«Tota la literatura intenta explorar alguna faceta de la vida humana; molts tracten, a través d’uns personatges, aspectes profunds de la psique», afirma el psicòleg Xavier López Blánquez, referent de benestar emocional a l’Àrea Bàsica de Salut de Figueres. Prenent aquest punt de partida i amb el referent d’una prova pilot duta a terme amb molt d’èxit des d’un centre de salut de Girona, Xavier López ha unit esforços amb la biblioteca Fages de Climent per coordinar el primer club de lectura de benestar emocional que acollirà l’equipament, una iniciativa que busca, a partir de certes lectures, promoure habilitats als participants «per afrontar la vida diària amb tota mena de consells i extreure’n noves perspectives».
«Tota la literatura intenta explorar alguna faceta de la vida humana; molts tracten, a través d’uns personatges, aspectes profunds de la psique», afirma el psicòleg Xavier López Blánquez, referent de benestar emocional a l’Àrea Bàsica de Salut de Figueres. Prenent aquest punt de partida i amb el referent d’una prova pilot duta a terme amb molt d’èxit des d’un centre de salut de Girona, Xavier López ha unit esforços amb la biblioteca Fages de Climent per coordinar el primer club de lectura de benestar emocional que acollirà l’equipament, una iniciativa que busca, a partir de certes lectures, promoure habilitats als participants «per afrontar la vida diària amb tota mena de consells i extreure’n noves perspectives».
«Tota la literatura intenta explorar alguna faceta de la vida humana; molts tracten, a través d’uns personatges, aspectes profunds de la psique», afirma el psicòleg Xavier López Blánquez, referent de benestar emocional a l’Àrea Bàsica de Salut de Figueres. Prenent aquest punt de partida i amb el referent d’una prova pilot duta a terme amb molt d’èxit des d’un centre de salut de Girona, Xavier López ha unit esforços amb la biblioteca Fages de Climent per coordinar el primer club de lectura de benestar emocional que acollirà l’equipament, una iniciativa que busca, a partir de certes lectures, promoure habilitats als participants «per afrontar la vida diària amb tota mena de consells i extreure’n noves perspectives».
El psicòleg empordanès descriu els clubs de lectura com «espais de socialització en el qual persones que no es coneixen formaran nous vincles i també es treballarà l’adhesió al teixit cultural de la ciutat». En total seran cinc les lectures que es proposaran, entre gener i maig, cinc títols que no se cenyeixen estrictament dins la categoria de llibres d’autoajuda sinó que «promouen el benestar i la salut». Són, a més, els mateixos que es van llegir a la prova pilot a Girona i dels que el Servei de Biblioteques ja disposa de suficients exemplars. El club s’inicia el 9 de gener ‘El laberint de la felicitat’ d’Àlex Rovira i Francesc Miralles, la història d’algú que ho havia perdut tot, i es va trobar a si mateix -el seu tresor més preuat- en el centre del laberint. Continua el 6 de febrer amb ‘Qui s’ha endut el meu formatge?’ de Spencer Johnson, llibre que ofereix valuosos ensenyaments per entendre un món que es mou a un ritme cada cop més accelerat. El 6 de març es debatrà ‘El monjo que es va vendre el Ferrari’ de Robin Sharma qui mostra, pas a pas, el camí per viure amb més coratge, més equilibri, plena abundància i vertadera felicitat. Per completar, el 3 d’abril es parlarà de ‘L’home a la recerca de sentit’, de Víktor E. Frankl, una lliçó existencial sobre la capacitat humana de transcendir les dificultats i, finalment, el clàssic ‘El petit príncep’, d’Antoine de Saint-Exupery, el 8 de maig.
El psicòleg Xavi López reconeix que en les teràpies grupals que dirigeix dins l’Àrea Bàsica de Salut de Figueres no utilitza especialment els llibres com a eina tot i que els reconeix el seu valor terapèutic. També als clubs de lectura, dels quals ell mateix en conserva un bon record, ja que havia participat quan era adolescent en un d’ells a la mateixa biblioteca de Figueres. «Les lectures són una bona excusa, d’entrada, per llegir i apreciar aquests llibres, però també per comentar-les i veure què ressona a cadascú de cada lectura perquè cada persona connecta d’una manera diferent i és interessant veure el perquè», conclou l’especialista.