Podria preguntar qui pagarà el cafè que estem prenent.
Podria preguntar qui pagarà el cafè que estem prenent.
Podria preguntar qui pagarà el cafè que estem prenent.. Potser seria més lògic que el pagués jo.. Soc d’una generació que tot just s’incorpora al món laboral, i estem perdent perspectives de futur sense ni tan sols haver aportat el nostre granet de sorra a la societat. Això està ben pensat.. Si el llibre és dolent, no s’ho mereixen, no cal sacrificar la vida de cap arbre. Però tampoc es mereixen que els caigui un llamp i els faci miques. Ni tampoc es mereixen un incendi, i menys si és provocat. De fet, amb el títol volia fer referència a les desgràcies, tragèdies i canvis de rumb que fa el món. Per exemple, jo soc d’una generació que tot just s’incorpora al món laboral, i estem perdent perspectives de futur sense ni tan sols haver aportat el nostre granet de sorra a la societat.. Diria que, de moment, no. Diria que el món està com està per culpa de la generació dels meus pares, que és la generació que millor ha viscut en la història de la humanitat.. No s’hi senti inclòs, però edat per ser el meu pare, la té.. Si t’estires, et passen les ganes de cagar. Deu tenir a veure amb la gravetat. Provi-ho. El dia que en tingui moltes ganes, estiri’s. Són vostès la generació que millor ha viscut! Em semblaria un èxit per la humanitat que hi hagi una altra generació que visqui tan bé com els boomers. Si ho tenen tot pagat!. Potser ho faig en un arbre, encara que no s’ho mereixi. Depèn dels nutrients que tingui el que hagi menjat, vaja, ho suposo, no sé com funciona. Amb tot el que mengem ultraprocessat, segur que és pipí de mala qualitat. Ara bé, si té caca, s’ha d’estirar.. Si t’estires, et passen les ganes de cagar. Deu tenir a veure amb la gravetat. Provi-ho. El dia que en tingui moltes ganes, estiri’s. El complicat és, depèn d’on estigui, trobar un lloc per estirar-se. I generalment, on hi ha un lloc per estirar-se, també hi ha un lloc per cagar.. Vaig estudiar a la facultat de Lletres, i tinc la sensació que la meva vida acadèmica, allò de posar colzes i esforçar-me a aprendre -tret d’alguna assignatura- es va acabar al batxillerat. Més aviat els mata la mateixa universitat, només d’entrar-hi. Jo vaig estudiar a la facultat de Lletres, i tinc la sensació que la meva vida acadèmica, allò de posar colzes i esforçar-me a aprendre -tret d’alguna assignatura- es va acabar al batxillerat. A la universitat, els meus pares em van pagar els cursos i jo vaig deixar que passés el temps. Fins que un dia em vaig graduar. Però a la universitat no vaig aprendre gaire res.. Ja venia força bregat del poble. Entre els que eren de Girona mateix, sí que algun es va embalar més del compte.. És un farol total. Diuen que avui en dia es folla menys que mai.. Parlo en general. La meva vida sexual és prou satisfactòria, tinc parella des de fa temps i … vaig fent.. Com que soc poc ambiciós, imagino que qui compri el llibre seran familiars i amics, així que no els puc dir subnormals. Això és veritat, però si no es conserva la vida sexual, s’acaba tota la resta.. Diuen que falta canalla, no? Que follin, però amb cap i enteniment.. Vull pensar que no. M’agradaria que la gent que llegeixi el llibre, li agradi. I com que soc poc ambiciós, imagino que qui compri el llibre seran familiars i amics, així que no els puc dir subnormals.. La millor manera de saber si un home és guapo, és que es quedi calb. Perquè si és guapo calb, és guapo de debò. Hi ha calbs molt atractius, com ara en Guardiola…. Les hores en català són molt maques, però si ha d’impedir que hi hagi quis’atreveixi a parlar en català, o que s’hagi de trencar la closca per dir quina hora és, no passa res per dir «les dues i mitja». Vostè fa pinta de trencacalces.. No, d’aquests ritus em fa més il·lusió el comiat de solter que el casament. Quasi que em casaria pel comiat de solter. Però bé, ara hi ha moltes maneres de casar-se, la gran boda o la senzilla, per l’església o al jutjat… No m’agraden els casaments tradicionals, però hi ha prou opcions per, si un dia hi ha de passar, hi passis encara que sigui de puntetes.. Té raó, no sé per què ho vaig escriure així. Probablement s’està perdent una mica, això de dir les hores en català. De fet, seria maco si tothom ho fes bé, però si t’hi has d’esforçar massa, no sé si val la pena. La qüestió és entendre’ns.. Jo mateix me’n considero una mica. Però la llengua evoluciona, encara que el castellà i el francès ocupin el domini lingüístic del català, podem treure avenços d’aquestes llengües. No cal ser purista, bé adoptem anglicismes que tenen alternativa en català. El català és una llengua rica, no necessita emmirallar-se en d’altres. En resum: les hores en català són molt maques, però si ha d’impedir que hi hagi qui s’atreveixi a parlar en català, o que s’hagi de trencar la closca per dir quina hora és, no passa res per dir «les dues i mitja».. Escriuré un conté sobre la redacció d’un diari quan no treballi en la redacció d’un diari. Quan no treballi en la redacció d’un diari. Això de fer emprenyar la gent ho fa vostè, a mi em costaria. Em sap greu si algú es pot ofendre amb el que escric. M’importa el que pensin els altres de mi, potser són coses de l’edat.. Espero que m’arribi, viuria més tranquil.
