo, el març del 2022. Vilà va rebre l’ordenació episcopal el 21 d’abril del 2024 a la catedral de Girona, de mans de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i aquell mateix dia va iniciar el seu ministeri episcopal.
La seva arribada va despertar expectació després de dos anys sense bisbe. El mateix Vilà va explicar posteriorment que s’havia sentit molt ben acollit des del primer moment i que les mostres d’afecte dels preveres, els fidels i la societat civil gironina l’havien ajudat a començar la nova etapa amb confiança. També va destacar la implicació dels laics i la vitalitat de les comunitats parroquials, malgrat la manca de sacerdots.
Durant la seva etapa a Girona, Vilà ha mantingut una presència en la vida institucional i social de la ciutat, coincidint en diferents actes amb representants polítics i socials.
Membre de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada de la Conferència Episcopal Espanyola, Vilà té com a lema episcopal ‘Praesis ut prosis’, una expressió de sant Bernat de Claravall que es tradueix com ‘Estar al capdavant per servir’.
Amb el nomenament a Barcelona, Vilà assumeix una de les principals arxidiòcesis de l’Estat després d’una trajectòria marcada per la vida monàstica, la gestió del patrimoni cultural, el diàleg amb les institucions i una experiència episcopal relativament breu.
Octavi Vilà, de l’abadia de Poblet a l’arquebisbat de Barcelona després de dos anys al capdavant del bisbat de Girona és un article de EbreDigital.cat.
Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961), fins ara bisbe de Girona i antic abat de Poblet, és el nou arquebisbe de Barcelona en substitució del cardenal Joan Josep Omella. El religiós cistercenc, de 64 anys, arriba a l’arxidiòcesi barcelonina després de poc més de dos anys al capdavant del bisbat gironí, on va ser nomenat pel papa Francesc el febrer del 2024. Amb una llarga trajectòria vinculada al monestir de Poblet, Vilà destaca per la seva formació en història i documentació, la seva activitat cultural i les relacions que ha mantingut amb diferents sectors polítics i socials. Durant la seva etapa com a abat va defensar el diàleg polític, va visitar dirigents empresonats i va donar continuïtat a l’aposta del monestir per la sostenibilitat.. Nascut a Tarragona l’11 de desembre del 1961, Vilà va estudiar al col·legi La Salle de la ciutat. És llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. També va cursar estudis de postgrau en Noves Tecnologies de la Informació a la Universitat Politècnica de Catalunya i en Gestió Cultural a la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, es va llicenciar en Teologia sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya.. Abans d’ingressar a la vida monàstica, va treballar durant més de vint anys a l’Hemeroteca de Tarragona i va exercir responsabilitats en diverses institucions culturals i patrimonials. La seva vinculació amb Poblet es remunta a abans de fer-se monjo, quan va ser secretari de la Germandat de Poblet.. El juliol del 2005 va ingressar al monestir de Santa Maria de Poblet, on va fer la professió solemne l’agost del 2010. Va ser ordenat sacerdot l’1 de maig del 2015 i, només set mesos després, el 3 de desembre, va ser elegit abat en substitució de Josep Alegre.. Diàleg i sostenibilitat. La seva etapa al capdavant de Poblet va coincidir amb els anys més intensos del procés independentista. Vilà va mantenir contactes amb representants de diferents sensibilitats polítiques i va visitar dirigents independentistes empresonats. Va treballar per bastir ponts, defugir la confrontació i buscar el consens.. La seva voluntat de mantenir oberts els canals de diàleg es va reflectir també en les visites institucionals que va acollir a Poblet. El 2016 va rebre Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat, en una visita privada durant la qual el dirigent independentista va compartir la pregària i el dinar amb els monjos. Quatre anys després, el juliol del 2020, el mateix abat va rebre els reis Felip VI i Letícia en una visita oficial marcada per les protestes independentistes a l’exterior del recinte. L’acollida de representants institucionals de sensibilitats tan diferents il·lustra el paper de Poblet com a espai de trobada i la voluntat de Vilà de mantenir-hi obertes les portes.. Durant els anys que va ser abat, Vilà també va donar continuïtat al procés de reconversió ecològica del monestir, iniciat el 2007. Poblet va impulsar mesures per racionalitzar el consum d’aigua, aprofitar l’energia solar i avançar cap a un model més autosuficient. Les actuacions en la gestió de l’aigua van arribar a permetre un estalvi del 95%, segons una guia de bones pràctiques climàtiques de la Generalitat.. De Poblet a Girona. El 29 de febrer del 2024, el papa Francesc el va nomenar bisbe de Girona, una diòcesi que estava vacant des de la mort de Francesc Pardo, el març del 2022. Vilà va rebre l’ordenació episcopal el 21 d’abril del 2024 a la catedral de Girona, de mans de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i aquell mateix dia va iniciar el seu ministeri episcopal.. La seva arribada va despertar expectació després de dos anys sense bisbe. El mateix Vilà va explicar posteriorment que s’havia sentit molt ben acollit des del primer moment i que les mostres d’afecte dels preveres, els fidels i la societat civil gironina l’havien ajudat a començar la nova etapa amb confiança. També va destacar la implicació dels laics i la vitalitat de les comunitats parroquials, malgrat la manca de sacerdots.. Durant la seva etapa a Girona, Vilà ha mantingut una presència en la vida institucional i social de la ciutat, coincidint en diferents actes amb representants polítics i socials.. Membre de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada de la Conferència Episcopal Espanyola, Vilà té com a lema episcopal ‘Praesis ut prosis’, una expressió de sant Bernat de Claravall que es tradueix com ‘Estar al capdavant per servir’.. Amb el nomenament a Barcelona, Vilà assumeix una de les principals arxidiòcesis de l’Estat després d’una trajectòria marcada per la vida monàstica, la gestió del patrimoni cultural, el diàleg amb les institucions i una experiència episcopal relativament breu.. Octavi Vilà, de l’abadia de Poblet a l’arquebisbat de Barcelona després de dos anys al capdavant del bisbat de Girona és un article de EbreDigital.cat.
Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961), fins ara bisbe de Girona i antic abat de Poblet, és el nou arquebisbe de Barcelona en substitució del cardenal Joan Josep Omella. El religiós cistercenc, de 64 anys, arriba a l’arxidiòcesi barcelonina després de poc més de dos anys al capdavant del bisbat gironí, on va ser nomenat […] Octavi Vilà, de l’abadia de Poblet a l’arquebisbat de Barcelona després de dos anys al capdavant del bisbat de Girona és un article de EbreDigital.cat.
Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961), fins ara bisbe de Girona i antic abat de Poblet, és el nou arquebisbe de Barcelona en substitució del cardenal Joan Josep Omella. El religiós cistercenc, de 64 anys, arriba a l’arxidiòcesi barcelonina després de poc més de dos anys al capdavant del bisbat gironí, on va ser nomenat pel papa Francesc el febrer del 2024. Amb una llarga trajectòria vinculada al monestir de Poblet, Vilà destaca per la seva formació en història i documentació, la seva activitat cultural i les relacions que ha mantingut amb diferents sectors polítics i socials. Durant la seva etapa com a abat va defensar el diàleg polític, va visitar dirigents empresonats i va donar continuïtat a l’aposta del monestir per la sostenibilitat.. Nascut a Tarragona l’11 de desembre del 1961, Vilà va estudiar al col·legi La Salle de la ciutat. És llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. També va cursar estudis de postgrau en Noves Tecnologies de la Informació a la Universitat Politècnica de Catalunya i en Gestió Cultural a la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, es va llicenciar en Teologia sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya.. Abans d’ingressar a la vida monàstica, va treballar durant més de vint anys a l’Hemeroteca de Tarragona i va exercir responsabilitats en diverses institucions culturals i patrimonials. La seva vinculació amb Poblet es remunta a abans de fer-se monjo, quan va ser secretari de la Germandat de Poblet.. El juliol del 2005 va ingressar al monestir de Santa Maria de Poblet, on va fer la professió solemne l’agost del 2010. Va ser ordenat sacerdot l’1 de maig del 2015 i, només set mesos després, el 3 de desembre, va ser elegit abat en substitució de Josep Alegre.. Diàleg i sostenibilitat. La seva etapa al capdavant de Poblet va coincidir amb els anys més intensos del procés independentista. Vilà va mantenir contactes amb representants de diferents sensibilitats polítiques i va visitar dirigents independentistes empresonats. Va treballar per bastir ponts, defugir la confrontació i buscar el consens.. La seva voluntat de mantenir oberts els canals de diàleg es va reflectir també en les visites institucionals que va acollir a Poblet. El 2016 va rebre Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat, en una visita privada durant la qual el dirigent independentista va compartir la pregària i el dinar amb els monjos. Quatre anys després, el juliol del 2020, el mateix abat va rebre els reis Felip VI i Letícia en una visita oficial marcada per les protestes independentistes a l’exterior del recinte. L’acollida de representants institucionals de sensibilitats tan diferents il·lustra el paper de Poblet com a espai de trobada i la voluntat de Vilà de mantenir-hi obertes les portes.. Durant els anys que va ser abat, Vilà també va donar continuïtat al procés de reconversió ecològica del monestir, iniciat el 2007. Poblet va impulsar mesures per racionalitzar el consum d’aigua, aprofitar l’energia solar i avançar cap a un model més autosuficient. Les actuacions en la gestió de l’aigua van arribar a permetre un estalvi del 95%, segons una guia de bones pràctiques climàtiques de la Generalitat.. De Poblet a Girona. El 29 de febrer del 2024, el papa Francesc el va nomenar bisbe de Girona, una diòcesi que estava vacant des de la mort de Francesc Pardo, el març del 2022. Vilà va rebre l’ordenació episcopal el 21 d’abril del 2024 a la catedral de Girona, de mans de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i aquell mateix dia va iniciar el seu ministeri episcopal.. La seva arribada va despertar expectació després de dos anys sense bisbe. El mateix Vilà va explicar posteriorment que s’havia sentit molt ben acollit des del primer moment i que les mostres d’afecte dels preveres, els fidels i la societat civil gironina l’havien ajudat a començar la nova etapa amb confiança. També va destacar la implicació dels laics i la vitalitat de les comunitats parroquials, malgrat la manca de sacerdots.. Durant la seva etapa a Girona, Vilà ha mantingut una presència en la vida institucional i social de la ciutat, coincidint en diferents actes amb representants polítics i socials.. Membre de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada de la Conferència Episcopal Espanyola, Vilà té com a lema episcopal ‘Praesis ut prosis’, una expressió de sant Bernat de Claravall que es tradueix com ‘Estar al capdavant per servir’.. Amb el nomenament a Barcelona, Vilà assumeix una de les principals arxidiòcesis de l’Estat després d’una trajectòria marcada per la vida monàstica, la gestió del patrimoni cultural, el diàleg amb les institucions i una experiència episcopal relativament breu.. Octavi Vilà, de l’abadia de Poblet a l’arquebisbat de Barcelona després de dos anys al capdavant del bisbat de Girona és un article de EbreDigital.cat.