Pere Vila (Navata, 1950) ara està jubilat, però va exercir, professionalment, com a comptable. Des de sempre, ha col·laborat amb tot allò que té a veure amb el seu poble, Navata. Ja de ben jove, quan tan sols tenia 16 anys, va entrar dins la junta de la Comissió de Festes responsable d’organitzar la festa major. «Jo era el més jove, però duia els comptes», recorda. Més tard, entre els anys 1978-1979, una colla d’amics que sempre feien coses van decidir impulsar una nova associació, Amics de Navata de la qual Pere Vila és president des del 2014. També la persona que estira el carro perquè tot es pugui fer. «Ho fas amb il·lusió perquè Navata és el meu poble, on he viscut sempre», justifica tot reconeixent, però que ara ja caldria que «algú comenci a agafar el ritme, no perquè jo no pugui o per la feina que hi ha sinó perquè ja toca». Entre les diverses activitats que organitzen al llarg de l’any destaca la neteja del castell de Navata, la part més antiga del poble i que l’Ajuntament negocia comprar-lo aquest any per preservar-lo. Les neteges gratuïtes les van començar fa trenta-cinc anys, tot i que hi va haver uns anys que es van aturar. La darrera ocasió va tenir lloc aquest passat diumenge i hi van participar una vintena de persones de totes les edats, totes elles voluntàries del poble.
Pere Vila (Navata, 1950) ara està jubilat, però va exercir, professionalment, com a comptable. Des de sempre, ha col·laborat amb tot allò que té a veure amb el seu poble, Navata. Ja de ben jove, quan tan sols tenia 16 anys, va entrar dins la junta de la Comissió de Festes responsable d’organitzar la festa major. «Jo era el més jove, però duia els comptes», recorda. Més tard, entre els anys 1978-1979, una colla d’amics que sempre feien coses van decidir impulsar una nova associació, Amics de Navata de la qual Pere Vila és president des del 2014. També la persona que estira el carro perquè tot es pugui fer. «Ho fas amb il·lusió perquè Navata és el meu poble, on he viscut sempre», justifica tot reconeixent, però que ara ja caldria que «algú comenci a agafar el ritme, no perquè jo no pugui o per la feina que hi ha sinó perquè ja toca». Entre les diverses activitats que organitzen al llarg de l’any destaca la neteja del castell de Navata, la part més antiga del poble i que l’Ajuntament negocia comprar-lo aquest any per preservar-lo. Les neteges gratuïtes les van començar fa trenta-cinc anys, tot i que hi va haver uns anys que es van aturar. La darrera ocasió va tenir lloc aquest passat diumenge i hi van participar una vintena de persones de totes les edats, totes elles voluntàries del poble.
Pere Vila (Navata, 1950) ara està jubilat, però va exercir, professionalment, com a comptable. Des de sempre, ha col·laborat amb tot allò que té a veure amb el seu poble, Navata. Ja de ben jove, quan tan sols tenia 16 anys, va entrar dins la junta de la Comissió de Festes responsable d’organitzar la festa major. «Jo era el més jove, però duia els comptes», recorda. Més tard, entre els anys 1978-1979, una colla d’amics que sempre feien coses van decidir impulsar una nova associació, Amics de Navata de la qual Pere Vila és president des del 2014. També la persona que estira el carro perquè tot es pugui fer. «Ho fas amb il·lusió perquè Navata és el meu poble, on he viscut sempre», justifica tot reconeixent, però que ara ja caldria que «algú comenci a agafar el ritme, no perquè jo no pugui o per la feina que hi ha sinó perquè ja toca». Entre les diverses activitats que organitzen al llarg de l’any destaca la neteja del castell de Navata, la part més antiga del poble i que l’Ajuntament negocia comprar-lo aquest any per preservar-lo. Les neteges gratuïtes les van començar fa trenta-cinc anys, tot i que hi va haver uns anys que es van aturar. La darrera ocasió va tenir lloc aquest passat diumenge i hi van participar una vintena de persones de totes les edats, totes elles voluntàries del poble.. Quan va començar Amics de Navata, al poble només es feia la festa major, la festa del Carme i Sant Antoni. Un grup de pares i amics vam pensar a fer activitats. La primera va ser un aplec a Can Miró, l’església romànica. A partir d’aquí vam pensar a crear l’associació i començar a fer activitats com sardinades, castanyades, pujades a la Mare de Déu del Mont, cinema al carrer, fins a set o vuit activitats a l’any. Fins i tot vam publicar un llibre sobre història antiga de Navata i durant deu anys una revista trimestral. Un dels objectius de l’entitat també era conservar el patrimoni i valorar el que teníem i així vam decidir anar a netejar el castell on, aleshores, no s’hi podia ni entrar. Primer hi anàvem una colla de mainada i uns quants pares els dissabtes, però quan l’associació va anar un xic de baixa, perquè els que animaven més van afluixar, durant dos o tres anys no s’hi va anar. Fins que es va arriar de nou i aquest diumenge va ser la vint-i-cinquena vegada que anàvem.. Aleshores es treballava, però trobaven rocs a dojo. Podien plantar userda que no necessita anar a fons i llauraven amb animal. Després ja es va abandonar i van començar a sortir arbres. Quan l’associació vam anar el segon cop a netejar, quasi no passaves d’un arbre a un altre: de cada tres en vam tallar dos.. El primer any que vam reprendre-ho, un dels propietaris va protestar, però li vam comentar que li ho netejàvem gratuïtament. Hem anat traient bardisses d’un metre d’altura i d’anar-hi anant ara ja es conserva força bé. Passant tres o quatre màquines desbrossadores es pot netejar tot el pati d’armes. La gent ve amb les seves eines particulars: el desbrossador, el seu podall, estisores grosses i cada un s’agafa el seu racó i van fent neteja. Em fa molt content veure que una nova generació s’hagi agafat a aquesta iniciativa.. «Em fa molt content veure que una nova generació s’hagi agafat a aquesta iniciativa». És la part antiga de Navata. El poble va començar allà i si no conservem i valorem nosaltres el que tenim, malament.. Serà un objectiu aconseguit perquè en els arxius de l’associació tenim quatre o cinc cartes oficials que havíem dirigit a l’Ajuntament demanant com estava el tema del castell. Sempre ens deien que estaven treballant-hi i ara sembla que aquest any serà que sí.. A banda de la neteja del castell, el juliol, abans de la festa del Carme, hi ha la tradició de fer una sardinada popular. L’11 de setembre també s’ha recuperat la romeria o pujada a la Mare de Déu del Mont i també portem el dinar i les taules pel dinar. Durant uns anys érem poquets, sis o set, els que ens agradava això, que hi anàvem perquè no es plegués. Al Mont hi hem anat quaranta-tres o quaranta-quatre anys, quasi des dels inicis de l’associació. Aquest últim any ja hem estat cent vint persones i, per animar-ho més, vam posar un preu simbòlic de 4 o 5 euros. Si la gent no venia és que no en tenien ganes. A banda d’això, fem el pessebre vivent que aquest any ja ha complert vint-i-cinc edicions, tot i que en fa més que va començar.. No, som una associació sense socis. Al principi sí, vam arribar a ser uns tres-cents, entre gent de Navata i parents que hi havien viscut i que els agradava el que fèiem i participaven. També amics perquè només cobràvem 6 euros l’any. Aconseguies 1.800 euros per fer activitats gratis, sense fer publicitat, només localment. Si venia gent de fora no deies pas res si s’afegia. Amb els anys, l’associació va anar de baixa, es va deixar de cobrar als socis i a partir d’aquí es convoca a tot el poble quan fem una activitat amb una bustiada general a totes les cases. Com a socis oficials, doncs, no n’hi ha. La junta continua tot i que aquest mes de maig convocarem a tot el poble per renovar alguns càrrecs que han plegat i que encara consten com a membres de la junta.
